Catalunya lliura la seva gran batalla aèria contra la processionària: 17.500 hectàrees en el punt de mira

Des de fa setmanes, el brunzit constant dels motors d’helicòpters i avionetes trenca el silenci tardoral dels boscos catalans. És el so d’una batalla que es repeteix cada any: la lluita contra la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), una plaga forestal tan persistent com perjudicial, amb conseqüències sobre els ecosistemes, la salut i l’economia rural.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en marxa la nova campanya de control biològic sobre 17.500 hectàrees distribuïdes en 17 comarques, una operació que combina avions i helicòpters en proporcions iguals. Tot i que l’àrea tractada representa només el 2% dels boscos de pi de Catalunya, l’objectiu és ambiciós: reduir dràsticament la densitat d’erugues i prevenir danys majors durant l’hivern i la primavera.

Segons el Departament, es tracta d’una actuació “imprescindible per mitigar els efectes socials, econòmics i sanitaris derivats de l’augment poblacional d’aquesta espècie”.

La plaga que amenaça l’equilibri del bosc mediterrani

La processionària del pi no és una espècie invasora: forma part de l’ecosistema mediterrani des de fa segles. Tanmateix, el canvi climàtic n’ha alterat el cicle vital i n’ha ampliat la presència. Els hiverns més suaus han permès que les larves sobrevisquin a les baixes temperatures, multiplicant-se fins i tot en zones on abans no prosperaven.

El problema no es limita a la defoliació dels arbres. Les erugues, cobertes de pèls urticants, provoquen al·lèrgies, irritacions cutànies i reaccions respiratòries tant en persones com en animals domèstics i ramaders. En àrees rurals i turístiques, la seva proliferació genera també un impacte econòmic, ja que redueix les visites i complica les activitats agrícoles.

Durant els mesos freds, les larves descendeixen dels pins formant les característiques fileres o “processons” que els donen nom. És aleshores quan el risc per a la població augmenta. “No és una qüestió estètica ni forestal, sinó de salut pública i de convivència amb l’entorn natural”, insisteixen des del Govern.

Tecnologia biològica en lloc de pesticides

La Generalitat ha tornat a optar per una eina biològica: el Bacillus thuringiensis varietat kurstaki, una bactèria natural que afecta únicament les larves de lepidòpters i és innòcua per a la resta d’espècies. Aquest mètode, compatible amb l’agricultura ecològica, “no està classificat com a tòxic ni com a perillós per al medi ambient”, segons el comunicat oficial.

El tractament aeri s’aplica a la tardor, quan les erugues es troben en les primeres fases de desenvolupament, moment en què el producte és més eficaç. L’objectiu no és eliminar completament la plaga —una tasca impossible i antiecològica—, sinó mantenir-la en nivells que no comprometin la salut ni l’equilibri forestal.

Aquesta aposta per solucions sostenibles forma part d’una estratègia a llarg termini que prioritza la prevenció, la vigilància i la restauració natural del bosc per davant de la resposta química massiva.

Ripollès i Alt Empordà: el front més actiu de la campanya

Els esforços es concentren especialment a les comarques del Ripollès i l’Alt Empordà, on la densitat de pins i les condicions climàtiques han afavorit una forta expansió de l’insecte. En aquestes zones s’han tractat 3.816 i 2.919 hectàrees respectivament, seguides de superfícies importants al Penedès (Barcelona) i al Tarragonès (Tarragona).

El pla inclou vols coordinats amb estrictes controls meteorològics: el vent, la humitat i la temperatura determinen el moment exacte de les fumigacions per garantir-ne l’eficàcia. Els tècnics supervisen l’operació des de terra, coordinant la tasca dels pilots i els equips de seguiment ambiental.

“La precisió és essencial. Un marge d’error de poques hores pot reduir l’efectivitat del tractament o comprometre’n la uniformitat”, expliquen fonts tècniques del Departament.

Un problema creixent en temps de canvi climàtic

Les campanyes de control, que als anys noranta es limitaven a zones puntuals de l’interior, s’han anat ampliant a mesura que les temperatures han augmentat. Avui, la processionària s’ha desplaçat cap a cotes més altes i latituds més septentrionals, afectant àrees abans lliures de l’insecte.

El fenomen no és exclusiu de Catalunya. Comunitats com Aragó, Castella i Lleó o Andalusia registren també increments notables d’infestacions. L’Agència Europea del Medi Ambient alerta que l’expansió d’espècies autòctones amb comportaments “invasors” serà un dels grans reptes ecològics del segle XXI.

“La processionària és un termòmetre del canvi climàtic: la seva presència creixent reflecteix un hivern que ja no és el que era”, remarquen investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Impacte sobre la salut i la vida rural

Els efectes de la plaga es perceben sobretot en les zones rurals. Ramaders i excursionistes són els primers a notar-ne els danys: animals amb lesions cutànies, ramats que eviten determinades àrees i visitants que han de modificar rutes per precaució.

Els municipis turístics, per la seva banda, veuen com els boscos de pi —un dels seus principals atractius naturals— pateixen defoliacions que deterioren el paisatge. La processionària, tot i la seva mida minúscula, s’ha convertit en un símbol del desafiament entre desenvolupament humà i conservació ambiental.

Una estratègia de futur per a un bosc més resilient

Més enllà del tractament aeri, la Generalitat manté un programa anual de seguiment que combina sensors, trampes de feromones i observacions de camp. Les dades recollides permeten preveure les zones de més risc i planificar les actuacions de l’any següent.

El Govern insisteix que la clau és la gestió forestal integral: diversificar les espècies, reduir la densitat dels boscos de pi i promoure la regeneració natural per minimitzar les condicions que afavoreixen la proliferació de la processionària.

“Els boscos més diversos són més forts davant les plagues”, recorden els tècnics del Departament. “No es tracta només de fumigar, sinó d’entendre l’equilibri que fa possible la seva estabilitat”.

Més enllà del bosc: una lliçó ambiental

El cas de la processionària del pi posa de manifest fins a quin punt els problemes ambientals són fenòmens complexos, entrellaçats amb la salut pública, l’economia i la planificació territorial. Catalunya afronta aquest repte amb un enfocament que combina ciència, tecnologia i sostenibilitat, conscient que les solucions ràpides rarament són duradores.

Cada vol sobre els pins no només busca frenar una plaga: també simbolitza la capacitat d’adaptació d’una societat que entén que la gestió del territori és una responsabilitat compartida entre governs, científics i ciutadans.