Revolució administrativa catalana: la IA transforma la Generalitat de Catalunya i l'acosta a les potències d'Europa

La integració de la intel·ligència artificial (IA) en el sector públic és un procés complex que exigeix molt més que tecnologia. Suposa un canvi cultural, organitzatiu i ètic que requereix governança, dades de qualitat i recursos suficients. En el cas de Catalunya , l'administració autonòmica ha emprès en els últims anys un camí decidit cap a la digitalització i l'aplicació de la Intel·ligència Artificial. 

La Generalitat ha protagonitzat un avanç significatiu en la incorporació de la intel·ligència artificial a la seva administració pública. Un dels passos més rellevants ha estat la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades de l’Administració, un nou òrgan adscrit al Departament de la Presidència, el propòsit de la qual és el d'aconseguir que el 60% del personal públic utilitzi eines de IA en el seu treball quotidià abans de finalitzar 2025, i aconseguir la plena adopció —el 100%— al tancament de la legislatura, en 2028.

El compromís institucional s'ha materialitzat en projectes concrets. La Generalitat ha posat en marxa una eina basada en IA aplicada a l'àmbit mediambiental. Aquest sistema automatitza la redacció d'informes tècnics i elimina bona part de la burocràcia. Gràcies a aquest sistema, s'estima un estalvi de fins a 800 hores anuals en tasques repetitives de baix valor afegit, la qual cosa permet que els tècnics es concentrin en labors més analítiques i de major valor.

Una altra de les iniciatives destacades és el desenvolupament de la plataforma de subvencions TSCat, que incorporarà un sistema de recomanació capaç de suggerir tràmits de manera proactiva al ciutadà. D'aquesta manera, la intel·ligència artificial deixarà de ser una eina interna per a convertir en un instrument que simplifica la relació entre l'administració i les persones. Facilitant la vida del ciutadà, que moltes vegades se sent aclaparat per tots els tràmits que ha d'enfrontar.

En paral·lel, la Generalitat ha promogut programes de formació i capacitació en IA per al seu personal, impulsats des de la Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Cursos, seminaris i jornades que serveixen per a acostar la tecnologia al funcionariat i fomentar una cultura organitzativa més oberta a l'ús de dades i algorismes.

Des de la creació de la nova direcció general, el Govern ha anunciat la revisió i redissenyo de fins a 120 procediments administratius durant els pròxims quatre anys, aplicant tècniques d'automatització i intel·ligència artificial. Aquest procés pretén modernitzar la gestió pública i alliberar recursos humans per a tasques de major impacte i agilitar els tràmits.

En conjunt, aquests avanços reflecteixen una visió estructural sòlida. Catalunya no s'ha limitat a experiments aïllats, sinó que ha incorporat la IA a la seva estratègia institucional. No obstant això, el grau de maduresa encara és desigual: encara que els projectes reals confirmen un impuls sostingut, la majoria es troba encara en fase pilot o d'implementació inicial. Pel que estem a les portes d'un sistema públic gestionat a base d'intel·ligència artificial.

Els reptes principals se centren en ampliar l'escala d'ús i a millorar la transparència i les mètriques. Encara no existeixen dades públiques clares sobre quants serveis o tràmits empren realment sistemes de IA, ni indicadors que permetin avaluar l'impacte en eficiència, costos o satisfacció ciutadana. A això se suma la necessitat de passar dels projectes pilot a la producció massiva, i de garantir que els sistemes s'apliquin amb criteris d'ètica, equitat i explicabilidad.

Comparativa amb altres grans regions europees

Regió de Baviera (Alemanya)

A Alemanya , i especialment a Baviera , la digitalització de l'administració pública és un eix central de la seva política regional. El govern bavarès ha impulsat des de 2019 el programa “Bayern Digital II”, que integra projectes d'intel·ligència artificial per a modernitzar serveis públics en àrees com a mobilitat, salut i transport. A través del seu Centre de IA (Bavarian AI Center) i d'una forta inversió en infraestructures de dades, la regió ha aconseguit situar com una de les líders europees en automatització administrativa.

Els serveis públics bavaresos ja apliquen IA per a la gestió de trànsit urbà, l'optimització energètica d'edificis públics i la predicció de demandes sanitàries, en col·laboració amb universitats i centres tecnològics. Aquest model, basat en una estreta cooperació públic-privada, ha permès que l'ús de la IA s'integri de manera transversal en diferents departaments.

