Mites, fakes i deficiències: l'aparatosa arribada de la Balisa V16

L'entrada en vigor de la balisa V16 connectada com a únic sistema legal per a senyalitzar un vehicle immobilitzat a partir de l'1 de gener de 2026 ha reobert un debat que va molt més enllà de la seguretat viària. El que la Direcció General de Trànsit (DGT) presenta com un salt tecnològic imprescindible per a reduir atropellaments en carretera és rebut per part dels conductors amb dubtes, crítiques i una sensació generalitzada d'imposició a realitzar una despesa que no és percebut com a necessari per a tot el món. El canvi, que substitueix de manera definitiva als triangles d'emergència, arriba després d'anys de missatges contradictoris i un mercat inundat de dispositius que aviat quedaran invalidats.

Cost obligatori i la percepció d'“una altra despesa imposada”

Més enllà de l'argumentari oficial, la implantació de la V16 connectada ha generat un evident malestar entre usuaris i associacions de consumidors. Molts conductors senten que se'ls obliga a una despesa que no havien previst, especialment per a aquells van comprar les primeres llums V16 no connectades que ara deixen de ser vàlides per la seva falta d'elements tècnics. 

La successió de normatives —triangles, llum V16 tradicional i, ara, balisa connectada— alimenta la idea que cada actualització força al ciutadà a renovar un dispositiu perfectament operatiu per un altre de preu més alt. A això se suma la confusió comercial perquè encara es venen balises sense connectivitat, la qual cosa podria derivar en compres enganyoses i reclamacions davant Consum.

La DGT insisteix que el cost està relacionat amb la tecnologia integrada: xip GPS, targeta SIM i connectivitat garantida durant un mínim de 12 anys sense quotes addicionals. També recalca que no obté benefici econòmic per cada unitat venuda, descartant la teoria que els arriba un euro per cada unitat venuda. 

No obstant això, aquestes explicacions no han aconseguit dissipar per complet la sensació d'obligatorietat poc justificada.

Manques tècniques que qüestionen la seva eficàcia real

Les controvèrsies no són només econòmiques. Desenes de persones han qüestionat l'eficàcia tècnica del dispositiu. No són pocs els que sostenen que la balisa té importants manques tècniques. Especialment, quan es tracta de canvis de rasant o en corbes. Asseguren que és impossible veure-la i és pitjor que els triangles. A més, de dia, l'eficàcia de la llum és molt de menor. 

Aquesta crítica afecta l'essència mateixa del dispositiu. La llum intermitent de la V16 pot quedar oculta en corbes tancades o desnivells, la qual cosa redueix dràsticament la seva visibilitat fins que el vehicle que circula ja està massa prop de l'obstacle. 

Si la principal raó per a eliminar els triangles és evitar atropellaments i millorar l'avís primerenc, la llum hauria d'oferir, segons els experts, un nivell superior d'eficàcia. Alguna cosa que, de manera dubtosa fa en certes condicions en les quals, probablement, l'òptim era fer ús dels triangles de tota la vida.

La versió oficial: seguretat, connectivitat i dades anonimitzades

Per a la DGT, la V16 suposa un avanç en la protecció del conductor. Recorda que cada any moren a Espanya unes 25 persones atropellades quan salin a col·locar els triangles. Amb la nova balisa, l'objectiu és evitar que l'usuari hagi d'abandonar el vehicle. A més, la connectivitat permet que navegadors, aplicacions de mobilitat i panells lluminosos alertin als conductors que hi ha un cotxe detingut en la calçada, cosa que millora l'anticipació.

L'organisme també ha respost als rumors i faules més esteses: la balisa no geolocalitza constantment, no recull dades personals, no necessita app ni telèfon mòbil per a funcionar i no telefona al 112 ni a la grua. Només transmet la ubicació del vehicle quan està encesa i amb l'única fi d'avisar a la resta d'usuaris. Totes les dades són anònimes i no existeix un registre que vinculi cada dispositiu amb la identitat del propietari.

Mercat, homologacions i polèmica per la patent

Un altre punt de confusió és la suposada “patent” de la V16. La realitat és que les idees no són patentables i que el que es registra són dissenys o detalls industrials. També neguen qualsevol vincle polític o benefici econòmic per la seva comercialització. 

Quant als components, poden provenir de múltiples països i marques, com ocorre amb qualsevol dispositiu electrònic, que es pot fabricar a Espanya, la Xina o qualsevol altre país.

Davant la proliferació de models no vàlids, la recomanació és clara i adverteixen que l'única manera d'evitar fraus és comprovar en la web de la DGT quines balises estan certificades pels laboratoris autoritzats IDIADA o LCOE. 

Qualsevol altra, encara que es continuï venent, deixarà de ser legal l'1 de gener de 2026. Una recomanació extra és que convé dubtar d'aquells dispositius que costin menys de 40 euros, ja que, probablement és massa bo per a ser veritat.

Un debat obert: seguretat sí, però amb transparència i garanties

La Balisa V16 aspira a ser un salt tecnològic en seguretat viària, però aterra en un context de desconfiança acumulada i crítiques fundades. L'objectiu d'evitar atropellaments és inqüestionable, però la transició ha estat precipitada, irregular i marcada per un excés de soroll informatiu i decisions reguladores encadenades. Mentre la DGT demana acudir a fonts oficials, milers de conductors continuen preguntant per què un sistema obligatori no acaba de convèncer ni en preu ni en eficàcia.