Crisi de corrupció a Catalunya: les denúncies pugen un 750% en nou anys i els alertadors paguen les conseqüències

La dada és rotunda: un augment del 750%, segons el balanç presentat pel director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, davant la Comissió de Afers Institucionals del Parlament. En 2016 es van registrar 174 denúncies; en 2025, ja són 1.480, i la previsió és que se superin les 2.000 abans de final d'any.

📊 +750% més denúncies de corrupció a Catalunya des de 2016.

L'Oficina Antifrau considera l'augment “una explosió sense precedents” que reflecteix una ciutadania més activa i una institució més eficaç.

Gimeno va subratllar que la OAC ha aconseguit una taxa de resolució del 106%, amb 6.108 actuacions tancades i 5.751 denúncies tramitades durant el seu mandat. “Antifrau ha assumit una explosió en el nombre de denúncies que rep i ha augmentat la seva eficàcia i eficiència exponencialment”, va afirmar.

El director va recordar que els tres eixos fonamentals d'aquests nou anys han estat l'acceptació de denúncies anònimes, la prevenció i la protecció de les persones alertadoras, consolidant a l'Oficina com “una institució de referència del Parlament en la lluita contra la corrupció i en la defensa de l'interès general”.

El paper del denunciant anònim

Un dels factors clau darrere d'aquest creixement ha estat la creació de la bústia de denúncies anònimes, un canal segur que ha transformat el perfil del alertador. En 2016 no existien denúncies anònimes; avui representen el 70% del total, amb 1.056 casos sol en 2025.

El salt demostra que la por continua existint, però també que els mecanismes de protecció comencen a funcionar. La OAC, que enguany compleix 15 anys com a organisme independent del Parlament, ha protegit ja a 64 persones alertadoras, convertir en la primera institució de l'Estat que aplica de manera integral la Llei 2/2023 de protecció dels alertadores.

Els casos més freqüents es concentren en tres àmbits: contractació pública, funció pública i subvencions, on s'acumulen més del 60% de les denúncies.

Un cas de no creure

Entre aquests rostres que posen veu a les estadístiques està Albert Comellas, un enginyer naval establert a Esplugues de Llobregat que va decidir denunciar un cas de finançament il·legal del PDeCAT. “És un cas previ a la llei actual” però ens mostra perfectament el preu al qual s'enfronta el denunciant.

Segons relata, el comitè executiu local del partit li va demanar tenir accés al compte que contenia els diners destinats per l'Ajuntament als grups municipals, amb l'objectiu de desviar aquests fons a les despeses electorals del PDeCAT. “Volien dedicar aquests diners a la campanya electoral, sense que estigués permès per llei”, assenyala.

També li van plantejar una altra il·legalitat: contractar a un becari del partit com a assessor municipal, “amb la finalitat que fos l'Ajuntament el que corregués amb les despeses i no el partit”. Comellas es va negar perquè totes dues propostes contravenien el Codi de Bon Govern del consistori i del propi partit.

En el seu cas, la Fiscalia Anticorrupció no es va involucrar directament i li va recomanar denunciar pel seu compte, encara que finalment el procediment va avançar per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

“No va haver-hi recursos, encara que sé que van intentar fer un descàrrec en l'Audiència de Barcelona pels delictes de malversació de fons públics”, recorda sobre el procés judicial, resolt fa aproximadament dos anys.

Però més enllà dels tribunals, el cop va arribar dins del propi partit. “Xavier Trias i Artur Mes van decidir que calia expulsar-me del partit”, explica. Aquella decisió es va formalitzar en el Consell Nacional del PDeCAT del 13 de gener de 2018, l'últim presidit per Artur Mas. També va interposar una demanda per vulneració del dret a la llibertat d'expressió. “Ja de manera pòstuma, els advocats del partit van admetre que tenia raó. A més, la defensora de l'associat va dimitir”, afegeix.

Albert resumeix tot el que va viure amb una paraula: “incredulitat”. “Segons la Constitució, existeix el dret a la indemnitat, que diu que no es poden prendre mesures de represàlia contra una persona que denuncia alguna cosa. Però en denunciar aquesta vulneració em van dir que no s'estava vulnerant en cap cas.”

El moment personal tampoc va ajudar: “Van actuar en un moment molt delicat per a mi, la meva mare estava molt malalta i van aprofitar la situació per a fer-me un parany”, recorda. “Em van dir que havia d'acceptar el que es proposava —finançar il·legalment el partit— o que m'anés.” Per sort, un periodista va gravar la conversa i va poder demostrar el que havien fet contra ell.

La seva història reflecteix la fragilitat dels denunciants anteriors a la llei actual, quan les institucions no comptaven encara amb mecanismes eficaços de protecció ni empara real davant les represàlies.

La “mort civil” del alertador

El testimoniatge de Comellas se suma al d'altres persones que, en diferents punts del país, han enfrontat conseqüències per denunciar. A nivell estatal, l'exemple més conegut continua sent el d'Ana Garrido, la funcionària de l'Ajuntament de Boadilla de la Muntanya la denúncia de la qual va ser clau per a destapar la trama Gürtel.

Anys després d'aquell gest d'integritat, Garrit ha relatat la seva experiència en el llibre Ana contra Gürtel (Editorial Alrevés), escrit al costat del psicòleg Javier Bardón. En conversa amb CatalunyaPress, tots dos expliquen que el seu objectiu no és reviure el cas, sinó donar veu a la història humana darrere del titular.

“Et destrossen econòmicament, et lleven el treball, perds amics… És una condemna social, una mort civil”, confessa Garrit. “A vegades, els canals de denúncia es converteixen en una caça de bruixes.”

Catalunya, en l'epicentre de la nova consciència anticorrupció

El director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, defensa que “la tramitació de denúncies anònimes va ser la primera mesura real de protecció” i que la institució ha recuperat la seva credibilitat amb “una aposta per la prevenció, la transparència i la integritat”.

No obstant això, adverteix que la lluita contra la corrupció requereix recursos: “No es pot fer front a noves competències amb pressupostos prorrogats”, va afirmar davant la Comissió de Afers Institucionals del Parlament.

L'Oficina ja prepara el seu nou pla estratègic per a reforçar la protecció dels alertadores i consolidar una cultura d'integritat en totes les administracions públiques catalanes.

I mentre les denúncies creixen, històries com les d'Albert Comellas i Ana Garrido recorden que la corrupció no sols es combat en els jutjats, sinó també amb coratge individual. “No em penedeixo d'haver denunciat, però tant de bo ningú més hagi de passar pel mateix”, diu Garrit. “La societat necessita protegir als qui s'atreveixen a dir la veritat.”