Una fotografia perduda durant 84 anys revela el rostre oblidat del fill de Lluís Companys

Una troballa arxivística a França ha permès rescatar de l'oblit una peça clau de la història catalana i europea: un document d'identificació de 1940 pertanyent a Lluís Companys i Micó, el fill del president Lluís Companys, afusellat pel franquisme. L'arxiu inclou una cosa excepcional: una fotografia inèdita de “Lluïset”, una de les escassíssimes imatges que existeixen d'ell.

El document, descobert en els Arxius Departamentals de Haute-Vienne (Nova Aquitània), va ser trobat per l'investigador David Ferrer Revull mentre treballava sobre els refugiats republicans a França. No buscava a Lluïset. Simplement va aparèixer. És un d'aquestes troballes que canvien una recerca.

La sol·licitud està datada el 27 de novembre de 1940, només dos dies abans que el jove abandonés el sanatori psiquiàtric de Naugeat (Llemotges) i a penes un mes i mig després que el seu pare fos afusellat en Montjuïc. Un detall sobresurt i colpeja: el document no està signat per ell, sinó pel director del centre. En el marge pot llegir: “l'interessat no pot signar”. Lluïset acabava de complir 29 anys, però l'informe, confús, recull “27 aproximadament”.

En 2015 ja s'havia documentat la seva estada exacta en el sanatori: del 30 de setembre al 29 de novembre de 1940. Tot apunta al fet que aquesta fotografia va ser presa en aquest període, dins del propi centre, amb l'objectiu únic de completar-la sol·licitud.

La cara desconeguda de l'exili

La vida de Companys pare ja es coneix: president de la Generalitat, detingut per la Gestapo i lliurat a la dictadura franquista per a ser afusellat. No obstant això, la història del seu fill ha quedat gairebé esborrada de la memòria col·lectiva.

Lluïset havia desaparegut després d'un bombardeig alemany. Quan el president estava a punt d'escapar de França, va decidir no fer-lo. No podia abandonar el país sense saber on estava el seu fill.

“El president Companys no va fugir. Es va quedar pels refugiats i pel seu fill”, recorda l'Associació Memòria i Història de Manresa, que publica avui el document en el seu web.

Identificat finalment en el sanatori, Lluïset va ser acollit a París pel doctor Anguera de Sojo. Després de l'execució del president, Carme Ballester, vídua de Companys, va cuidar d'ell fins a la seva mort en 1956.