“La pròxima revolució alimentària no tindrà granges”: Francesc Puiggròs afirma que consumirem insectes

El futur de l'alimentació humana podria estar més prop del que sembla, però no precisament en el camp. Mentre la demanda mundial de proteïnes es dispara i la ramaderia enfronta crítiques per la seva petjada ambiental, la ciència obre una nova via: transformar insectes en farines nutritives i segures. Per a Francesc Puiggròs, director científic de l'Àrea de Biotecnologia de Eurecat, aquesta tendència no sols és viable, sinó irreversible.

Un canvi inevitable en la dieta global

L'investigador català és clar en el seu diagnòstic. En una entrevista amb Europa Press, va assegurar que “l'ús de farines d'insectes en aliments per al consum humà serà imparable”. L'afirmació arriba en un context de preocupació creixent pel subministrament mundial de proteïnes i l'impacte mediambiental del sistema ramader actual.

Puiggròs subratlla que aquestes farines representen una alternativa real i sostenible per a alimentar a una població global en augment, amb menors costos ecològics i una eficiència superior en la conversió d'aliment en proteïna. No obstant això, reconeix que el principal obstacle no està en els laboratoris, sinó en les mentalitats: “L'escull està lligat a l'acceptació cultural”.

La barrera invisible: el rebuig psicològic

Encara que la Unió Europea ja ha aprovat l'ús de proteïnes derivades d'insectes —com les obtingudes de les larves de l'escarabat de la farina (Tenebrio molitor)—, la seva presència en els lineals dels supermercats continua sent marginal. Segons Puiggròs, el motiu és senzill però profund: la repulsió instintiva.

“És qüestió d'explicar bé que són productes que organolèpticament són bons”, argumenta, destacant que el sabor, la textura i la qualitat nutritiva no són un problema. Més aviat, la reticència prové de l'associació cultural entre els insectes i la brutícia o la plaga.

El científic confia, no obstant això, en el relleu generacional: “El canvi generacional permetrà que s'adoptin més ràpidament”. Els joves, més habituats a la sostenibilitat i menys condicionats per prejudicis alimentaris, podrien ser els primers consumidors massius d'aquests productes.

Resultats científics: els insectes també alimenten bé als animals

Puiggròs cita un estudi experimental en el qual es van incorporar farines de larves de l'escarabat al pinso per a ocells. Els resultats van ser concloents: els pollastres alimentats amb la mescla “van engreixar igual de bé” que els que van rebre la dieta convencional.

Aquest tipus d'assajos no sols prova la viabilitat nutricional de les proteïnes d'insectes, sinó que també obre la porta al seu ús en cadenes de producció animal abans d'arribar al consum humà directe. Una estratègia gradual que podria ajudar a normalitzar la seva acceptació.

Més enllà de l'insecte: carn conreada i proteïnes de laboratori

L'investigador de Eurecat amplia la perspectiva cap a altres formes emergents d'obtenir proteïnes sense dependre de la ramaderia tradicional. Entre elles, esmenta l'anomenada carn conreada, produïda in vitro a partir de cèl·lules animals reproduïdes en laboratori.

Segons Puiggròs, aquesta tecnologia ja ha superat la fase experimental en diverses regions del sud-est asiàtic, on “ja es comercialitzen aquest tipus de productes”, encara que Europa encara no ha fet el pas. La carn conreada es perfila com una opció ètica i ambientalment avantatjosa, capaç de reduir emissions i sofriment animal sense renunciar al valor biològic de les proteïnes animals.

El desafiament de les proteïnes vegetals

Respecte a les alternatives d'origen vegetal, l'expert adverteix d'un repte encara no resolt: la seva menor qualitat biològica. “S'ha d'aconseguir una proteïna d'un valor biològic similar al de l'animal i moltes vegades les vegetals no ho tenen”, explica.

En aquest sentit, les farines d'insectes i les carns conreades apareixen com a solucions intermèdies que combinen sostenibilitat amb un perfil nutricional més complet.

La nutrició de precisió: el futur personalitzat de l'alimentació

Puiggròs també aborda un altre camp en expansió: l'anomenada nutrició de precisió grupal. Aquest enfocament busca identificar patrons metabòlics comuns —els anomenats metabotipos— dins de sectors poblacionals per a adaptar dietes més efectives.

No obstant això, l'avanç científic encara no s'ha traduït en un model de negoci viable. “Hi ha poques empreses que apostin per aquesta mena de nutrició, ja que la recerca no està prou desenvolupada perquè els models siguin rendibles”, reconeix.

El desafiament logístic és considerable: per a aplicar-ho de manera massiva, seria necessari que els consumidors coneguessin el seu propi metabotipo i microbiota, dades que avui només estan disponibles mitjançant proves clíniques avançades.

Un horitzó alimentari en transformació

Les paraules de Puiggròs resumeixen una tendència que transcendeix la curiositat científica: redefinir què entenem per “menjar”. En un món que exigeix sostenibilitat i eficiència, els insectes, les cèl·lules conreades i la nutrició de precisió podrien marcar el rumb d'una nova era gastronòmica.

Mentre els costums evolucionen i la tecnologia madura, la pregunta ja no és si menjarem insectes, sinó quan. O, com assenyala el propi investigador: “Serà imparable”.