VÍDEO | Rosalía, sense límits: "Lux" és un "puzle" musical en 13 idiomes que ja genera eufòria en la premsa mundial

L'àlbum és un manifest sobre el femení diví, la fe i la brutalitat del romanç, i presenta una ambició formal impactant: lletres cantades en 13 idiomes. L'artista, de 33 anys, que va aconseguir l'èxit global després del seu explosiu debut en el flamenc i la seva posterior evolució com una de les omnívores més convincents del pop, considera "Lux" una refutació del seu treball anterior i una elevació sobre ell.

Un treball humà i lingüístic

Rosalía va dedicar més de dos anys a aquest "treball d'amor", gran part d'aquest temps dedicat a aprendre a escriure i cantar de manera convincent en llengües que no són la seva. A més de l'espanyol natal i el català, "Lux" inclou lletres en anglès, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, alemany i més. En una entrevista amb el programa Popcast de The New York Times, Rosalía va explicar el seu procés:" És molta intuïció i de tractar d'entendre com funcionen altres idiomes. Vaig utilitzar molt Google Translate i després vaig parlar amb traductors professionals... per a veure si 'si rimo això amb això, té sentit?"

L'artista va emfatitzar que el mestratge vocal reeixit és completament humana, sense trucs d'intel·ligència artificial: "És tot humà, molt humà", va afirmar.

So rugidor i espiritual

El resultat és un àlbum descrit com "un puzle, un laberint", que fusiona les tradicions operístiques i clàssiques amb el pop. La London Symphony Orchestra participa al llarg del disc, amb arranjaments de figures com la guanyadora del Premi Pulitzer Caroline Shaw.

El so de "Lux", produït per Rosalía al costat de Noah Goldstein ("Yeezus") i Dylan Wiggins (SZA, Justin Bieber), és "rugidor i dentat" i en alguns moments "etèria", simbolitzant una ruptura amb la seva anterior identitat pública i els seus enemics.

La música com a acte d'amor i curiositat

Rosalía emmarca el seu estudi de 13 idiomes com un acte de curiositat i fidelitat intercultural, citant a Simone Weil: l'artista també aborda la crítica de l'apropiació cultural, dient: "Jo no sóc tan meva com del món." Aquest àlbum, per tant, és una declaració d'autoritat artística i una defensa de la llibertat creativa. Preguntada sobre l'ambició del projecte, que la porta a ser considerada per alguns com "l'estrella pop més ambiciosa del món", Rosalía va reconèixer que l'àlbum està "totalment fora de pressupost" degut a la seva visió, prioritzant la llibertat artística sobre els costos.Amb "Lux", Rosalía no sols rebutja el seu treball anterior, sinó que busca oferir a la seva audiència no el que volen, sinó "el que necessiten", en un intent de contrarestar l'"era de la dopamina" amb una obra que exigeix enfocament i dedicació.