El fred a Catalunya: la gent sense llar i la seva lluita per sobreviure en una nit sota zero

La nit ha estat una prova de resistència extrema per a qui viu als carrers de Barcelona, Badalona i altres ciutats de l'àrea metropolitana.

|
IMG 0172
La nit ha estat una prova de resistència extrema per als qui viuen als carrers de Barcelona, Badalona i altres ciutats de l'àrea metropolitana. (Foto Nicolas Sokolov,Catalunya Press)

 

Amb temperatures que han arribat a congelar l'asfalt i una sensació tèrmica desplomada pel vent, la gent sense llar ha hagut d'activar estratègies de supervivència desesperades. Per a aquest col·lectiu, la nit no ha estat un espai per al descans, sinó una cerca frenètica de qualsevol racó que conservés un alè de calor.

 

 

La geografia del refugi improvisat

Quan el fred s'intensifica, l'arquitectura de la ciutat es transforma. El que per a la majoria són llocs de trànsit, per a d'altres representen la diferència entre la vida i la mort:

El subsol com a pulmó tèrmic

Moltes persones han aguantat fins a l'últim minut a les andanes i passadissos més profunds de la xarxa de metro. Aprofitant que el subsol reté l'aire temperat que l'exterior perd irremeiablement quan es pon el sol, les estacions s'han convertit en refugis temporals de vital importància.

 
Sin hogar
Moltes persones han aguantat fins a l'últim minut en les andanes i passadissos més profunds de la xarxa de metro. (Foto Nicolas Sokolov,Catalunya Press)

Pàrquings i formigó

En ser espais tancats, els aparcaments s'han erigit en l'escut d'aquells que busquen fugir de la humitat i de les ratxes de vent de 32 km/h. El formigó, fred per naturalesa, es converteix paradoxalment en una barrera protectora contra la gelada directa de la intempèrie.

La realitat en xifres: el sensellarisme a Catalunya

Segons l'últim diagnòstic del Departament de Drets Socials de la Generalitat, basat en dades de l'INE, el sensellarisme a la comunitat és un fenomen "instal·lat i en ple creixement".

 

 

 

Un augment dràstic en la demanda de refugi

L'informe presenta xifres alarmants sobre la pressió assistencial: en menys de dos anys, el nombre de persones que recorren a centres i serveis d'atenció ha crescut un 40%, arribant a les 4.726 persones el 2024 (enfront de les registrades el 2022). Aquesta pujada explica per què, en nits gèlides, els passadissos del metro i els pàrquings es converteixen en l'única alternativa quan els recursos d'emergència arriben al seu límit.

 

 

 

 

Una ciutat, dues realitats sota el mateix cel

Davant d'una caiguda tèrmica d'aquestes característiques, la supervivència de la gent sense llar depèn de la seva capacitat per trobar un buit a les "entranyes" de la ciutat. Mentre l'atmosfera nítida i el cel clar oferien una estampa gèlida però visualment impecable per a la resta, als racons dels pàrquings i als passadissos del metro es lliurava una batalla silenciosa contra la hipotèrmia.

SOLO para noticia 5
Mentre l'atmosfera nítida i el cel buidat oferien una estampa gèlida però visualment impecable per a la resta, en els racons dels pàrquings i els passadissos del metre es lliurava una batalla silenciosa contra la hipotèrmia.(Foto Nicolas Sokolov,Catalunya Press)

La diferència entre la vida i la mort, en nits com aquesta, continua depenent d'un racó de formigó o d'un passadís de metro que aconsegueixi frenar l'avanç del vent àrtic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA