Entre la indignación y la solidaridad: Colau y Coronas denuncian vejaciones tras su detención en Israel

A última hora de la tarda d'aquest diumenge, un primer grup de 21 activistes espanyols de la Flotilla Global Sumud ha arribat a Madrid procedent de Tel Aviv, després d'haver estat detinguts a Israel durant tres dies. Entre ells es troben la exalcaldesa de Barcelona Ada Colau, el regidor de ERC Jordi Coronas i el diputat de Compromís Juan Bordera. El seu alliberament ha estat possible després que hagin signat un document reconeixent que la seva entrada al país ha estat il·legal, la qual cosa ha permès la seva immediata deportació.

L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha relatat a la seva arribada a la capital catalana el “tracte denigrant i humiliant” que assegura haver patit durant la seva detenció i deportació per part de les autoritats d’Israel, després de participar en la Global Sumud Flotilla. Colau va explicar que ella i el regidor d’ERC, Jordi Coronas, van ser privats de son, insultats i sotmesos a vexacions per policies israelians. “El que hem viscut nosaltres no és res comparat amb el que pateix el poble palestí cada dia. El més urgent és aturar el genocidi i obrir corredors humanitaris”, va declarar l’exalcaldessa, que va qualificar la intercepció de la flotilla com una “detenció il·legal i un segrest en aigües internacionals”.

Segons el seu testimoni, els activistes van ser obligats a romandre hores de genolls amb el cap a terra, sense accés a medicaments bàsics i en condicions que va definir com “inhumanes”. Colau va assegurar que fins i tot durant el trasllat a la presó els van desposseir de la roba i els van exposar a temperatures extremes a les furgonetes policials, en un episodi que ha comparat amb un “castig col·lectiu” destinat a trencar la seva resistència.

El retorn de Colau i Coronas va ser rebut a l’Aeroport de Barcelona per unes 200 persones, entre familiars, representants dels Comuns i d’ERC, i dirigents polítics com Oriol Junqueras, Jéssica Albiach i Diana Riba, en un gest de suport als activistes. Colau va reclamar mantenir la mobilització social en suport a Palestina i va tornar a qualificar Israel com un “Estat neofeixista” que, al seu judici, actua amb el beneplàcit dels Estats Units i de la Unió Europea.

 

Investigació pels presumptes mals tractes

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que s’investigaran i denunciaran possibles mals tractes patits pels membres de la Global Sumud Flotilla que ja han tornat a Espanya, sempre que hi hagi proves. Albares ha subratllat que prefereix reservar-se la seva opinió fins a parlar en profunditat amb els afectats i fins que tots els espanyols retinguts hagin abandonat Israel. Ha recordat que ja hi ha una investigació en curs per part de la Fiscalia i que un equip forense de Sanitat Exterior va acudir a l’aeroport a l’arribada del primer grup de 21 ciutadans per oferir reconeixements mèdics a qui ho sol·licités.

A més, va destacar la tasca del cònsol espanyol a Tel Aviv, Fernando López de Castro, que ha visitat els retinguts a la presó per vetllar per les seves necessitats sanitàries, assegurar l’accés a aigua i aliments i garantir que els seus drets i la seva integritat física siguin respectats. Albares va emfatitzar que aquests objectius, juntament amb aconseguir la llibertat dels ciutadans espanyols, són la prioritat màxima del consulat i l’ambaixada d’Espanya a Israel.

En paral·lel, el ministre va defensar la missió del vaixell Furor, enviat per acompanyar la flotilla, afirmant que va arribar “tan lluny com va poder” i que romandrà a la zona mentre hi quedi algun espanyol retingut. Albares va assegurar que Espanya ha estat un dels pocs països a oferir aquest tipus d’acompanyament i va recalcar que qualsevol ciutadà espanyol que navegui per aigües internacionals comptarà sempre amb protecció diplomàtica i consular en cas d’incidents.

