Guerra bruta en plena tragèdia: la ultradreta mediàtica carrega contra RTVE mentre Espanya enterra als seus morts

Mentre Espanya continuava commocionada pel descarrilament de dos trens a Adamuz (Còrdova), que ja ha deixat almenys 39 morts i més de 120 ferits, una part de l’ecosistema polític-mediàtic va decidir desviar el focus: no cap a les víctimes ni cap a l’emergència, sinó contra una periodista en directe.

Les principals cadenes van aixecar la seva programació per informar minut a minut del sinistre. A TVE, la periodista Lourdes Maldonado liderava un ampli especial informatiu a La 1 i al Canal 24 Horas. Va ser aleshores quan la ultradreta mediàtica, encapçalada per Alfonso Rojo, va aprofitar un fotograma aïllat per llançar una campanya contra la presentadora.

«Oleada de críticas contra Lourdes Maldonado (TVE) por sonreír con la tragedia ferroviaria de Adamuz que ya roza los 40 fallecidos», titulava Periodista Digital, mitjà dirigit per Rojo, que va difondre l’article a les seves xarxes. El text arrencava amb un atac ideològic: «No es de extrañar que haya acabado en TVE. Exactamente igual que su correligionaria Silvia Intxaurrondo», i acusava Maldonado d’un suposat «gest rialler», comparant-lo amb comentar «un vídeo viral» o «el Gordo de la Lotería».

Altres perfils del mateix entorn s’hi van sumar. David Santos, CEO de La Bandera, publicava una imatge amb el missatge: «La presentadora de RTVE mientras nos cuentan que hay 10 fallecidos en Adamuz». Un altre usuari escrivia: «Lourdes Maldonado se parte la caja en TVE para hablar de una tragedia con decenas de fallecidos…», acompanyat del lema «Solo queda Vox».

Davant d’aquesta ofensiva, nombrosos usuaris van desmuntar la manipulació i van defensar la periodista. «Hay que ser miserable para publicar esto sin contexto», comentava un usuari. I el cert és que tot ha estat una gran manipulació, ja que la imatge de Lourdes Maldonado somrient correspon a un moment en què parlava de la gran campanya de solidaritat dels veïns.

L’ofensiva no es va quedar en la periodista. Agitadors i dirigents polítics van aprofitar la tragèdia per atacar el Govern. Javier Negre escrivia: «Ya saben quién es el responsable político: Óscar Puente». Vito Quiles publicava una imatge del tren accidentat i hi afegia: «No hay derecho a la tercermundización». Fins i tot Santiago Abascal va utilitzar l’accident per carregar contra l’Executiu, afirmant que «no puede confiar en la acción de este Gobierno».

Enmig d’una catàstrofe amb desenes de morts, l’estratègia va ser clara: convertir el dolor en arma política i assenyalar els qui informaven. Un cop més, la tragèdia no va ser suficient per aturar la maquinària de l’atac.