Els tuits contra la família de Canet que va demanar el 25% en castellà acaben davant el jutge

El judici a tres acusats d’un presumpte delicte contra la integritat moral per tuitejar contra la família de Canet de Mar (Barcelona), que va aconseguir per via judicial que la seva filla —alumna de l’escola Turó del Drac— rebés el 25% de la escolarització en castellà, ha començat aquest dijous a l’Audiència de Barcelona.

Els acusats arriben a judici amb una petició de dos anys de presó per part de la Fiscalia, mentre que l’acusació particular —que exerceix la família— sol·licita sis anys, en atribuir-los un presumpte delicte d’odi agreujat i un altre contra la integritat moral.

El cas va començar a ser investigat per la Fiscalia a finals del 2021, després de rebre una denúncia de l’associació Hablemos Español i una altra de Vox, per presumptes amenaces a la família després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligués l’escola a impartir en castellà el 25% de l’horari escolar del grup de la menor.

Els missatges

L’acció exercida pels pares de la nena va generar un moviment de resposta “hostil” amb multitud de publicacions a la xarxa social Twitter, en què diferents usuaris van difondre a les seves respectives comptes expressions humiliants i feridores contra la família, segons recull l’escrit d’acusació de la Fiscalia consultat per Europa Press.

En algunes publicacions, es feia una crida a aïllar la menor per part de la resta de companys de l’escola pel fet d’exercir el seu dret a usar la llengua castellana en els termes establerts pels tribunals, continua el ministeri públic.

En concret, un dels acusats va instar a l’aïllament de la nena, demanant que tingués un grup específic de preescolar “format amb la lletra Ñ, inicial de ‘ñordo’”, una expressió utilitzada de manera despectiva per referir-se als espanyols.

El segon també va instar a l’aïllament de la nena i de la seva família, arribant a assegurar que els pares eren “uns colons no integrats i terroristes”.

“Si li preguntes al nen diria que vol fer el mateix que els altres, que vol ser un més. Però els pares intransigents fan política de colons inadaptats i intransigents. Hauríem de mirar la filiació política dels pares i veuríem que són nazis espanyols supremacistes”, va escriure.

El tercer va intentar assenyalar la família amb nom i cognoms perquè fos identificada públicament i va fer una crida perquè patís “un infern mediàtic”.

L’escrit també fa referència a altres usuaris que van demanar l’expulsió de la nena de l’escola, que se li fes ‘bullying’, i que la resta de pares boicotegessin la família.

Van tenir “por”

El pare de la menor ha explicat davant del tribunal que l’assetjament va començar perquè, de les 80 famílies que van demanar el 25% en castellà, el seu cas va ser el primer en què el TSJC va aplicar aquesta mesura cautelar.

Sobre els missatges que van rebre a les xarxes arran d’aquesta decisió judicial, ha dit que els que més els preocupaven eren aquells que cridaven a la comunitat escolar a aïllar la seva filla, i que la família va arribar a tenir “por” de sortir al carrer.

La mare de la nena ha recordat que l’aïllament de la família va començar al grup de WhatsApp dels pares de l’escola, que van deixar d’invitar la menor als aniversaris.

El pare ha assenyalat davant del tribunal que “l’aparell independentista” va anar contra ell, i ha criticat l’Administració per no complir la llei i a l’aleshores conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per anar al centre i assenyalar-lo, segons les seves paraules.

A més, ha lamentat que va perdre amics, que van deixar de parlar-li després de saber que havien reclamat que s’impartís el 25% en castellà a l’escola, i que, a conseqüència de l’assetjament sofert, va estar de baixa per ansietat durant tres mesos.