Paco León i Carmen Machi presenten 'Aída y vuelta': "Diuen que m'he carregat la sèrie"

El divendres 30 de gener arriba als cinemes ‘Aída y vuelta’, el retorn de la popular sèrie espanyola més d’una dècada després que finalitzés la seva emissió. I en lloc d’“un capítol llarg” que funcionés com a seqüela, la pel·lícula dirigida per Paco León és una metaficció que imagina com seria el rodatge d’‘Aída’ avui en dia amb bona part del repartiment original interpretant-se a si mateixos, com Carmen Machi, Miren Ibarguren, Eduardo Casanova i el propi realitzador, entre altres.

“Fins i tot abans de veure la pel·lícula hi ha molta gent que es manifesta en contra i diu: ‘Ets un merda, imbècil’ i que m’he carregat ‘Aída’ per no fer un capítol llarg”, explica León en roda de premsa, en la qual el cineasta i actor que va encarnar Luisma a ‘Aída’ admet que es va plantejar donar aquell tipus de continuació al fenomen televisiu, però que va considerar que “la gràcia no va de fer més producció d’‘Aída’, sinó de ser fidel a la seva essència”.

El nominat al Goya per ‘Kiki, el amor se hace’ i ‘Carmina o revienta’ sosté que per aconseguir aquesta fidelitat “de vegades has de canviar la forma”. “Nosaltres som més ‘Aída’ en una conversa al menjador que si ens posem a fer una superproducció. Secun de la Rosa és més graciós que Toni i Eduardo Casanova té moltíssim més ganxo [que Fidel]”, expressa León, que assegura que ‘Aída y vuelta’ és “molt fidel al to de la sèrie”.

Per a Carmen Machi, que entre ‘7 vidas’ i ‘Aída’ va donar vida durant vuit anys a la protagonista que dona nom a la ficció, veure els actors interpretant-se a si mateixos mentre construeixen els seus personatges permet que l’espectador comprengui que existeix una separació entre la persona real i el seu rol. “Molta gent pensa que quan tu fas bé un paper és perquè ets així. Per això associen que els personatges tenen la mateixa identitat que la persona”, apunta la guanyadora del Goya per ‘Ocho apellidos vascos’ en una entrevista concedida a Europa Press.

“Jo he presenciat una ostia a una companya perquè feia de dolenta en una telenovel·la. Ana Otero. És una ostia que li va girar el cap. O sigui, aquestes coses passen”, adverteix l’actriu sobre fins a quin punt pot arribar “l’impacte d’un personatge”. “Vas caminant pel carrer i et diuen, ‘filla, quina seria’. Has actuat tant de temps que associen que tu ets aquella persona”, explica Machi.

“No es podia fer un ‘Aída’ censurada”

No obstant això, la intèrpret assenyala que l’afecte que rep ‘Aída’ l’ha portat generalment a “gaudir de l’afecte de la gent”, i subratlla aquesta afirmació amb una anècdota que il·lustra fins a quin punt pot condicionar un rol concret el tracte que es dóna a un actor: “Les Corts i Madrid han arribat a estar acordonades i amb metralladores i tal, i a mi m’han deixat passar”.

“Hi ha acudits ben forts i al límit de to. No es podia fer un ‘Aída’ censurada”, avança León sobre el tipus de comèdia que presenta ‘Aída y vuelta’. El director indica que al llarg dels vint anys que han passat des de l’estrena del projecte original “hem evolucionat en prendre consciència del que ens fem riure, però això no vol dir que no puguem fer humor o que haguem de fer un humor covard”.