El secret de la Computació Quàntica: Els Nobel de Física 2025 ens acosten a la màquina que canviarà el món
John Clark, Michel Devoret i John Martinis han estat guardonats per descobrir com controlar fenòmens quàntics "impossibles" en circuits elèctrics, la base dels futurs ordenadors quàntics.
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha premiat la recerca que estableix les bases de la pròxima gran revolució tecnològica. Els científics John Clark, Michel H. Devoret i John M. Martinis han estat reconeguts amb el Premi Nobel de Física 2025 pels seus avanços en mecànica quàntica, un camp que per a molts és abstracte, però que és fonamental per al futur de la computació.
El premi s'atorga específicament pel "descobriment de la tunelización mecànica quàntica macroscòpica i la quantificació de l'energia en un circuit elèctric".
Què significa la "tunelización quàntica"?
En termes senzills, el treball dels guardonats va demostrar que les estranyes regles de la mecànica quàntica no es limiten al món microscòpic dels àtoms, sinó que també poden ser controlades a gran escala (o "macroscòpica") utilitzant circuits elèctrics.
La "tunelización" és potser l'aspecte més fascinant: és el fenomen pel qual una partícula pot travessar una barrera aparentment impenetrable, com si fos capaç de creuar una paret sense fer un forat. En aconseguir que aquesta "màgia" quàntica ocorri i sigui mesurable en un circuit, els científics van aconseguir domar el comportament quàntic.
Aquest avanç és la clau per a la creació de bits quàntics (qubits), la unitat bàsica d'informació dels ordinadors quàntics. Aquests dispositius prometen resoldre problemes de medicina, materials i encriptació que són inabordables per als supercomputadors actuals.
De les Xarxes Neuronals als Circuits Quàntics
El Nobel d'enguany continua el deixant de reconeixements a la ciència que transforma la societat.
En 2024, el premi va ser atorgat a John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton pels seus "descobriments i invents fonamentals que permeten l'aprenentatge de màquines i les xarxes neuronals artificials", el pilar de la intel·ligència artificial moderna.
Des de 1901 s'han concedit 119 Premis Nobel de Física, honrant les recerques que, encara que semblin llunyanes, són les que, en última instància, redefineixen la nostra tecnologia i la nostra comprensió de l'univers.
Escriu el teu comentari