Menys morts en carretera, més tragèdies en ciutats: els reptes pendents de Catalunya en seguretat viària
El pla Visió Zero 2050, encara té molta feina que fer en els nuclis urbans
Cada tercer diumenge de novembre, el món recorda als qui no van tornar a casa. És el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes d'Accidents de trànsit, una jornada impulsada per la ONU per a retre homenatge a les víctimes i a les seves famílies, i per a recordar que la mobilitat no pot continuar generant mort. A Catalunya, aquesta data coincideix amb l'avaluació del Pla de Seguretat Viària 2024-2026, l'estratègia que marca el camí cap a un objectiu que fa una dècada semblava inassolible: Visió Zero 2050, eliminar per complet les víctimes mortals i les lesions greus permanents en les carreteres i a les ciutats.
Visió Zero part d'una idea fonamental: els errors humans són inevitables, les morts per mobilitat no. Si una via permet que una fallada humana acabi en tragèdia, llavors la responsabilitat recau en el sistema, no en l'individu. Això implica redissenyar carrers, carreteres, vehicles, normatives i comportaments amb un únic criteri: la vida.
Un pla per a salvar vides: així funciona el Pla de Seguretat Viària 2024-2026
Catalunya va aprovar en 2024 un pla amb 210 accions estructurades en cinc eixos: infraestructures segures, mobilitat sostenible, control i vigilància, educació viària i atenció integral a víctimes i famílies.
Els objectius quantificats per a 2026 respecte a 2019 són:
- Reduir un 20% les víctimes mortals en zona interurbana.
- Reduir un 5% les víctimes mortals en zona urbana.
- Disminuir un 10% els atropellaments mortals i un 5% les defuncions de motoristes i ciclistes.
- Reduir la mortalitat en persones majors un 45% i en menors un 15%.
- Combatre els factors recurrents: velocitat, alcohol, drogues, distraccions i irrupció d'animals en la via.
El pla atorga prioritat als col·lectius vulnerables —vianants, ciclistes i motoristes— i fomenta la reducció del trànsit privat amb l'objectiu afegit de millorar la qualitat ambiental i reduir emissions.
Balanç 2025: menys morts en carretera, però les ciutats continuen sent un deute pendent
Les dades actualitzades a 31 d'octubre de 2025 mostren que el pla està donant resultats, encara que amb matisos.
Segons el més recent balanç de sinistralitat:
Catalunya ha aconseguit una reducció del 22% de víctimes mortals respecte a 2019 el mes d'octubre, superant l'objectiu marcat per a 2026 en zona interurbana de baixar en un 20%.
No obstant això, encara que no pot avaluar encara l'objectiu urbà, ja que el pla fixa 2026 com a data límit. Les xifres preliminars de ciutats indiquen preocupació, ja que la sinistralitat mortal en àrea urbana ha augmentat un 16,4% en l'últim any.
El 44,6% de les víctimes mortals corresponen a col·lectius vulnerables: motoristes, vianants i ciclistes. Mentre els motoristes descendeixen, els vianants augmenten lleugerament, confirmant un dels majors reptes del pla, que passa per protegir als que més s'arrisquen en sortir al carrer.
Els ferits greus augmenten lleugerament respecte a 2024, la qual cosa obliga a reforçar actuacions de prevenció en cas d'accident.
D'altra banda, la sinistralitat mortal augmenta en tres de les quatre demarcacions (Barcelona, Girona i Tarragona), la qual cosa indica que seran necessaris ajustos territorials específics.
| Indicador | Objectiu del pla | Situació a octubre 2025 | Estat |
|---|---|---|---|
| Víctimes mortals interurbana | -20% (2026) | -22% | ✅ Superat |
| Col·lectius vulnerables | Protecció prioritària | 44,6% del total | ⚠️ Prioritat crítica |
| Ferits greus | Reduir | Lleuger augment | ❗Revisió necessària |
| Sinistralitat per territori | Reducció general | Augmenta en 3/4 demarcacions | ❗Revisió territorial |
Conclusió del balanç: s'avança en carreteres interurbanes, però les ciutats continuen sent el gran repte pendent.
2050: l'horitzó de carrers que protegeixin, no que matin
La Visió Zero 2050 representa l'horitzó ambiciós i transformador cap a una mobilitat viària a Catalunya on no hi hagi víctimes mortals ni persones amb ferides greus permanents. Aquesta visió es recolza en tres transformacions fonamentals que, combinades, garanteixen carrers que protegeixen la vida en lloc de posar-la en risc:
Infraestructura segura
- Implementació massiva de zones 30 en àrees urbanes, que són espais amb velocitat màxima limitada a 30 km/h per a reduir la gravetat dels accidents i augmentar la seguretat de vianants i ciclistes.
- Carrils segregats per a bicicletes i vehicles vulnerables, que redueixen la interacció perillosa amb el trànsit motoritzat.
- Tècniques de calmat del trànsit, com ara passos sobreelevados, chicanes, estrenyiments de calçada i rotondes, que disminueixen la velocitat i milloren la convivència viària.
Tecnologia al servei de la vida
- Sistemes de control de velocitat intel·ligents que ajusten els límits segons condicions de la via, clima i flux vehicular, amb capacitat per a sancionar automàticament infraccions.
- Sensors d'intel·ligència artificial en encreuaments i zones conflictives que detecten moviments anòmals, vianants i ciclistes, activant alertes o frenades assistides en vehicles.
- Vehicles connectats i autònoms que es comuniquen entre si i amb la infraestructura per a prevenir col·lisions i optimitzar la circulació segures.
Canvi cultural
Una redefinició de l'ús del carrer com a espai compartit on la prioritat és preservar vides, i la velocitat no està per sobre del dret a la vida.
- Educació i conscienciació contínues per a fomentar el respecte entre usuaris i l'adopció de conductes segures.
- Promoció de la mobilitat sostenible i saludable com a part essencial del benestar social i comunitari.
En síntesi, la Visió Zero 2050 és un compromís de futur on els carrers deixaran de ser escenaris de tragèdies i seran espais segurs, inclusius i humans, resultat d'inversió en infraestructures, adopció tecnològica i una cultura viària que posa la vida en el centre.
La memòria com a motor: cap víctima és un número
Les associacions de víctimes insisteixen que l'estadística no ha de deshumanitzar el drama. Cada xifra tanca un buit: projectes futurs que ja no existiran, famílies esperant una crida que mai va arribar. És per aquest motiu que des de la Generalitat es continua treballant amb el pla d'aconseguir les víctimes zero l'any 2050. Un objectiu que, perquè sigui compliment, ha d'haver-hi un avence, encara, molt significatiu en matèria, política, social i d'equipaments.
Escriu el teu comentari