De Ábalos i Koldo a l'amnistia o el Fiscal General de l'Estat: El Tribunal Suprem s'emporta treball per al 2026
Després d'un 2025 molt marcat per l'agenda del Suprem, el 2026 no serà més tranquil
L'any judicial a Espanya comença amb diversos fronts d'alt voltatge polític i judicial encara oberts, tant en el Tribunal Suprem com en el Tribunal Constitucional. El judici a l'exministre José Luis Ábalos, la recerca per presumptes tripijocs d'obra pública, les causes contra l'eurodiputat Luis ‘Alvise’ Pérez i el futur dels recursos del ‘procés’ marcaran una agenda carregada de decisions clau en 2026.
El judici a Ábalos, pendent de data en el Suprem
Una de les principals fites del nou any serà el judici contra José Luis Ábalos, el seu exasesor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia des del Ministeri de Transports.
La Sala d'Apel·lació del Tribunal Suprem va avalar al desembre la decisió de l'instructor, Leopoldo Puente, d'asseure'ls en la banqueta, rebutjant els recursos de Ábalos i Koldo, tots dos a la presó provisional des del 27 de novembre. Els magistrats van subratllar l'existència d'un “robust arsenal indiciari” i van retreure a les defenses el seu intent de retardar l'enjudiciament.
La Fiscalia sol·licita 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo i set anys per a Aldama, mentre que les acusacions populars, liderades pel PP, eleven la petició fins als 30 anys per a l'exministre i el seu exassessor. Ábalos, a més, ha demanat ser jutjat per jurat popular.
La recerca per tripijocs d'obra pública continua oberta
El cas de les màscares no serà l'únic front judicial de Ábalos. El Suprem manté oberta una altra peça de l'anomenat ‘cas Koldo’, centrada en una presumpta trama de cobrament de comissions a canvi d'obra pública, en la qual també figura com a investigat el exdirigent socialista Santos Cerdán.
L'instructor continua a l'espera d'informes clau de l'UCO de la Guàrdia Civil, que podrien marcar el rumb d'una recerca que afecta també empresaris i antics responsables de constructores.
Les causes contra Alvise, a l'espera del suplicatori europeu
Un altre focus rellevant serà el de l'eurodiputat Luis Alvise Pérez, que acumula quatre causes obertes en el Suprem. Ja ha declarat voluntàriament en tres d'elles, mentre es tramiten els suplicatoris al Parlament Europeu necessaris per a procedir a la seva imputació formal.
Entre les recerques figuren el presumpte finançament irregular del seu partit, la difusió d'una PCR falsa del llavors ministre de Sanitat Salvador Illa i el presumpte assetjament a la fiscal de delictes d'odi de València. A això se suma una causa per revelació de secrets i assetjament contra dos excompanyes de llista en les eleccions europees, citats a declarar el pròxim 19 de gener.
El Suprem, pendent del moviment de García Ortiz
Després de la condemna a dos anys d'inhabilitació a l'ex fiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz, el Suprem haurà de resoldre si aquest presenta un incident de nul·litat contra la sentència, una decisió que mantindrà el focus judicial sobre la Fiscalia General durant l'inici de l'any.
El Constitucional i el ‘procés’, encara sense resoldre
En paral·lel, el Tribunal Constitucional afronta en 2026 decisions clau sobre els recursos dels condemnats pel ‘procés’ contra la negativa del Suprem a aplicar l'amnistia al delicte de malversació.
Entre els recursos pendents figuren els de Carles Puigdemont, que també ha demanat la suspensió de l'ordre de detenció nacional, així com els d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
Bloqueig en la renovació del Constitucional
Més enllà del ‘procés’, el TC arrossega un bloqueig institucional: la renovació de quatre magistrats, inclòs el seu president Cándido Conde-Pumpido, els mandats del qual van expirar el 17 de desembre. La falta d'acord entre PSOE i PP augura un retard prolongat, que reduirà el temps efectiu de mandat dels nous magistrats quan finalment siguin designats.
Amb aquest panorama, l'any judicial arrenca amb causes d'alt impacte polític, recerques encara obertes i òrgans clau pendents de renovació, en un context de forta pressió institucional i amb decisions que marcaran l'agenda judicial i política de 2026.
Escriu el teu comentari