“He tornat a néixer dues vegades”: el relat colpidor d’un supervivent de l’accident d’Adamuz

L’accident de tren d’Adamuz (Còrdova) continua revelant testimonis d’una duresa extrema. Un dels més impactants és el de Paco de la Corte, veí d’Huelva, que viatjava a l’Alvia que va descarrilar quan tornava de Madrid després de presentar-se a unes oposicions. Avui, encara amb seqüeles, assegura que ha “tornat a néixer”, i ho diu en plural.

Paco viatjava al vagó 3. En qüestió de segons, un fort impacte el va projectar per l’interior del tren fins a l’altre extrem del cotxe. Quan va recuperar una mica l’orientació, estava envoltat de seients arrencats, restes de mobiliari i altres passatgers. “Tot era un embolic de persones i ferralla”, relata. En tornar cap al seu seient, va comprovar que havia quedat completament encastat contra el de davant. “No sé si fins i tot va ser bo haver sortit disparat”, admet.

Un detall el persegueix especialment: poc abans de l’accident, alguns passatgers el van convidar a anar a la cafeteria. Estava cansat i va dir que no. Més tard va saber que d’aquell vagó no hi va haver supervivents. “Allà vaig entendre que també havia tornat a néixer”, explica.

Foscor, crits i un escenari de catàstrofe

L’impacte va ser tan sobtat que no va notar res estrany abans. “En dos segons tot es va tornar negre”, recorda. Després d’un breu silenci, van començar els crits i els plors, amb els llums dels mòbils il·luminant un interior ple de pols i olor de cremat.

Alguns passatgers van sortir pensant que havia estat un descarrilament menor. No van trigar a adonar-se que el panorama era devastador. Diversos supervivents van tornar cap als vagons per ajudar altres persones atrapades. Paco, ferit, va quedar impressionat per la resposta dels veïns d’Adamuz. “La solidaritat va ser increïble. El poble es va bolcar amb nosaltres”, destaca. Ell mateix va donar el gorro que portava a una noia que tremolava de fred i de xoc.

Seqüeles i un record que no s’esborra

Tot i que no té cap os trencat ni danys interns, pateix contractures a tota l’esquena, dolors a la cama i al canell, marejos, brunzits a les orelles, vòmits i problemes de visió propis d’un fuetada cervical. “Són seqüeles que van apareixent amb els dies”, explica.

També recorda un preparador d’oposicions amb qui havia estat parlant durant el trajecte. Va ser un dels que van anar a la cafeteria. No va sobreviure. “Això et marca per sempre”, admet.

Ara, mentre es recupera, Paco intenta assumir tot el que ha passat. “Tothom em diu que quan em trobi millor celebrem el meu segon aniversari”, comenta. Després de l’accident, no en té cap dubte: “He tornat a néixer”.