Vídeo | Barcelona, epicentre europeu de protestes massives per Palestina: s'exigeix l'embargament d'Israel

Barcelona s’ha convertit, aquest dissabte i per tercer dia consecutiu, en l’epicentre de les reivindicacions per Palestina a Europa. Des de primera hora del matí, columnes de manifestants han anat omplint els Jardinets de Gràcia, punt de partida d’una marxa que, segons la Guàrdia Urbana, ha reunit 70.000 persones, tot i que l’organització convocant, Prou Complicitat amb Israel, ha elevat la xifra fins a 300.000.

La marea humana ha avançat pel passeig de Gràcia fins a desembocar a l’Arc de Triomf, on s’ha desplegat una pancarta gegant en defensa del poble palestí. Allà, entre banderes, càntics i pancartes, s’ha llegit un manifest carregat de denúncies i exigències polítiques.

El lema que ho ha unificat tot

Convocada sota el lema “Parem el genocidi a Palestina, fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel, per un embargament integral”, la protesta ha comptat amb el suport de més de 640 col·lectius, entre ells sindicats, associacions culturals i plataformes ciutadanes.

La magnitud dels suports ha donat forma a una mobilització que ha volgut no només visibilitzar el patiment palestí, sinó també qüestionar les relacions comercials, militars i diplomàtiques entre Espanya, la Unió Europea i Israel.

Un mosaic polític als carrers

La presència institucional ha estat notable. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat a la marxa, acompanyat de la portaveu del PSC, Lluïsa Moret. També hi han assistit Oriol Junqueras i Elisenda Alamany en representació d’ERC; Jéssica Albiach, Gemma Tarafa i Candela López en nom dels Comuns; Su Moreno de la CUP; i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.

Aquesta transversalitat política ha evidenciat que la causa palestina ha traspassat els límits de les organitzacions socials per esdevenir un debat de primer ordre a l’espai públic.

La veu del carrer: càntics i accions directes

Durant el recorregut, les consignes han estat constants. S’han repetit frases com “Des del riu fins al mar, Palestina vencerà” o “Free free Palestine”. Juntament amb els càntics, també s’han registrat accions directes: alguns activistes han fet pintades a bancs, restaurants i botigues del passeig de Gràcia, assenyalant-los com a “còmplices del genocidi”. Aquests episodis han obligat diversos establiments a abaixar persianes en plena manifestació.

La protesta, a més, s’ha vist interrompuda momentàniament per una columna de taxistes que, després d’una marxa lenta des de la plaça Espanya, ha bloquejat la Gran Via i s’ha creuat amb la mobilització.

El manifest: acusacions i advertiments

El nucli polític de la protesta ha quedat reflectit en la lectura del manifest. El text ha denunciat que “els Estats còmplices del nord global, entre ells Espanya” han assumit la legalització d’un genocidi a través del pla Trump-Netanyahu per a Gaza. Segons Prou Complicitat amb Israel, aquest pla “viola la resolució 1514 de l’ONU sobre descolonització i nega el dret d’autodeterminació de Palestina”.

El discurs ha estat contundent: “Israel porta 76 anys expulsant, empresonant i assassinant el poble palestí a tota Palestina. I el món —o gran part d’ell— continua mirant cap a una altra banda”.

Exigències concretes a Europa i Espanya

Les reivindicacions no s’han quedat en el simbòlic. Els convocants han reclamat a la Unió Europea la suspensió immediata de l’acord d’associació amb Israel, així com de qualsevol conveni econòmic, cultural o esportiu. A més, han exigit un “embargament militar integral”.

Al Govern espanyol i als partits del Congrés els han instat a posar fi a la compra-venda d’armes i tecnologia militar, i a derogar la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a “Llei Mordassa”, per posar fi al que qualifiquen de “criminalització de la solidaritat amb Palestina”.

En clau local, el manifest ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que vetés l’entrada al port de vaixells vinculats al tràfic d’armes amb destinació a Israel.

Una protesta amb dimensió internacional

La mobilització de Barcelona no ha estat un fet aïllat, sinó que s’emmarca en un moviment global que, els darrers mesos, ha omplert places i avingudes de ciutats europees i americanes. El que ha passat a la capital catalana ha estat, segons els organitzadors, una de les expressions més massives a Europa, reforçant el missatge que Palestina s’ha convertit en un tema central en l’agenda de mobilitzacions socials.

Un ressò que no s’acaba

A mesura que ha avançat la tarda, els discursos de diferents entitats culturals han tancat la jornada, posant l’accent en la necessitat de mantenir la pressió ciutadana i mediàtica.

La manifestació de Barcelona ha evidenciat no només el poder de convocatòria de les plataformes solidàries, sinó també la fractura política entorn de les relacions amb Israel. Amb milers de veus clamant per un embargament, la capital catalana s’ha consolidat com un dels escenaris europeus més rellevants en la defensa de Palestina.