Catalunya manté estable la violència de gènere mentre Espanya registra un nou repunt

El segon trimestre de 2025 deixa un balanç complex en matèria de violència de gènere. A Catalunya, les dades apunten a una certa estabilitat, mentre que en el conjunt de l'Estat es consolida un repunt en les denúncies i en el nombre de víctimes. L'informe trimestral de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (#CGPJ) mostra un increment del 2,69% en les denúncies registrades a Espanya, enfront d'una lleu caiguda del 0,8% a Catalunya.

Entre abril i juny, els òrgans judicials catalans van rebre 6.382 denúncies, 49 menys que en el mateix període de l'any anterior. És un descens moderat, però significatiu si es compara amb la tendència estatal, que va aconseguir les 51.897 denúncies, la xifra més alta des de 2022.

En paral·lel, el nombre de víctimes a Catalunya es va situar en 6.245 dones, la qual cosa representa un lleuger augment del 0,9% respecte al segon trimestre de 2024. A nivell estatal, la xifra va ascendir a 47.710 , amb un increment del 3,41%. En altres paraules: a Catalunya hi ha més víctimes per denúncia, la qual cosa suggereix un major grau de concentració de casos o una relació més estreta entre víctima i agressor.

Perfil de les víctimes: més dones estrangeres i un lleu augment de les espanyoles

El pes de les dones estrangeres continua sent rellevant a Catalunya. En aquest trimestre van representar el 45,6% del total de víctimes, una xifra lleugerament inferior a la de l'any passat (45,9%), però que confirma una tendència estructural: gairebé la meitat de les víctimes no són espanyoles. En el conjunt de l'Estat, aquest percentatge és menor (38,3%), la qual cosa reflecteix una major diversitat i vulnerabilitat migratòria en el context català.

Per nacionalitat, les víctimes espanyoles van augmentar un 1,4% (fins a 3.396 casos), mentre que les estrangeres ho van fer a penes un 0,2% (2.849). Encara que l'increment és moderat, les dades evidencien una persistència del problema, especialment entre els col·lectius més exposats a la precarietat i la falta de xarxes de suport institucional.

Quant a les víctimes menors d'edat, la incidència es manté marginal: tres víctimes espanyoles i cap estrangera, enfront de tres menors en total en 2024. A nivell estatal, el CGPJ va comptabilitzar 105 menors víctimes directes, un 25% menys que l'any passat.

Augmenten les renúncies a declarar a Catalunya

Un dels indicadors més preocupants és el de les renúncies a declarar, és a dir, les dones que s'acullen a la dispensa d'atestar contra el seu agressor. A Catalunya, el número va créixer un 12,7%, fins a aconseguir 753 casos, la qual cosa equival al 12% de totes les víctimes. A nivell estatal, la proporció és similar: 5.549 dones van renunciar a declarar, gairebé 12 de cada 100 víctimes.

A Catalunya, a més, s'observa un canvi en el perfil d'aquestes renúncies: el 49,4% correspon a dones estrangeres, un augment del 6,8% respecte a l'any anterior. Aquesta dada és especialment sensible, ja que pot reflectir major por, dependència econòmica o barreres culturals i lingüístiques que dificulten el procés judicial.

Catalunya, entre les comunitats amb menor incidència

Malgrat els repunts parcials, Catalunya manté una taxa de 15,3 víctimes per cada 10.000 dones, per sota de la mitjana estatal (19,2). Això situa al territori entre les comunitats amb menor incidència de violència de gènere, juntament amb Castella i Lleó (11,9), Galícia (13,3) o Extremadura (14,1).

Les comunitats amb majors taxes continuen sent Canàries (33,7), Balears (27,6) i Comunitat Valenciana (24,0). En l'extrem oposat, Madrid es manté en la mitjana estatal i Catalunya continua en posicions baixes malgrat concentrar un volum de població elevat.

Segons fonts de l'Observatori, la diferència territorial pot explicar per diferents nivells de denúncia, no necessàriament de violència. En altres paraules, a Catalunya podria existir un subregistro derivat de factors culturals, por al procés judicial o desconfiança institucional, la qual cosa limitaria la capacitat de detectar tots els casos.

Estabilitat que no implica millora

Encara que les dades semblen moderats, els experts adverteixen que l'estabilitat no equival a millora. El lleu descens en les denúncies i la baixa taxa d'incidència no han d'ocultar que el nombre de víctimes continua creixent i que les renúncies es disparen.

Catalunya ha aconseguit contenir els grans repunts que sí que s'observen en la resta d'Espanya, però segueix sense resoldre els problemes estructurals: dependència emocional i econòmica, por a l'estigma, falta d'habitatge i escassetat de recursos d'acompanyament. A més, l'elevada proporció de dones estrangeres reflecteix que la violència de gènere segueix ancorada en entorns de vulnerabilitat social.

Així doncs, el segon trimestre de 2025 confirma que Catalunya manté una incidència menor que la mitjana nacional, però també posa en relleu nous desafiaments: reforçar els mecanismes de denúncia, garantir el suport a les víctimes que renuncien a declarar i consolidar polítiques públiques que no es limitin a contenir el mal, sinó que apostin per prevenir, protegir i acompanyar de manera efectiva a les dones que continuen sofrint violència.