Catalunya redueix un 21% el desaprofitament alimentari en l'última dècada gràcies als canvis socials i normatius

La disminució del malbaratament alimentari a Catalunya evidencia un canvi gradual en la manera com la societat gestiona els residus orgànics. Aquest fenomen, mesurat per l’ARC, reflecteix la interacció entre normativa, campanyes de sensibilització i la implicació de ciutadans, institucions i empreses en la gestió responsable dels aliments.

Dades i metodologia de seguiment

L’Agència de Residus de Catalunya analitza més de 500 circuits almenys una vegada per trimestre, generant més de 2.000 dades anuals. Aquesta caracterització permet avaluar amb precisió la presència de malbaratament alimentari dins de la fracció orgànica recollida selectivament.
En termes de quilos per habitant, la reducció es tradueix en 630 grams de malbaratament alimentari per persona el 2024 respecte al 2014. L’agència aclareix que “el malbaratament alimentari, tècnicament, es refereix a la part dels residus alimentaris formada per aliments descartats, incloses les parts no comestibles que es mantenen adherides”.

Evolució de la fracció orgànica

Durant el període 2014-2024, la quantitat total de fracció orgànica i de residus alimentaris augmenta, mentre que el malbaratament alimentari es redueix. Segons l’ARC, “això indica una millora en els hàbits de separació i una major consciència ciutadana”. La dada reflecteix que, tot i generar-se més residus orgànics, la societat s’orienta cap a una gestió més eficient dels aliments.

Impacte de la normativa i la coordinació institucional

La reducció del malbaratament s’associa a l’entrada en vigor de la Llei de prevenció de les pèrdues i del malbaratament alimentari. A més, l’acció coordinada entre administracions, entitats socials i el sector privat ha estat fonamental per consolidar canvis de conducta en la ciutadania.
L’ARC assenyala que aquestes mesures “permeten establir un marc de cooperació que potencia la reducció de residus i millora l’eficiència en la gestió de la fracció orgànica”.

Campanyes de sensibilització i educació

S’han desenvolupat campanyes dirigides a escoles, restaurants, llars i establiments alimentaris per reforçar hàbits responsables. La combinació d’educació, normatives i seguiment tècnic ha afavorit una cultura de reducció del malbaratament que impacta en la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes de recollida i tractament de residus a Catalunya.