La Fundació La Caixa ha instal·lat a Granada una cabina telefònica en la qual es poden escoltar les històries de 4 participants del programa Sempre Acompanyats de l’entitat —que busca combatre la soledat no desitjada de les persones grans—, i que també es poden conèixer mitjançant una experiència en línia.
La iniciativa pretén visibilitzar el fenomen de la soledat amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans, que se celebra aquest dimecres, informa la Fundació en un comunicat d’aquest dimarts.
MARÍA TERESA MAZÓN
Una de les històries és la de María Teresa Mazón Sans, de 80 anys, per a qui la soledat implica sentir-se “buida” per dins i desemparada al seu voltant.
Amb els seus fills independitzats, quan fa 8 anys va morir el seu marit, Mazón Sans va viure una etapa de dol després de la qual va aparèixer la soledat: “Tenia una casa enorme i va arribar un moment en què m’enfonsava, el pis se’m queia a sobre, va ser la primera vegada a la meva vida que em vaig trobar sola”.
Aconsellada pels seus fills, es va traslladar a un nou pis, on va aprendre a conviure amb la soledat gràcies al programa Sempre Acompanyats, al qual va acudir derivada pel seu psicòleg, i que explica que l’ha ajudada a viure com ella volia.
JAVIER GUIU
Javier Guiu va quedar vidu el 2022, quan la seva esposa va morir de Covid, i relata que va ser aleshores quan va començar el seu sentiment de soledat: “Quan entres aquí a casa, ni dius bona tarda perquè les parets no et contesten”.
Explica que en va sortir, d’aquell sot, d’una banda gràcies als seus amics íntims i, de l’altra, participant en les sessions de grup de Sempre Acompanyats, en les quals ha après a “viure dignament amb la soledat”.
“Amb el que deien altres persones pensaves ‘Caram, el que a aquesta persona li ha servit a mi també em pot servir. Hi ha gent que passa pel mateix que jo’”, ha explicat.
BLANCA POLANCO
Una altra de les participants a la iniciativa, Blanca Polanco, explica que el seu sentiment de soledat va arribar després de separar-se del pare dels seus fills i que aquests creixessin i “construïssin les seves pròpies vides”, així com amb la mort de la seva mare.
Ha aconseguit superar la situació amb l’ajuda de Sempre Acompanyats i es mostra molt agraïda a la tècnica del programa que l’acompanya, Maica: “Per a mi va ser l’últim graó que calia pujar per estar bé. M’ha ajudat moltíssim i m’entén”.
JOSÉ PERUCHO
El quart testimoni és José Perucho, que explica que sempre ha tingut una vida solitària, una situació que es va agreujar quan van morir el seu pare i la seva mare: “En quedar-me sol em va caure el món a sobre. He tingut fins i tot depressió per aquest motiu”.
Perucho ha reflexionat sobre la soledat, que assegura que no desitja a ningú: “Et trobes a la casa, tens les activitats normals d’una persona sola, però enyores alguna cosa, la companyia d’algú, sigui de qui sigui. I com que no sorgeix, has d’anar aguantant i això mina una mica la persona”.
Apuntar-se a Sempre Acompanyats, segons diu, li ha canviat la vida i ha estat una experiència “fabulosa” que li ha permès parlar amb moltíssimes persones, així com fer nous amics i estar, textualment, alegre, content i amb ganes de viure millor.
Escriu el teu comentari