Anna Martí alerta: a les dones rurals "encara els costa més accedir a finançament"

Aquest dissabte, en una entrevista concedida a Europa Press, Anna Martí ha assenyalat que les dones que treballen en l’àmbit rural encara pateixen barreres importants per accedir a finançament: "Encara els costa més accedir a finançament". Aquesta declaració s’emmarca dins de la discussió sobre l’esperit empresarial femení en zones rurals, insulars i regions ultraperifèriques, que es debat a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu.

Desigualtat persistent en el lideratge femení

Martí ha destacat que encara són "poques les dones directives" en empreses agroalimentàries i que només el 12% d’aquestes companyies compten amb una dona com a presidenta del consell d’administració. La presidenta d’ADR assenyala que, tot i les mesures de la PAC, encara calen accions que incloguin les dones de 40 a 55 anys, ja que sense finançament ni ajudes no poden emprendre en l’àmbit rural.

El plus de la PAC i el seu abast

La política agrària comuna (PAC) ofereix un plus per a les dones que s’incorporen al sector agrícola, una mesura que Martí qualifica de positiva: "Està bé i, al final, és per equilibrar una mica el que s’havia fet malament fins ara". No obstant això, insisteix que aquest plus hauria d’abastar també les dones més grans, un col·lectiu que sovint queda fora dels mecanismes de suport.

Experiència des del terreny

En declaracions a Europa Press, María Fernanda García Rodríguez, directora de 'Yelloh! Village Alfacs' a Alcanar (Tarragona), afegeix que aquestes dificultats "afecten a tothom al món rural, no només a les dones", i denuncia la discriminació estructural del territori. Segons García Rodríguez, històricament les dones han ocupat "papers secundaris" dins de les empreses espanyoles, sense la projecció que els correspondria: "Les dones tenen un paper secundari en la seva progressió. El seu rol no està suficientment reconegut i la seva posició no està degudament garantida. La culpa no és de l’administració; és una qüestió de valors. Cal dirigir-se a l’origen".

El debat al Parlament Europeu

El projecte d’informe, que podria votar-se en comissió al gener i encara no té data per al ple, afirma que "les dones rurals es veuen afectades de manera desproporcionada" per la manca de finançament, guarderies assequibles, bones connexions de transport, infraestructures digitals i suports sensibles al gènere. També destaca que la bretxa salarial i les càrregues tradicionals que persisteixen en àmbits urbans "sovint es magnifiquen en zones rurals".

La ponent de l’informe, l’eurodiputada polonesa Elzbieta Katarzyna Lukacijewska, insta els estats membres a garantir que l’educació inclogui competències digitals i assignatures STEM, i reconeix les comunitats que fomenten l’agricultura local liderada per dones i l’artesania tradicional.

Recomanacions i mesures concretes

El document subratlla la necessitat de promoure la visibilitat, el reconeixement i la valoració de la contribució femenina a l’agricultura, incloses les explotacions familiars. També reclama igualtat en l’accés a la terra, als fons de la PAC, als serveis d’assessorament, al suport a la innovació i als drets de successió, així com mesures específiques per a les joves agricultores.

Cap a un futur rural amb igualtat

Aquest debat i les mesures proposades busquen assegurar que les dones no només tinguin accés a recursos, sinó també reconeixement i oportunitats reals per desenvolupar-se professionalment en zones rurals i ultraperifèriques. Com conclou Anna Martí, "cal garantir que les dones puguin emprendre i tenir veu en l’economia rural, perquè sense elles, el desenvolupament del territori està incomplet".