Daniel Ortiz reivindica la reinserció com a eina transformadora: “Hi ha molts tòpics i desconeixement”
El director del CIRE, l'empresa pública catalana dedicada a facilitar la reinserció de persones privades de llibertat, explica que combina formació, ocupació i inserció laboral. L'any passat 3.397 persones es van formar a les presons catalanes i 3.560 van ser contractades.
El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) s’ha consolidat com un referent en l’àmbit penitenciari i de reinserció social, tant a Catalunya com a nivell internacional. El seu director, Daniel Ortiz, sosté que encara persisteixen estereotips i malentesos sobre el procés de reinserció: “Hi ha molts tòpics i molt desconeixement”. Segons Ortiz, aquestes percepcions errònies no són inofensives, ja que condicionen l’opinió pública i afecten la confiança de les empreses i de la societat en general envers les persones privades de llibertat.
Aquest reportatge analitza com funciona el CIRE, quin és el seu model integral de formació, ocupació i inserció (FOI), i com aconsegueix transformar vides, reforçar la seguretat social i oferir oportunitats reals a qui compleix condemna.
Un model pioner que integra formació, ocupació i inserció
El CIRE no és només un organisme de gestió penitenciària: és una plataforma integral que combina educació, experiència laboral i acompanyament social. Daniel Ortiz explica que la reinserció no es pot reduir a un mer tràmit legal: “Hi ha moltes percepcions que no s’ajusten gens a la realitat i que fan mal”.
El model FOI del CIRE integra tres fases fonamentals: formació acadèmica i professional, ocupació en tallers productius dins dels centres i acompanyament per accedir al mercat laboral en sortir de la presó. Segons Ortiz, “el pas per la presó ha de ser el menys gravós possible, i que els interns puguin sortir el millor preparats per integrar-se laboralment”.
L’any passat, 3.397 persones privades de llibertat van participar en 426 accions formatives. Aquestes inclouen des de certificats de professionalitat gestionats a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), fins a capacitacions específiques per treballar en cuina, bugaderia, botigues penitenciàries o serveis logístics dins dels centres.
Entre les especialitats oferides destaquen auxiliars de magatzem, jardineria, floristeria, operacions bàsiques en restauració, lampisteria, calefacció i climatització, retoc tèxtil, soldadura, fleca i brioixeria, entre altres. Ortiz subratlla que la formació no és només tècnica: “S’adquireixen habilitats socials, hàbits de responsabilitat i capacitats que preparen per al treball ordinari”.
Ocupació i col·laboració amb empreses: un pont cap a la societat
L’ocupació laboral constitueix un altre pilar del CIRE. El 2024, 3.560 interns van ser contractats gràcies a la col·laboració de més de 200 empreses públiques i privades. Aquestes van des de multinacionals fins a petites empreses familiars, i abasten sectors diversos com fundició, automoció, producció tèxtil, mobiliari escolar i material d’oficina.
El CIRE disposa de 70 tallers repartits en 18 punts de producció a tota Catalunya, amb 60.000 metres quadrats de superfície productiva, incloent el taller exterior de Raimat (Lleida). Entre els productes elaborats hi ha uniformes per a personal sanitari, mobiliari escolar i material destinat a hospitals i clíniques.
Ortiz subratlla que la identitat del CIRE no apareix en el producte final: “No està identificada ni la bata de l’hospital ni el pupitre de l’escola; l’important són l’aprenentatge, les habilitats i la capacitació”. A més, explica que “quan l’empresa mostra interès i és competitiva, però també conscient de la seva responsabilitat social, el CIRE pot ser un bon partner”.
‘Made in CIRE’: visibilitat i valor social
Per visibilitzar la feina dels interns i la importància de la reinserció, el CIRE va crear el 2004 la marca ‘Made in CIRE’. Els productes amb aquest segell es venen tant en línia com en cinc botigues físiques, en col·laboració amb l’Agència Catalana de Turisme. Ortiz explica: “L’objectiu no és guanyar diners, som una empresa pública i ens dediquem a la reinserció. La nostra obligació és equilibrar ingressos i despeses”.
Aquesta iniciativa permet mostrar a la societat que la producció penitenciària és real, útil i que els interns adquireixen habilitats transferibles al món laboral. A més, els productes s’han replantejat i redissenyat recentment per oferir un catàleg actualitzat i atractiu per als ciutadans.
Inserció laboral i acompanyament personalitzat
El CIRE acompanya els interns més enllà dels tallers: la inserció laboral inclou seguiment personalitzat, orientació i suport per accedir al mercat ordinari. El 2024, 2.880 persones van ser ateses i es van signar 1.115 contractes de treball, dels quals el 85% corresponen a empreses ordinàries i el 15% restant al tercer sector i a empreses d’inserció.
Empreses públiques com l’Institut Català de la Salut (ICS), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el 112 Emergències o l’Agència Catalana de l’Aigua confien en el CIRE. Ortiz explica que fins i tot aquells sense papers poden treballar legalment als tallers i, en sortir en tercer grau, disposen de documentació especial que els permet continuar treballant, encara que després hagin de regularitzar la seva situació.
“Som molt conscients que nosaltres som una peça important, però modesta, de tot aquest engranatge”, afirma Ortiz. Aquesta coordinació amb empreses, organismes públics i serveis socials reforça la reinserció i disminueix la probabilitat de reincidència.
Impacte social i reducció de la reincidència
El CIRE no només genera beneficis formatius i laborals, sinó també un impacte social tangible. Ortiz destaca que “que el 80% de les persones que passen per aquest procés no reincideixin, té un efecte social”. La reinserció, segons el director, enforteix la cohesió social, redueix el risc de delictes futurs i genera confiança en la ciutadania i en les empreses.
“Si això no fos així, si la taxa de reinserció o rehabilitació fos més baixa, també tindria unes conseqüències socials diferents”, subratlla Ortiz. L’entitat actua com un pont entre el sistema penitenciari i la societat, mostrant que la rehabilitació efectiva és possible i que la inversió en reinserció té un retorn real en seguretat i cohesió social.
Reflexió final
La feina del CIRE evidencia que la reinserció no és un concepte abstracte ni un simple tràmit legal: és un procés integral que combina formació, ocupació i acompanyament, on la participació d’empreses, organismes públics i la societat és clau. Daniel Ortiz conclou que trencar mites i desconeixement sobre la reinserció és tan important com la pròpia formació i ocupació: “El coneixement del procés permet avaluar no només la perspectiva de drets humans i dignitat, sinó també l’impacte social positiu”.
Escriu el teu comentari