Mónica Naranjo a Barcelona: un univers d'emocions en 30 anys de llegenda

Hi ha nits que queden gravades a la pell, i la d'aquest divendres a Barcelona va ser una d'elles. Perquè cada cançó de Mónica Naranjo no és només una barreja de música i lletra; per als milers d'assistents que van omplir el recinte, cada tema és un refugi per als nostres records. Les seves cançons són l'eco de moments viscuts, de batalles guanyades i d'emocions que, amb el pas del temps, s'han convertit en la llegenda personal de cadascun de nosaltres.

30 anys mesurats en batecs

Mónica Naranjo ens va demostrar que tres dècades d'una carrera llegendària no es poden mesurar amb la fredor dels minuts, sinó amb la intensitat dels batecs. En un desplegament d'energia aclaparadora, va aconseguir l'impossible: comprimir un univers infinit d'emocions en tot just una hora i 45 minuts.

Mónica Naranjo va lliurar a la ciutat una dosi d'energia inesgotable, demostrant que el seu carisma i la seva veu no tenen sostre. Va ser un viatge cronològic i emocional tan màgic que el temps va semblar suspendre's. Des de la primera nota fins a l'últim acord, es va crear una atmosfera on ningú volia que el viatge tingués final, una comunió perfecta entre l'artista i una Barcelona que la vitorejava en cada nota alta.

(Vídeo Nicolas Sokolov,Catalunya Press)

Agoney: amb qui té un vincle especial des que ella el va veure brillar i enlairar-se a OT 2017. La força de tots dos sobre l'escenari va ser un dels punts àlgids de la nit.

Nebulossa: aportant la seva essència actual i vibrant a una vetllada que ja era històrica.

A Barcelona no només es va cantar, es va celebrar la música amb l'ànima encesa. Va ser una reivindicació del talent pur i del respecte mutu entre artistes que estimen el seu ofici.

La lliçó final

Mónica va lliurar a la ciutat una dosi d'energia inesgotable, demostrant que el seu carisma i la seva veu no tenen sostre. I tot i que el tancament va arribar, com no podia ser d'una altra manera, amb el seu himne més icònic i corejat, l'artista es va assegurar que no marxéssim a casa només amb la melodia al cap.

Des de l'escenari, ens va deixar la lliçó més important de la seva trajectòria: el més principal no és "SOBREVIURE", el que és verdaderament important és VIURE. Una declaració d'intencions que resumeix trenta anys de lluita, èxit i coherència artística.

Veu prodigiosa. Carisma inigualable. Un talent que, definitivament, és d'una altra galàxia. Com que sobren les paraules quan l'art parla tan alt, us deixem amb les imatges que resumeixen una nit per a la història.