 

 

 

Recepció a Madrid: solidaritat i emoció

L'aeroport de Barajas s'ha omplert de familiars, amics, simpatitzants de la causa palestina i representants polítics que han esperat als activistes amb pancartes i banderes. “És important donar suport a la labor que han fet de visibilitzar i intentar complir la legalitat internacional, que consisteix a poder manar ajuda humanitària a Gaza”, declara Juanjo, un dels assistents, que no coneix personalment a cap dels activistes.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha acudit acompanyada d'un equip mèdic de Sanitat Exterior per a atendre qualsevol necessitat dels deportats. En les seves declaracions, ha denunciat que els activistes han estat “segrestats il·legalment” i ha posat en valor les manifestacions ciutadanes recents per a dir “no al genocidi” i a la “violació sistemàtica” del dret internacional.

Durant la recepció, s'han escoltat càntics de suport al poble palestí: “Que visqui la lluita del poble palestí”, “Gaza no està sola”, “Viva Palestina lliure” i “Gaza aguanta, Madrid s'aixeca”, reflectint la solidaritat de la ciutadania espanyola.

Procediment de repatriació i situació dels retinguts

El Ministeri d'Afers exteriors, liderat per José Manuel Albares, ha anunciat que ha aconseguit un acord amb Israel per a repatriar “avui mateix” a 21 dels 49 espanyols que romanien retinguts. Tots els deportats han signat el document d'admissió d'entrada il·legal, la qual cosa ha facilitat el seu immediat alliberament i trasllat a Espanya.

Altres 28 ciutadans espanyols segueixen retinguts a la presó de Saharonim, en el desert del Neguev, perquè s'han negat a signar el document. Aquest grup haurà de sotmetre a un judici ràpid abans de poder ser deportat. Entre ells es troben tres representants de Podemos —Lucía Muñoz, Serigne Mbayé i Alejandra Martínez—, la presidenta del grup de la CUP en el Parlament de Catalunya, Pilar Castillejo, i Adrià Plazas, membre de la direcció del mateix partit.

Context de la Flotilla i objectius humanitaris

La Flotilla Global Sumud, formada per 50 embarcacions i més de 440 participants de 57 països, ha sortit de Barcelona el 31 d'agost de 2025 amb l'objectiu de trencar el bloqueig israelià sobre Gaza i lliurar ajuda humanitària a la població palestina. Israel ha interceptat la flotilla en aigües internacionals, la qual cosa ha provocat la detenció temporal dels activistes i ha generat tensió diplomàtica.

Segons els participants, han estat sotmesos al que descriuen com “una guerra psicològica”, incloent la proximitat d'un submarí israelià durant l'abordatge. La Flotilla denuncia que aquestes mesures han dificultat la seva labor humanitària i han augmentat la tensió entre Israel i la comunitat internacional.

Conflicte a Gaza i la proposta de pau de Trump

Mentre es gestionava la repatriació dels activistes, la Franja de Gaza ha continuat sent escenari d'atacs. Durant la matinada del diumenge, els bombardejos i l'artilleria israeliana han deixat almenys deu morts, cinc d'ells abatuts per intentar tornar a les seves llars a la ciutat de Gaza.

Donald Trump ha ordenat a Israel detenir els atacs després de l'acceptació parcial de Hamas d'alliberar ostatges i negociar alguns punts del pla de pau. Des de la seva xarxa social Truth Social, ha explicat que ha acordat “la línia de retirada inicial” i ha advertit que Hamas enfrontarà una “destrucció total” si no cedeix el control de Gaza.

Negociacions a Egipte i passos diplomàtics

Israel i Hamas han iniciat converses indirectes a Egipte sobre el pla de pau. Jared Kushner, gendre de Trump, i Steve Witkoff, emissari estatunidenc per a Orient Mitjà, han viatjat per a participar en les negociacions. Netanyahu ha ordenat que la delegació israeliana es traslladi al Caire aquest dilluns per a ultimar els detalls de l'alliberament d'ostatges i de l'alto-el-foc.

En paral·lel, el ministre d'Exteriors francès ha anunciat que 28 ciutadans francesos retinguts en la flotilla seran expulsats cap a Grècia el dilluns, després de visites consulars que han permès verificar el seu estat de salut i situació legal.

Repercussions socials a Espanya

L'arribada dels 21 deportats coincideix amb manifestacions en diverses ciutats espanyoles, com Santiago de Compostel·la i Gijón, per a reclamar la fi dels atacs a Gaza. Les mobilitzacions han comptat amb una gran participació ciutadana, amb concentracions pacífiques enfront d'edificis institucionals i crits de suport al poble palestí i demandes de justícia internacional.