La infància a Catalunya s'enfronta a la vulneració dels seus drets fonamentals

La infància i l'adolescència constitueixen etapes essencials de desenvolupament en les quals s'estableixen les bases per a una vida plena i digna. No obstant això, malgrat el reconeixement jurídic dels seus drets i dels avanços legislatius a Catalunya, l'exercici efectiu d'aquests drets dista molt de ser una realitat per a molts menors. L'Informe Anual Infància 2024 posa en evidència que factors com la pobresa infantil, l'exclusió social, la violència, el desemparament i la falta d'accés a serveis adequats, generen vulneracions que afecten greument el benestar, la salut, l'educació i la protecció integral dels nens i adolescents. A més, destaca com la persistència de prejudicis basats en l'edat (edadisme) limita la capacitat d'aquests menors per a ser escoltats i per a participar en les decisions que impacten les seves vides.

Aquest context subratlla la urgència de redoblar esforços per a garantir no sols el reconeixement formal, sinó la garantia real i efectiva de tots els drets de la infància i adolescència, amb especial atenció als sectors més vulnerables i a les etapes vitals crítiques. En definitiva, s'imposa un compromís social i polític per a construir un entorn que respecti i promogui el desenvolupament integral i l'autonomia progressiva dels menors a Catalunya. 

És per aquest motiu que la Sindicatura de Greuges de Catalunya ha posat damunt de la taula tots aquells drets que, en major o menor escala, estan sent vulnerats en els nens i adolescents catalans.

La protecció enfront del desemparament continua sent insuficient

Més de 11.000 menors tenen expedient obert en el sistema de protecció de Catalunya, i la tendència va en augment. La institucionalització preval sobre l'acolliment familiar, especialment entre els menors de sis anys, una etapa clau per al seu desenvolupament afectiu. La transició a la vida adulta també mostra greus manques: molts joves tutelats es troben desprotegits en complir la majoria d'edat, sense suports per a continuar els seus estudis o incorporar al mercat laboral, la qual cosa incrementa la seva vulnerabilitat.

Salut mental, educació i participació: drets reconeguts no sempre garantits

Els adolescents presenten un augment significatiu de problemes de salut mental, però l'accés a serveis especialitzats és limitat, amb llistes d'espera llargues i recursos insuficients per a brindar una atenció de qualitat a aquells que la necessiten. Aquesta bretxa afecta directament la garantia del dret a la salut. Concrtamente a la salut mental, la que més perills enfronta en aquests moment. 

En l'àmbit educatiu, persisteixen desigualtats en l'accés i la continuïtat escolar, especialment per a menors amb necessitats especials o en situació de protecció. Encara que la legislació reconeix formalment el seu dret a participar i ser escoltats, en la pràctica la participació efectiva continua sent limitada, sobretot dins del sistema de protecció. Així ho recull l'informe elaborat per la Sindicatura de Greuges.

Violència i habitatge: desafiaments persistents que afecten la infància

L'informe documenta un increment preocupant de la violència domèstica i sexual contra menors. Si bé s'han creat dispositius d'atenció i prevenció, la protecció efectiva continua sent insuficient. A més, moltes famílies sofreixen exclusió residencial, amb retards en els suports i ajudes i derivacions inadequades que comprometen l'estabilitat i el desenvolupament dels nens, que acaben pagant gran part de les conseqüències de la ineficiència del sistema administratiu. 

El sistema de justícia juvenil, que atén un nombre creixent d'adolescents, necessita un enfocament més educatiu i restauratiu, capaç de garantir drets fonamentals sense recórrer únicament a sancions punitives.

Entre les causes estructurals d'aquestes vulneracions es troben la insuficiència de serveis socials, la falta de recursos per a fer costat a les famílies i un edadisme que limita la consideració dels menors com a subjectes plens de drets. L'informe recomana reforçar els serveis de suport a famílies, ampliar prestacions econòmiques, garantir la participació efectiva dels menors, promoure l'acolliment familiar enfront de la institucionalització, augmentar l'oferta educativa inclusiva i enfortir la prevenció i atenció en salut mental i violència.

Garantir els drets de la infància no és només una obligació legal i ètica, sinó un compromís social per al present i futur de Catalunya. L'Informe 2024 evidència que, malgrat els avanços, existeixen reptes urgents que requereixen atenció coordinada de totes les administracions i de la societat en el seu conjunt. Cada nen i adolescent la veu del qual no s'escolta representa una oportunitat perduda per a construir un futur més just i inclusiu.