Adeu a Salvador Escribà: s'apaga el cor de La Salseta del Poble Sec
Una figura indispensable de la cultura popular. Salvador Escribà no només va ser la veu de La Salseta del Poble Sec, sinó l'home que, des del seu segell discogràfic, va apostar per grups com Sopa de Cabra quan ningú no ho feia. El seu llegat continuarà viu a cada plaça i a cada festa major.
El món de la cultura i la música a Catalunya està de dol. El músic Salvador Escribà, cofundador i emblemàtic cantant de La Salseta del Poble Sec, ha mort aquest dijous als 75 anys a causa d'un ictus, segons han confirmat fonts pròximes a la família.
Una de les figures més estimades
Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), Escribà es va convertir en una de les figures més estimades i populars del panorama festiu català. La seva trajectòria va descol·lar a mitjan dècada dels 70 quan, juntament amb Pep Vercher, va fundar La Salseta del Poble Sec l'any 1977.
Abans d'aquesta fita, Escribà ja havia fet els seus primers passos en la música amb el grup de versions Som...Indígenes, creat el 1964. Amb La Salseta, va gravar més d'una dotzena de discos —en destaquen dos d'ells íntegrament en català— i va posar banda sonora a les places de pobles i ciutats durant gairebé mig segle.
Impulsor del rock català
Més enllà de la seva faceta com a intèrpret, el seu llegat és fonamental per entendre el naixement i l'auge del rock català. Després de treballar en diverses companyies discogràfiques, Escribà va fundar el seu propi segell: Salseta Discos.
Des d'aquesta plataforma, va exercir com a descobridor de bandes que marcarien un abans i un després en la música en català, publicant els primers treballs de grups tan icònics com Sopa de Cabra o Umpah-pah.
Els seus últims anys als escenaris
Malgrat el pas del temps, Salvador Escribà es va mantenir actiu i compromès amb la música popular. El 2023, juntament amb els líders de l'Orquestra Plateria i Huapachà Combo, va idear l'espectacle 'Sol d'hivern: Els músics que van acolorir les places', un projecte que va servir per inaugurar l'edició del festival BarnaSants d'aquell any i reivindicar la tasca de les orquestres que van omplir de color les places de Catalunya durant la Transició.
Amb la seva partida, desapareix un gestor cultural inquiet i una veu indispensable de l'envelat i la festa catalana.
Escriu el teu comentari