Els embassaments a Catalunya estan al 72,8% de capacitat, mentre que Espanya registra una mitjana del 51,3%

Després d’anys de sequera i restriccions, les dades més recents de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) mostren que Catalunya manté un nivell elevat de reserves, superior a la mitjana nacional, però l’escassetat de precipitacions a gran part del país i els descensos setmanals indiquen que l’aigua continua sent un recurs vulnerable. Aquest reportatge detalla la situació conca a conca, compara amb Espanya i analitza els reptes futurs.

Estat actual dels embassaments a Catalunya

Les conques internes catalanes es situen al 72,8% de la seva capacitat, amb un volum total de 494,1 hectòmetres cúbics, segons l’ACA. Això representa un lleu descens de 0,7 punts respecte la setmana anterior, quan es trobava al 73,5%.

Malgrat la caiguda, Catalunya manté reserves molt per sobre del llindar de sequera, fixat en el 60%. “Tot i que les pluges recents han millorat la situació, els nivells encara no reflecteixen la plena recuperació”, destaquen des de l’ACA.

L’any hidrològic 2024-2025 va ser favorable per a la recuperació dels embassaments catalans, gràcies a precipitacions abundants entre gener i abril de 2025. A l’abril, les reserves van superar el 60% de la capacitat total i en algunes conques fins i tot van arribar a més del 80%, acostant-se als nivells previs a la sequera severa que va afectar la regió entre 2022 i 2024.

Sistema Ter-Llobregat i embassaments estratègics

El sistema Ter-Llobregat, que subministra a Barcelona, la seva àrea metropolitana, Girona i part de Lleida, manté un nivell del 75,9%, lleugerament inferior al 76,6% de la setmana passada. Aquest sistema inclou els embassaments de Sau, Susqueda, La Baells, La Llosa del Cavall i Sant Ponç, essencials per garantir el subministrament urbà i agrícola d’una gran part del territori català.

Altres embassaments fora del sistema presenten variacions importants: Sau ha disminuït del 56% al 54,3%, Riudecanyes ha caigut al 31,6%, mentre que Susqueda ha millorat lleugerament fins al 84,2%. Aquestes fluctuacions reflecteixen una distribució desigual dels recursos hídrics dins de Catalunya, que depèn tant de la pluviometria local com de la gestió de cada conca.

Comparativa amb Espanya: desigualtat hídrica marcada

A nivell nacional, els embassaments peninsulars es situen al 51,3% de la seva capacitat, amb un descens de 165 hectòmetres cúbics respecte la setmana anterior. Aquest nivell és superior al mateix període de l’any passat (50%) i set punts per sobre de la mitjana de l’última dècada (43,9%).

Els embassaments destinats a la producció d’energia elèctrica estan al 56,9%, mentre que els d’ús consumtiu —consum humà i agricultura— es troben al 48,8%, amb un total de 18.924 hm³ d’aigua. Les conques amb menor nivell són Segura (18,6%), Guadalete-Barbate (41,1%), Guadalquivir (41,2%) i Conca Mediterrània Andalusa (43,2%), mentre que Galícia Costa (69,6%) i les conques internes del País Basc (71,4%) presenten una situació més favorable.

En aquest context, Catalunya destaca per mantenir reserves molt superiors a la mitjana nacional, situant-se al voltant del 72,8%, cosa que garanteix un subministrament més estable per a consum urbà, regadiu i producció energètica, en contrast amb altres regions que afronten restriccions o alertes.

Evolució històrica: de la sequera a la recuperació

La sequera prolongada entre 2022 i 2024 va afectar greument Catalunya i la resta del país. Durant els pitjors mesos, alguns embassaments catalans van caure per sota del 30% de la seva capacitat.

L’any 2025 va marcar un punt d’inflexió: fortes pluges primaverals van permetre recuperar els nivells dels embassaments, i a la primera setmana de març es va duplicar l’aigua emmagatzemada respecte al mateix període de 2024. Segons experts, “l’inici de l’any més plujós en diverses dècades ha estat clau per a la recuperació dels nostres embassaments”.

Històricament, els embassaments espanyols van assolir nivells propers al 85% a la primavera de 2013 i 2014, però no s’han repetit des de llavors. La tendència descendent és més marcada a la vessant Atlàntica, on es troben els principals rius i conques afectades, com Guadalquivir, Guadalete-Barbate i Guadiana.

Inici del nou any hidrològic i precipitacions baixes

L’any hidrològic 2025-2026 va començar l’1 d’octubre. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), fins al 28 d’octubre es van registrar 33 l/m², un 51% per sota de la mitjana històrica de 68 l/m² per a aquest període (1991-2020).

Les precipitacions acumulades es mantenen per sota dels valors normals a tot el territori, excepte en algunes zones del llevant (Almeria fins al delta de l’Ebre), zones del Sistema Central i sud de Huelva, i les illes d’Eivissa i Mallorca.

Aquest dèficit inicial explica els descensos setmanals en la majoria dels embassaments, encara que Catalunya segueix relativament protegida gràcies a la recuperació aconseguida el 2025.

Zones de sequera i alerta a Espanya

El 8,5% de la península es troba en sequera prolongada, amb 16 unitats territorials afectades. Destaquen Guadalete-Barbate, Tinto-Odiel i Piedras, Ebre, Cantàbric Occidental i conques internes del País Basc.

A més, el 8,2% del territori peninsular està en situació d’emergència (2,5%) o alerta/excepcionalitat (5,7%). Tres zones es troben en escenari d’emergència, dues al Guadiana i una a conques mediterrànies andaluses. El nombre de zones en alerta ha passat de set a 18, set d’elles a la conca del Guadalquivir. Aquestes situacions reflecteixen l’escassetat coyuntural d’aigua, vinculada a la dificultat d’atendre la demanda malgrat la disponibilitat de recursos hídrics.

Impactes i gestió de l’aigua a Catalunya

La disponibilitat d’aigua a Catalunya té un impacte directe en consum urbà, agricultura i generació elèctrica. L’ACA i els experts subratllen la necessitat d’estratègies de gestió que incloguin:

• Sistemes de reg localitzat i eficiència agrícola.
• Reutilització d’aigües residuals i emmagatzematge estratègic.
• Sensibilització ciutadana sobre l’estalvi i ús responsable de l’aigua.

“La gestió eficient de l’aigua serà crítica per evitar riscos d’escassetat”, expliquen des de l’ACA. Catalunya ha aconseguit un avantatge relatiu respecte a altres regions, però la manca de pluges sostenides podria revertir aquesta situació.

Perspectives a curt i mig termini

Tot i que Catalunya manté embassaments relativament plens, el seguiment de precipitacions i temperatures és clau per mantenir els nivells actuals. La combinació de baixa pluviometria, variabilitat climàtica i alta demanda urbana i agrícola pot pressionar novament les reserves.

A Espanya, l’atenció se centra a gestionar les conques més afectades, especialment al sud i sud-est, on els embassaments consumtius i de reg presenten nivells crítics. La planificació hidrològica, el control del consum i la inversió en infraestructura d’emmagatzematge seran determinants per garantir la seguretat hídrica en els pròxims mesos.