El TSJC frena el pla escolar 2025-2026 i exigeix revisar l'equilibri lingüístic

 

La resolució dictada el 14 de novembre de 2025 ha reactivat un debat profund sobre l’abast real de les polítiques educatives vigents a Catalunya, tot remarcant la relació complexa entre identitat, drets fonamentals i organització pedagògica.

 

Un gir determinant per al model lingüístic català

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estima parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) i anul·la els elements més controvertits del document de gestió previst per al curs 2025-2026. El text anul·lat pretenia establir el català com a única referència comunitària dins l’entorn escolar, configurant un escenari monolingüe incompatible amb el pluralisme constitucional i amb la realitat sociolingüística dels centres.

El tribunal conclou que aquella configuració vulnerava drets fonamentals i s’allunyava del principi d’equilibri entre les dues llengües oficials. Segons el TSJC, l’escola no pot esdevenir un espai on el castellà perdi funcions educatives, comunicatives o socials.

 

Matisos essencials sobre el concepte de “llengua base”

La sentència aborda amb detall la consideració del català com a “llengua base” del sistema. Tot i no rebutjar el concepte, el tribunal hi introdueix una correcció decisiva: aquesta denominació no pot servir per desplaçar el castellà. Els magistrats recorden que el marc normatiu exigeix la presència complementària de totes dues llengües, i per això ordenen que els projectes lingüístics incorporin el castellà de manera explícita quan hagi estat relegat.

La resolució reprèn la doctrina del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, assenyalant que “el hecho de que la lengua base sea el catalán o el aranés no es obstáculo para que se emplee el castellano”. Amb aquesta frase, s’insisteix en la cooficialitat i en l’obligació institucional de garantir un equilibri real.

 

Rebuig a la idea d’una cohesió social lligada a una sola llengua

El TSJCat dedica un apartat extens a desautoritzar la pretensió d’atribuir al català un paper exclusiu en la cohesió social, cultural i comunitària. Considera que aquesta visió imposa una uniformitat que ignora el caràcter plural del país i la funció integradora del castellà, part indiscutible del patrimoni compartit i de la convivència quotidiana.

El tribunal subratlla amb contundència que vincular la integració a l’ús exclusiu del català “excluye el empleo del castellano y, nuevamente, vincula la lengua oficial del Estado a una mera obligación académica, que no contribuye a la formación de una sociedad que comparta los mismos valores”. Per als magistrats, cohesió no pot equivaler a homogeneïtat lingüística.

 

Impacte immediat en la figura del coordinador lingüístic

Una altra derivada rellevant és l’afebliment del rol del coordinador lingüístic, que havia anat ampliant funcions fins a convertir-se en un instrument de supervisió generalitzada de l’ús del català. En anul·lar-se els preceptes que sostenien aquestes atribucions, totes les iniciatives orientades a substituir el castellà per mecanismes de control queden sense cobertura jurídica.

La decisió afecta directament projectes com ULAE i pràctiques de monitorització que pressionaven estudiants, docents i personal extern perquè limitessin l’ús del castellà. El tribunal deixa clar que ningú pot ser obligat a utilitzar una sola llengua en un espai educatiu.

 

Conseqüències per al funcionament dels centres

Arran del dictamen, els centres hauran de revisar els seus projectes lingüístics, modificar protocols interns i eliminar instruccions que vinculin la cohesió a l’exclusivitat del català. També implica ajustar criteris d’equips directius que interpretaven les orientacions d’Educació com una invitació a avançar cap a un model monolingüe.

El TSJCat insisteix que les dues llengües oficials han de conviure en condicions d’igualtat i sense pressions.

 

La reacció de l’Assemblea per una Escola Bilingüe

L’AEB celebra la sentència perquè, al seu entendre, torna claredat al marc legal i frena intentatives de reduir la presència del castellà. Defensa que l’escola catalana només pot prosperar si assumeix la pluralitat lingüística com una riquesa i no com un problema.

L’entitat reclama a la Generalitat que adapti immediatament les instruccions, prohibeixi pràctiques que excloguin el castellà i garanteixi que cap família, docent o alumne pateixi pressions per utilitzar qualsevol de les llengües oficials. També ha anunciat que demanarà una reunió amb la consellera d’Educació per conèixer les mesures previstes per executar la resolució.

 

Un avís clar per a l’administració educativa

El tribunal envia un missatge inequívoc: la marginació del castellà en un centre públic és incompatible amb l’ordenament constitucional. La finalitat del sistema educatiu, diu el TSJCat, no és la uniformització lingüística, sinó la formació integral en un entorn de llibertat, diversitat i respecte als drets lingüístics.