Recerca del Tità revela fallades cròniques: OceanGate va ignorar desenes de problemes tècnics

La implosió del submergible Tità de OceanGate al juny de 2023, que va resultar en la tràgica mort de les cinc persones a bord, inclòs el director executiu de la companyia, ha estat oficialment atribuïda a una enginyeria deficient i a múltiples fallades en les proves del vehicle, segons els informes de les autoritats estatunidenques.

Procés de disseny "inadequat" 

La Junta Nacional de Seguretat en el Transport dels EUA va concloure que el procés d'enginyeria darrere del Tità era "inadequat". Aquesta deficiència va resultar en falles estructurals que van fer que l'embarcació no complís amb els requisits bàsics de resistència i durabilitat necessaris per a operar a les profunditats extremes de l'Atlàntic Nord, on es troba el derelicte del Titanic.

Desconeixement de danys

Un punt crític assenyalat per la Junta és que l'empresa no va provar adequadament el Tità, la qual cosa significava que desconeixien la seva resistència real. Més encara, els informes indiquen que OceanGate no estava al corrent que el submergible ja havia sofert danys i, per tant, hauria d'haver estat retirat de servei abans de la seva immersió final. La falta d'un règim de proves exhaustiu i un manteniment adequat van ocultar el risc latent que finalment va conduir a la catàstrofe.

"Pràctiques de seguretat críticament defectuoses"

Aquesta conclusió s'alinea amb l'informe anterior emès per la Guàrdia Costanera dels EUA a l'agost, que va qualificar l'incident de "prevenible". Aquest informe anterior ja criticava durament les pràctiques de seguretat "críticament defectuoses" de OceanGate. El director executiu de OceanGate, Stockton Rush, qui operava el Tità en el seu últim viatge, va estar entre les víctimes, juntament amb l'explorador d'aigües profundes Paul-Henri Nargeolet, l'empresari Shahzada Dawood i el seu fill Suleman Dawood, i l'aventurer Hamish Harding.

La implosió va ocórrer mentre el Tità intentava descendir cap a les restes del Titanic, a unes 372 milles de St. John's a Terranova i Labrador, el Canadà. La recopilació de proves subratlla que aquesta tragèdia va ser el resultat directe de dreceres preses en el disseny i la seguretat d'un vehicle destinat a operar en un dels entorns més hostils del planeta.