Nens protegits de l'algoritme: Europa prepara la legislació que podria canviar les xarxes socials

El debat ja no se centra en si cal regular les grans tecnològiques, sinó en la velocitat i l'abast d'aquesta regulació.
 

(Més de 9 de cada 10 europeus afirmen que és urgent que les autoritats públiques actuïn per a protegir als nens en internet enfront de l'impacte negatiu de les xarxes socials en la seva salut mental (93%), el ciberassetjament i l'assetjament en línia (92%), i per a garantir mecanismes que restringeixin el contingut inapropiat per a la seva edat 92%.,Eurobarometer)

La resposta d'Europa

 La resposta és clara: mentre Austràlia opta pel bloqueig directe, la Unió Europea està construint un "escut digital" basat en l'harmonització legislativa, la seguretat per disseny i el reforç de la Llei de Serveis Digitals (DSA). La veu més ambiciosa prové del Parlament Europeu, que ha marcat la pauta amb un informe que és un veritable manifest per una infància digital segura.

"El Pla dels 16 anys"

L'eix central de la postura del Parlament és la necessitat d'un estàndard europeu únic per a protegir als menors, substituint el mosaic de normatives nacionals. Els eurodiputats proposen tres mesures clau que busquen reestructurar l'experiència online per als joves.

Es proposa elevar l'edat mínima per a accedir a xarxes socials, plataformes de vídeos i "companys de IA" a 16 anys. Els menors entre 13 i 16 anys podrien accedir només amb el consentiment parental explícit.

Prohibició de funcions addictives

S'exigeix la prohibició de les pràctiques de disseny més perjudicials, com el "scroll infinit" i els algorismes de recomanació basats en la participació ("engagement-based algorithms") per als perfils de menors.

Verificació i compliment

S'insisteix en el reforç de l'aplicació del DSA i e ldesenvolupo d'un sistema paneuropeu de verificació d'edat i la implementació de la Cartera Europea d'Identitat Digital (eID). La urgència darrere d'aquestes mesures queda patent en les declaracions que la Vicepresidenta del Parlament Europeu Christel Schaldemose, líder del treball sobre l'informe, ha concedit a Catalunya Press. L'eurodiputada subratlla que les tecnològiques han esgotat el seu crèdit per a l'autoregulació i que la inacció ja no és una opció. " En tota Europa, veiem el mateix patró preocupant: els nens passen hores en plataformes dissenyades per a captar la seva atenció, collir les seves dades i exposar-los a contingut manipulador. Per això el Parlament Europeu demana una edat mínima de 16 anys i que es prohibeixin les característiques de disseny addictives. Es tracta de donar als joves una infància digital més segura."
Christel Schaldemose reconeix el precedent australià, però emfatitza que Europa persegueix un model que equilibri la protecció infantil amb els drets fonamentals. "Europa creu en la construcció d'una garantia d'edat que preservi la privacitat," afirma, la qual cosa implica solucions tecnològiques com la eID en lloc de bloquejos purs.
 

El desenvolupament de la Cartera eID 

El Parlament ha fixat l'ambició, però la responsabilitat de traduir aquesta ambició en legislació vinculant i garantir el compliment recau en la Comissió Europea i el Col·legi de Comissaris.
La Llei de Serveis Digitals (DSA) ja proporciona la infraestructura legal per a la majoria d'aquestes exigències, especialment per a les "Plataformes en Línia de Molt Gran Grandària" (VLOPs). No obstant això, el desafiament de la Comissió és doble. Reforçar  l'aplicació del DSA. El Parlament exigeix accelerar l'aplicació del DSA, especialment pel que fa al "principi de seguretat per disseny" per als menors. Això significa que les plataformes han de ser configurades per defecte per a protegir la privacitat i la salut mental dels joves, una àrea on les tecnològiques "han tingut anys per a autoregular i han fracassat".
Desenvolupament de la verificació de Edas . El desenvolupament de la Cartera eID és fonamental. És l'eina que la UE planeja usar per a verificar l'edat de manera segura i preservant la privacitat, una alternativa sofisticada als mètodes menys fiables o invasius que existeixen actualment.

Moviments globals

En comparació amb moviments globals com el d'Austràlia , la Vicepresidenta del Parlament Europeu Christel Schaldemose adverteix que "finalment ens estem posant al dia, però l'aplicació ha de accelerar." La posició del Parlament és clara: "És molt millor comptar amb normes harmonitzades de la UE per a protegir als nostres fills online que deixar als països i als pares sols."
L'informe de l'Eurobaròmetre de 2025, al qual va remetre l'Oficina de Premsa del Parlament, ha estat clau per a mesurar la preocupació ciutadana i el temps dedicat a les plataformes. La pressió pública i política està ara sobre la Comissió perquè actuï amb la mateixa fermesa amb la qual el Parlament ha alçat la veu, convertint les intencions en mesures de compliment obligatori.