Les carreteres catalanes deixen 121 morts fins al novembre: gran part, menors de 35 anys

Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), 121 persones han perdut la vida entre gener i octubre de 2025 en 113 accidents mortals a la xarxa viària interurbana. En el mateix període del 2024 van morir 115 persones en 107 sinistres. Comparant amb 2019, any de referència, la reducció és del 22%, tot i que les dades actuals evidencien àrees de risc preocupants.

Pel que fa a ferits greus, s’han registrat 725 casos, davant dels 655 de l’any passat. Octubre va tancar amb 9 víctimes mortals, sis menys que l’octubre del 2024. Entre les víctimes de 2025, 95 eren homes i 26 dones, i entre els ferits greus, la proporció es manté similar, amb un 75% d’homes i un 25% de dones.

Joves, el col·lectiu més afectat

L’augment de víctimes joves és alarmant. Fins al 31 d’octubre, 47 persones menors de 35 anys han perdut la vida, cosa que representa el 37,5% del total de morts, i suposa 15 joves més que el 2024.

La franja més afectada és la de 25 a 34 anys (25 persones), seguida per 20 persones de 15 a 24 anys i 2 infants de 0 a 14 anys. Aquest increment preocupa especialment les autoritats, que adverteixen sobre l’excés de velocitat, la conducció nocturna i la falta de consciència sobre els riscos viaris.

"Davant d’aquesta sinistralitat dels col·lectius més fràgils, el Servei Català de Trànsit fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a ser més conscients del risc i als altres usuaris a respectar i conduir amb prudència, per reduir les víctimes d’aquests grups," ha assenyalat el Servei Català de Trànsit.

Barcelona: l’epicentre del risc

La demarcació de Barcelona concentra la major sinistralitat: 53 morts fins a l’octubre, la mateixa xifra que el 2024. Dels 37 motoristes morts a tota la província, 24 eren d’aquesta demarcació. Comarques com el Vallès Occidental (11), el Baix Llobregat (7) i Osona-Maresme (6) destaquen per les seves xifres elevades.

Altres demarcacions mostren dades preocupants: Girona registra 18 morts, Tarragona 26 i Lleida 24. La Selva, Baix Camp i Segrià són les comarques més afectades a cada zona.

Tipus d’accidents i carreteres més perilloses

Dels 113 sinistres mortals, 37 van ser accidents simples, 30 xocs frontals, 18 col·lisions laterals, 10 encalços i 12 atropellaments.

Les carreteres amb més víctimes són: AP-7 (13), C-58 (9), N-II (8) i A-2 (7). La C-12 ha registrat 4 víctimes i la C-25, C-31 i C-16, tres cadascuna. Els accidents frontals són especialment perillosos i mortals, motiu pel qual la Generalitat ha aprovat el programa 2+1, que modifica trams de carretera amb un carril addicional altern i separació reforçada de sentits.

"El sistema 2+1 incideix en dos factors relacionats amb els accidents frontals: els avançaments inadequats i la invasió del carril contrari per pèrdua de control o falta d’atenció," explica la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Mesures de seguretat i programes en marxa

El programa 2+1 inclou 425 km de carreteres convencionals fins al 2030, amb un pressupost total de més de 660 milions d’euros, dels quals 80 milions ja s’executen el 2025. També s’incorporaran bandes sonores en 700 km de vies per alertar sobre la invasió de carril i advertir el conductor.

"El nostre objectiu és reduir dràsticament els accidents mortals, especialment en els trams més crítics i en els col·lectius més vulnerables," subratlla Paneque, recordant que aquestes iniciatives s’emmarquen en la política internacional de Visió Zero, amb l’objectiu d’eliminar víctimes mortals en accidents de trànsit.

Víctimes vulnerables

Els col·lectius més fràgils representen més del 40% de les víctimes mortals: 37 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Entre els morts en turisme, furgoneta i camió, destaquen 51, 7 i 9 víctimes respectivament.

L’increment de sinistralitat entre joves i col·lectius vulnerables evidencia la urgència de campanyes d’educació vial, controls de velocitat i conscienciació sobre riscos.

Comparativa estatal

Segons la DGT, 941 persones han mort a Espanya fins al 30 d’octubre, 20 menys que el 2024. Castella i Lleó destaca per la reducció de víctimes en un 15%, mentre que Galícia i Canàries lideren l’increment amb 13 morts cadascuna.

Els mesos crítics del 2025 han estat març, maig i juliol, amb 102, 115 i 114 víctimes mortals, xifres superiors a les del mateix període de l’any anterior.

Reflexió final

Tot i que la sinistralitat total ha disminuït respecte al 2019, l’increment de víctimes joves i la concentració a Barcelona representen un repte urgent. La combinació d’infraestructura segura, mesures preventives i conscienciació serà clau per reduir les víctimes i protegir els conductors més vulnerables.