La meitat dels joves evita les notícies: la desinformació avança quan deixem de mirar

Cada vegada són més els joves que prefereixen no saber. Segons dades presentades en la III Jornada de Comunicació Municipal: Comunicació de proximitat en temps de desinformació, prop del 60% dels joves entre 18 i 24 anys evita les notícies de manera habitual. La raó no és la falta d'interès, sinó la saturació, la tristesa i la desconfiança que els genera el flux constant d'informació negativa.

L'investigador Bertran Salvador, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va explicar que aquesta tendència de “evasió informativa” no és un gest innocent: “L'evitació de notícies té a veure amb la degradació de la democràcia. Quan desconnectem, perdem la capacitat de participar en les decisions col·lectives”. Segons el seu estudi, els joves fugen especialment de la política i de la guerra, i es refugien en continguts més lleugers i d'entreteniment. No obstant això, encara mostren interès pel local, “una finestra d'oportunitat per als mitjans de proximitat”.

La confiança en els algorismes i no en els periodistes

Bona part dels joves creu que “les notícies ja els trobaran” a través de les xarxes socials, sense necessitat de buscar informació pel seu compte. Confien més que l'algorisme els mostrarà l'important que en els mitjans tradicionals. “Aquesta actitud passiva és un terreny fèrtil per a la desinformació”, va advertir Salvador, que va demanar “fer un periodisme de solucions” i no sols de problemes.

Durant la taula rodona posterior, la periodista Nereida Carrillo, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (#UAB) i fundadora de l'associació Learn to Check, va recordar que “la desinformació és odi en format de mentida”. La seva iniciativa ja ha format a més de 21.000 persones en alfabetització mediàtica, amb l'objectiu d'apoderar a la ciutadania enfront de les faules. “Necessitem que la gent tingui les mateixes eines que usem els periodistes per a verificar”, va defensar.

De cobres falses a rituals satànics: quan el rumor es fa llei

El periodista Carlos Baraibar, de la secció de verificació de 3CatInfo , va relatar diversos casos recents en els quals la desinformació local va derivar en decisions reals. A Terrassa, per exemple, un regidor va arribar a prohibir l'adopció de gats negres en creure que s'usaven en rituals d'Halloween. En un altre municipi, una imatge creada amb intel·ligència artificial d'una cobra en les vinyes va mobilitzar a agents rurals per a buscar un animal que mai va existir. Tots aquests casos mostren, encara que de manera inofensiva, tot el que pued eprovocar un simple 'fake' no verificat.

El docent Roger Cuartielles, professor de la UPF i expert en verificació, va alertar del poder de la intel·ligència artificial generativa: “No és nova, però ara l'entenem. És una arma de doble tall: pot desinformar, però també reforçar la nostra intel·ligència col·lectiva si la usem bé”.

Així doncs, la jornada va deixar un missatge clar: la millor defensa contra la desinformació és tornar a mirar, llegir i participar, sobretot des del local. Perquè quan deixem d'informar-nos, uns altres decideixen per nosaltres.