Comparativament, Catalunya encara està un pas per darrere de Baviera en la integració total de serveis mitjançant IA. No obstant això, la seva estructura més àgil i el seu enfocament estratègic centrat en l'eficiència i les dades la posicionen favorablement per a avançar ràpidament en els pròxims anys.

Regió de Île-de-France (França)

En Île-de-France, la regió més poblada de França, es va adoptar al març de 2025 una estratègia anomenada “Numérique et intelligence artificielle responsable”, que combina innovació tecnològica amb una ferma orientació ètica, sostenible i inclusiva. Al novembre de 2024, la prefectura regional va organitzar un “Innovathon IA” destinat al fet que els empleats públics desenvolupessin i prototiparan solucions de IA aplicades als serveis públics.

A més, al març de 2024, es va signar un acord de cooperació amb l'escola aivancity, per a formar al personal públic i desplegar assistents intel·ligents en centres educatius i dependències administratives. Aquesta combinació d'estratègia, projectes concrets i col·laboració públic-privada ha convertit a la regió francesa en un referent. Catalunya comparteix part d'aquesta visió estructural, encara que Île-de-France opera amb una escala i visibilitat majors.

Països Baixos

Als Països Baixos , la maduresa de la IA en l'administració pública també és notable. Segons l'agència TNO, el govern neerlandès ha identificat més de 430 sistemes d'intel·ligència artificial en ús o desenvolupament, dels quals 167 encara es troben en fase experimental. L'aposta holandesa se centra en consolidar infraestructures de IA i a flexibilitzar la normativa per a facilitar l'adopció d'aquestes tecnologies entre els empleats públics.

No obstant això, fins i tot allí persisteixen desafiaments relacionats amb la transparència, l'avaluació de riscos i la supervisió ètica dels algorismes. Aquest exemple demostra que fins i tot les administracions més avançades no estan exemptes de tensions entre innovació i regulació.

En una síntesi comparativa, Catalunya se situa en una posició intermèdia. La seva visió estratègica és sòlida i compta amb una direcció general específica per a IA, alguna cosa que moltes administracions europees encara no han institucionalitzat. No obstant això, en termes de maduresa operacional, volum de projectes i escala d'impacte ciutadà, regions com Île-de-France o els Països Baixos van un pas per davant. L'avantatge català pot residir en la seva grandària intermèdia, que facilita una implantació més àgil i adaptable si els recursos es gestionen amb eficàcia. Això sí, Catalunya té l'oportunitat de ser una regió líder a Europa si manté ua aposta ferma per la IA.

En quin punt es troba Catalunya?

Catalunya es troba en una fase de transició. L'etapa de planificació estratègica ja està superada: s'han definit els objectius, creat els òrgans responsables i traçat un full de ruta fins a 2028. Actualment, l'administració està immersa en la fase de pilots i primers desplegaments, amb projectes operatius en àmbits mediambientals, de subvencions i de simplificació de tràmits.

El gran repte serà aconseguir la fase d'escalat i maduració, on els sistemes s'integrin de manera rutinària en tota l'administració i es mesurin els seus efectes amb precisió. Els indicadors a observar inclouran el percentatge de serveis que utilitzen IA, la reducció de temps i costos administratius, la transparència algorítmica i el nivell de formació del personal públic.

Segons la Generalitat, la direcció general de IA estarà plenament operativa abans de l'estiu de 2025. Fins avui, s'han invertit al voltant de 6,6 milions d'euros en projectes d'intel·ligència artificial, una xifra modesta però creixent. No obstant això, la majoria de les iniciatives continuen tenint un abast limitat i es troben en una etapa inicial, la qual cosa suggereix que la “massa crítica” encara no s'ha aconseguit.

Catalunya viu un moment crucial en la integració de la intel·ligència artificial en la seva administració pública. L'estratègia està definida, els primers resultats són visibles i el compromís polític sembla ferm. No obstant això, el veritable desafiament no resideix en la planificació, sinó en l'execució amb escala i transparència.

Si la Generalitat aconsegueix convertir la IA en una eina habitual, mesurable i útil per a la ciutadania —reduint la burocràcia, millorant l'eficiència i enfortint la confiança pública—, podrà situar com una referència en el sud d'Europa en l'ús ètic i responsable de la intel·ligència artificial. D'aquesta manera, entre 2025 i 2028 es decidirà si aquesta aposta es converteix en una transformació real o es queda en una promesa. El potencial existeix; ara el repte és consolidar-lo.