Gairebé 5.000 cristians assassinats en un any: el mapa de l'odi religiós s'expandeix i es torna més letal

Nigèria concentra la violència més alta mentre Síria i la Xina alerten d'un escenari cada vegada més restrictiu per a la llibertat religiosa

|
Iglesia cr
L'odi religiós creix en aquest 2025, cobrar milers de morts cada any. Foto: Europa Press

 

La persecució contra les comunitats cristianes continua agreujant-se a escala global. Entre octubre de 2024 i setembre de 2025, 4.849 cristians van ser assassinats per motius relacionats amb la seva fe, una xifra que suposa 373 víctimes més que en el període anterior, segons recull la Llista Mundial de la Persecució 2026, l'informe anual elaborat per l'organització Portes Obertes, presentat aquesta setmana. L'estudi analitza la situació als països on la discriminació i la violència per raons religioses aconsegueixen nivells més extrems.

Les dades confirmen una tendència sostinguda a l'alça. Després de 33 anys d'informes, l'organització constata que la persecució no sols no es redueix, sinó que s'estén i es diversifica. Actualment, més de 388 milions de cristians viuen en contextos d'alta discriminació o persecució, la qual cosa equival a un de cada set cristians en el món. En els 50 països que encapçalen la llista, fins a 315 milions de persones sofreixen nivells considerats “molt alts o extrems”.

 

Àfrica subsahariana, l'epicentre de la violència més letal

L'informe torna a situar a Nigèria com el país més mortífer per als cristians. Només en aquest país es van registrar 3.490 assassinats, una xifra superior a la de l'any anterior i que representa la gran majoria dels casos documentats mundialment. Al costat de Nigèria, Sudan i Mali completen el trio de països amb els nivells més alts de violència, especialment a l'Àfrica subsahariana, una regió que continua concentrant la persecució més brutal.

Portes Obertes subratlla que la violència no és l'únic rostre de la persecució. En nombrosos països, les esglésies es veuen forçades a operar en la clandestinitat a causa de vigilància constant, censura institucional i regulacions cada vegada més restrictives. El cas d'Algèria és paradigmàtic: totes les esglésies protestants romanen tancades i més del 75% dels cristians ha perdut el contacte amb la seva comunitat de fe, no per una disminució de la violència directa, sinó pel tancament sistemàtic d'espais religiosos.

u00e1frica
L'Àfrica subsahariana se situa com un dels territoris més letals en persecucions religioses. Foto: Europa Press

 

Violència invisible: dones i nenes, les més vulnerables

L'informe també alerta d'un augment significatiu de la violència sexual i els matrimonis forçosos, que va créixer un 32% respecte a l'edició anterior. Es tracta d'una persecució que afecta de manera desproporcionada a dones i nenes, especialment en contextos en què el control social i religiós és més estricte. L'organització adverteix, a més, que les xifres reals podrien ser encara més elevades, ja que molts casos no arriben a registrar oficialment.

 

Síria torna al grup de països més perillosos

Una de les dades més rellevants de l'informe és el retorn de Síria al ‘top 10’ de països més perillosos per als cristians, alguna cosa que no ocorria des de 2017. El país escala del lloc 18 al 6, aconseguint una puntuació rècord de 90 sobre 100, un dels increments anuals més grans registrats en la història de la llista.

Segons Portes Obertes, aquest empitjorament es produeix després del col·lapse del règim de Bashar al-Asad i l'ascens del grup jihadista Hi ha’at Tahrir al-Sham (HTS). En l'últim any, 27 cristians van ser assassinats i es van registrar atacs contra esglésies, escoles i cementiris. L'informe recorda l'atemptat suïcida contra l'església ortodoxa grega de Mar Elias, a Damasc, que va causar 22 morts i més de 60 ferits.

Més enllà de la violència física, la nova Constitució imposa la xaria com a base legal, restringint severament la llibertat religiosa. En barris cristians de la capital, grups armats difonen missatges que insten a la conversió a l'islam o al pagament de la jizya, un impost religiós. Actualment, s'estima que només romanen uns 300.000 cristians a Síria, una xifra molt inferior a l'existent abans de la irrupció de l'Estat Islàmic en 2013, la qual cosa incrementa la seva vulnerabilitat en zones sense presència estatal efectiva.

 

La Xina i l'alerta d'una “crisi generacional”

En el cas de la Xina, l'informe destaca un rècord de 79 punts, encara que l'augment no respon a violència directa, sinó a un enduriment normatiu per part del Govern. Noves lleis prohibeixen les aplicacions mòbils de la Bíblia, limiten la difusió de continguts religiosos i exigeixen als líders cristians donar soport explícitament al Partit Comunista.

Les congregacions s'han fragmentat en petits grups clandestins d'entre 10 i 20 persones, un patró que també s'observa en països com Tunísia, Mauritània o Vietnam. A més, el control sobre la participació religiosa de menors de 18 anys ha portat Portes Obertes a alertar d'una “crisi generacional crítica”, que compromet seriosament el futur del cristianisme al país.

 

Corea del Nord, el lloc més hostil des de fa més de dues dècades

Per part seva, Corea del Nord manté el primer lloc com el país més perillós per als cristians, una posició que ocupa de forma gairebé ininterrompuda des de 2002. L'informe subratlla que al país no existeix llibertat religiosa, d'expressió ni de reunió, la qual cosa obliga els cristians a viure en una clandestinitat absoluta, amb greus conseqüències personals i familiars.

Finalment, encara que l'Afganistan i Líbia han descendit alguns llocs en la classificació, Portes Obertes adverteix que aquest descens no ha d'interpretar com una millora, sinó com el resultat de comunitats cristianes cada vegada més invisibles, obligades a extremar les precaucions per a sobreviure.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA