El calendari escolar 2026-2027 obre un nou pols entre Educació i professors

La proposta de calendari i organització horària del Departament d’Educació i Formació Professional per al curs 2026-2027 ha obert un nou front de debat en la comunitat educativa catalana. Encara que el document fixa les dates d'inici i final de curs, que no han agradat en USTEC-STEs, el principal punt de fricció es concentra en la regulació de les tardes en l'educació secundària, on el Govern aposta per una major estructuració d'horaris.

Educació planteja ordenar les tardes i ampliar l'oferta de centre

Segons la proposta, el curs 2026-2027 començaria el 8 de setembre per a infantil (segon cicle), primària, ESO, batxillerat i FP bàsica, i el 14 de setembre per a l'FP de grau mitjà i superior i altres itineraris formatius. El curs finalitzaria el 18 de juny de 2027, amb vacances de Nadal del 24 de desembre al 10 de gener i de Setmana Santa del 20 al 29 de març.

Més enllà del calendari, Educació introdueix una regulació més definida sobre les tardes en secundària. En els instituts, l'organització de l'horari individual i de les activitats generals no podrà traduir en més de tres tardes lliures per setmana per a l'alumnat. En els instituts escola, el límit es redueix a dues tardes sense activitats lectives, obligant els centres a oferir propostes obertes a tot l'alumnat i integrades en el seu funcionament habitual.

El Departament sosté que aquesta regulació no busca imposar un model uniforme, sinó donar coherència a pràctiques ja presents en molts centres, on les tardes combinen docència, tutories i activitats complementàries. L'objectiu passa per garantir una oferta equilibrada, reforçar l'acompanyament de l'alumnat i facilitar la conciliació familiar.

El rebuig sindical per la falta de base pedagògica

USTEC interpreta la proposta de forma molt diferent. Considera que normalitza la jornada partida en secundària i obre la porta al fet que, especialment en els instituts escola, s'estableixin fins a tres tardes lectives obligatòries.

El sindicat sosté que aquesta orientació no respon a criteris pedagògics sòlids ni a les necessitats de l'alumnat adolescent. Adverteix que una major càrrega lectiva a la tarda pot afectar el rendiment, augmentar el cansament i tenir efectes negatius sobre la salut mental, a més d'afavorir l'absentisme i la conflictivitat en les últimes franges del dia.

També alerta de l'impacte social: reforçar la presencialitat a la tarda, incrementaria els costos per a les famílies en conceptes com a menjador, transport o activitats complementàries. A això suma un empitjorament de les condicions laborals del professorat, amb més hores de presència en el centre i majors dificultats per a la conciliació. 

Instituts escola, el principal focus de desacord

El conflicte és especialment intens en els instituts escola. USTEC denuncia que el Departament no ha complert el compromís de reunir amb les direccions, malgrat l'oposició pràcticament unànime de claustres i equips directius.

Un altre dels retrets és el redactat ambigu de la proposta, que podria generar interpretacions dispars i diferències entre territoris i centres. El sindicat reclama que els instituts escola puguin mantenir un horari compactat, equiparable al dels instituts de secundària, per a evitar també la pèrdua de professorat.

Un nou calendari que no convenç

Encara que el debat sobre les tardes concentra l'atenció, USTEC rebutja també el calendari proposat. Critica l'avançament de l'inici de curs en batxillerat, FP, ensenyaments artístics i esportius, CFA i EOI, argumentant que aquests estudis requereixen més temps de preparació i que començar el 8 de setembre deixa un marge insuficient, sovint sense la plantilla completa. Per això, defensa que el curs hauria de començar després de la Diada.

A aquestes objeccions se sumen altres reivindicacions com recuperar la jornada intensiva durant tot juny, considerar l'esbarjo com a hora lectiva en secundària o ajustar el calendari de l'FP a les 33 setmanes acordades.

L'alternativa d'USTEC: tardes educatives, no lectives

Com a contraproposta, USTEC planteja un model de tardes educatives no lectives en secundària, amb activitats formatives però no avaluables. Aquestes haurien de ser públiques, universals i gratuïtes, gestionades directament des del sector públic i vinculades al servei de menjador escolar, entès com un dret bàsic de salut i cohesió social.

Un debat obert

La regulació de les tardes s'ha convertit en el nucli del desacord entre el Departament d’Educació i el principal sindicat docent. Mentre el Govern defensa una major estructuració del temps escolar, USTEC denuncia una imposició regressiva i reclama un canvi d'enfocament. Amb el calendari encara en discussió, l'organització de les tardes en secundària anticipa un pols que transcendeix les dates del curs.