La regularització d'immigrants de Zapatero va reduir la bretxa d'habitatge

Un estudi del catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, Joan Monràs, aporta noves dades a un dels debats més recurrents sobre immigració i habitatge a Espanya. Segons la recerca, la regularització extraordinària d’immigrants del 2005, impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va aconseguir reduir la bretxa entre els immigrants no comunitaris i la població autòctona en l’accés a l’habitatge, tot i que no la va eliminar del tot.

El treball, publicat a BSE Working Papers i difós per la UPF aquest dimecres, indica que la proporció d’immigrants de fora de la Unió Europea que vivien de lloguer va disminuir entre 10 i 15 punts percentuals després de la regularització. Aquesta caiguda es dona tant en comparació amb llars natives socioeconòmicament similars com amb immigrants procedents de la UE.

Segons l’estudi, un dels principals factors que expliquen aquest canvi és l’augment d’immigrants no comunitaris que van accedir a la compra d’habitatge mitjançant hipoteques, fet que va modificar de manera significativa els patrons de tinença de l’habitatge.

Malgrat això, la recerca assenyala que les diferències no van desaparèixer completament. Monràs destaca que, més enllà dels factors socioeconòmics habituals —com els ingressos, la geografia o la mida de la llar—, les diferències de gustos, preferències personals i culturals expliquen “la major part de les singularitats en el consum” entre els diferents col·lectius.

“Tot i que la bretxa en les decisions de tinença d’habitatge —lloguer o compra— es va reduir un cop els immigrants no comunitaris van obtenir permisos de treball, va continuar existint una diferència substancial”, resumeix l’investigador. Segons Monràs, això suggereix que les decisions sobre comprar o llogar no reflecteixen només les oportunitats del mercat laboral, sinó també una gran diversitat de preferències.