Hi haurà una DANA tan extrema com la de València cada 47 anys segons un estudi de la UPC

Un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions  de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) indica que les precipitacions extremes registrades durant la DANA del 29 d'octubre de 2024 a València —que van causar 229 víctimes mortals i greus pèrdues econòmiques— podrien tenir un període de retorn de només 47 anys, i no de 500, com es va estimar inicialment. L'estudi , liderat pels professors Blanca Arellano i Josep Roca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , analitza les causes i els efectes de les inundacions extremes i qüestiona si es tracta d'un fenomen sense precedents o d'una situació que es pot considerar més "normal" del que es creï.

Freqüència i intensitat subestimades

L'anàlisi es va basar en les sèries històriques de 350 estacions meteorològiques de AEMET (Agència Estatal de Meteorologia). Els resultats obtinguts revelen que el volum de pluja registrat (710,8 mm en 24 hores) no és un fenomen excepcional únic, sinó un esdeveniment amb una probabilitat significativa de repetir.

El període de retorn de les precipitacions del 29/10/24 es redueix a 47 anys, molt lluny de les previsions inicials de AEMET. En un període de retorn de 500 anys (el que se sol usar en estudis convencionals), la precipitació en 24 hores podria superar els 1.600 mm, més del doble del valor actualment considerat per la cartografia oficial. 

A curt termini, cada 10 anys, es poden produir precipitacions per sobre dels 400 mm per dia. Els autors de l'estudi urgeixen a una revisió immediata dels mapes oficials de zones inundables i dels plans urbanístics valencians per a prevenir futurs desastres.

Factors determinants de la catàstrofe

L'estudi  identifica tres factors determinants que van influir en la gravetat dels danys de la DANA:

Ús inadequat del sòl: 

L'alta densitat urbana en zones inundables, resultat d'una planificació que va ignorar els mapes de risc .

Desbordament de previsions: 

La inundació real va excedir la petjada inundable prevista per la cartografia oficial, fins i tot la definida per a períodes de retorn de 500 anys, la qual cosa demostra la insuficiència de les previsions.

Impacte en zona inèdita:

 L'esdeveniment va impactar en una àrea on mai abans s'havien registrat precipitacions d'aquesta magnitud. Els episodis de DANA tenen un efecte territorial molt localitzat i poden ocórrer on no s'havien presentat amb tota la seva intensitat.

A més, l'estudi assenyala l'increment progressiu de l'escalfament de la mar Mediterrània (amb temperatures superiors a 30 °C) i l'acumulació de vapor d'aigua atmosfèric com a factors acceleradors de l'augment de precipitacions extremes.

Recomanacions territorials i urbanístiques

Els investigadors reclamen una actualització urgent dels estudis de risc de precipitacions i dels plans urbanístics. Proposen prohibir la urbanització de nova planta en zones inundables, revisar els mapes de perillositat incorporant les noves sèries de dades i els escenaris de canvi climàtic, a daptarel parc residencial ja edificat en zones de risc, habilitant finançament per a la rehabilitació de subsótanos (destinats a aparcament) i plantes baixes (on s'hauria de prohibir l'ús residencial), reubicar els immobles residencials situats en les zones més pròximes a les lleras d'aigua per a garantir la seguretat de la població. L'estudi va ser desenvolupat per un equip multidisciplinari que inclou arquitectes, urbanistes i físics, i els seus resultats ja han estat presentats en diversos congressos internacionals.

Gestió del risc d'inundació a Catalunya

L'Agència Catalana de l'Aigua  lidera la Gestió del Risc d'Inundacióen les conques internes de Catalunya, utilitzant el Pla de Gestió del Risc d'Inundació com a eina principal per a minimitzar els perills. Aquest procés es coordina estretament amb Protecció Civil i altres administracions competents i s'actualitza en cicles de sis anys. 

La gestió s'estructura en tres fases clau: primer, l'Avaluació Preliminar del Risc d'Inundació , que identifica les zones de risc potencial significatiu; segon, l'elaboració dels Mapes de Perillositat i Risc d'Inundació (MAPRI), que delimiten les àrees inundables i les seves afectacions; i tercer, l'elaboració del propi PGRI, que integra un Programa de Mesures de prevenció, protecció, preparació i recuperació. Actualment, Catalunya es troba en el 2n cicle de la GRI (2022-2027), planificant ja el tercer cicle (2028-2033) per a mantenir una acció contínua enfront d'aquest risc natural.