Un investigat afirma a la jutgessa que Pere Mir li va donar la seva casa de Baqueira en vida

El metge sosté que Mir li va dir en vida que, després de la seva defunció, li donaria la seva casa de Vaquèira

|
EuropaPress 7144846 fachada ciutat justicia barcelona diciembre 2025 barcelona catalunya espana
Arxivo - Façana de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, a 1 de desembre de 2025, a Barcelona, Catalunya - David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

 

El cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el doctor Josep Tabernero, un dels marmessors investigats —juntament amb Jordi Segarra i Juan Capellas— pel llegat que va deixar el filantrop Pere Mir davant la presumpta descapitalització de les fundacions privades Mir Puig i Cellex, ha assegurat que el mecenes li va cedir en vida la casa de Baqueira Beret (Lleida), han explicat fonts judicials a Europa Press aquest dijous.

L’oncòleg, que va ser metge personal de Mir, ha explicat davant la titular del Jutjat d’Instrucció 12 de Barcelona que el filantrop ho va fer com a agraïment per la seva tasca en el camp de la investigació i que no hi va haver conflicte d’interessos perquè ell va ser patró de Mir Puig entre 2015 i 2022, però no de Cellex, fundació que va subvencionar el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), del qual és director.

El metge sosté que Mir li va dir en vida que, després de la seva mort, li donaria la casa de Baqueira, una propietat que pertanyia a una de les societats vinculades a les fundacions amb seu a Panamà en les quals s’allotjava el patrimoni personal separat del mecenes.

Igual que va fer Jordi Segarra aquest dimecres —el principal gestor del llegat de l’empresari químic—, Tabernero ha explicat que existien dos patrimonis diferenciats: el del matrimoni Mir-Pàmies, que havia d’anar destinat a les fundacions Cellex i Mir Puig, i un altre personal separat del filantrop, allotjat en una estructura internacional de societats radicades a Panamà i sobre el qual els marmessors podien prendre decisions.

Les esmentades fonts han explicat que quan Mir va avançar a l’oncòleg la seva intenció de regalar-li l’habitatge de Baqueira, Tabernero va manifestar que no tenia fons suficients per pagar els impostos derivats, però que van trobar una fórmula de manera que, d’una banda, li va donar l’immoble i, de l’altra, li va fer una donació econòmica perquè pogués fer front a aquesta despesa.

El problema, expliquen, és que Pere Mir, que va morir el 2017 sense descendència —la seva dona va morir un any després— va donar aquestes instruccions a diverses persones de la seva confiança de forma verbal o per escrit, però no ho va fer davant notari.

No obstant això, l’oncòleg sosté que no hi va haver en aquesta operació una apropiació indeguda o una gestió irregular per part dels marmessors, ja que manté que van complir amb l’última voluntat del mecenes, entre les quals figurava la donació, de forma verbal, de la casa de Baqueira.

En aquest sentit, la defensa ha aportat una acta notarial en què s’especifica que Mir va arribar a dir al responsable de manteniment de la finca que hi aniria Tabernero acompanyat de la seva dona a veure la propietat perquè seria per a ell, i assegura que hi va haver veïns que van intentar comprar la casa, però que ell s’hi va oposar perquè la cediria a l’oncòleg.

Tabernero ha explicat que, tot i que ell era un dels marmessors testamentaris, desconeixia que la titular de l’immoble era una de les societats a través de les quals es gestionava el patrimoni personal separat de Mir.

Aquesta estructura societària, ha afegit, la va crear en vida el filantrop assessorat per Ramon Lanau, de manera que ell només s’encarregava de l’assessorament científic, especialment en la investigació contra el càncer, a la qual el mecenes va donar nombrosos fons de la seva fortuna.

Ha reiterat que el principal gestor del patrimoni de Mir després de la seva mort va ser Segarra, que ell mai va participar en les decisions econòmiques ni les coneixia, i que si tenia poders va ser perquè Segarra li’ls va transferir davant el temor que, per la seva edat, li pogués passar alguna cosa, però que mai els va utilitzar.

El paper de Capellas
Per la seva banda, les mateixes fonts han explicat que Pere Mir va conèixer l’advocat Juan Francisco Capellas arran d’una operació relacionada amb derivats forestals, que li van reportar una gran fortuna, i que mantenien una relació més professional que d’amistat, si bé va ser un dels protectors de les fundacions panamenyes.

L’advocat, que també ha declarat aquest dijous com a investigat, va assumir l’assessorament jurídic després de la mort de Ramon Lanau, sent aquest últim qui va assessorar el mecenes per a la creació de l’estructura societària de Panamà, i que va ser nomenat marmessor pels mateixos motius que Tabernero i, una mica abans, va ser patró de Cellex i Pere Mir a petició del mecenes.

Intervingudes
La instructora va ordenar aquesta setmana que la gestió de totes dues fundacions recaigués de nou sobre la Generalitat després de la nul·litat per part de l’Audiència Provincial de Barcelona de l’auto de mesures cautelars dictat en considerar que hi va haver indefensió, i també ha prohibit als marmessors disposar dels seus béns per garantir el pagament d’una eventual responsabilitat civil.

La jutgessa xifra en 6,2 milions d’euros el perjudici ocasionat a les fundacions per la gestió dels marmessors, als quals atribueix presumptes delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda per presumptament haver-se apropiat de fons de les fundacions privades hereves del patrimoni del mecenes.

 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA