Una joiera, una professora i una empresària: els testimoniatges que compliquen la defensa de Jordi Pujol Ferrusola

Tres comptes andorrans, moviments milionaris i operacions no autoritzades apuntalen la tesi d'una xarxa financera opaca

|
Pujol ferrusola
Jordi Pujol Ferrusola, assenyalat pels testimoniatges Foto: EP

 

La vista que se celebra en l'Audiència Nacional contra la família Pujol Ferrusola està traient a la llum un patró financer que complica encara més la causa: comptes bancaris a Andorra a nom de ciutadans catalans van registrar ingressos i sortides de fons vinculats a Jordi Pujol Ferrusola sense que, segons van declarar els seus titulars, tinguessin coneixement d'aquestes operatives.

Un dels episodis més il·lustratius és el de Montserrat Esteve, joiera amb establiment pròxim al despatx barceloní del primogènit del expresident. Durant aproximadament un any, Pujol Ferrusola va adquirir peces d'or i diamants fins a acumular un deute de 13,4 milions de pessetes en 1999. Segons va explicar la comerciant davant el tribunal, quan va reclamar el pagament, ell li va plantejar no abonar-lo a Barcelona i fer-ho mitjançant ingrés en un compte andorrà.

Esteve havia obert compte al Principat en 1998 per recomanació del seu gestor, que li va suggerir operar allí si tenia clients en aquest país. El 7 de juliol de 1999 va rebre l'import degut en un compte de Andbank. L'ordre d'ingrés la signava Josep Maria Pallerola, gestor vinculat a Pujol Ferrusola i a qui la joiera va assegurar no conèixer.

Dies després, aquest mateix compte va registrar moviments addicionals: ingressos per imports que superaven els 50 milions de pessetes i uns altres gairebé tres milions més, fons que es van destinar a l'adquisició de divises —més de 347.000 dòlars—. L'empresària va ser taxativa en sala: mai va atorgar poders perquè tercers gestionessin el seu compte ni va autoritzar transferències d'aquest tipus. L'acusació sosté que operacions similars presenten indicis compatibles amb blanqueig de capitals.

En paral·lel, el judici ha posat el focus en altres comptes utilitzats com a canal financer. Carmen Juanola, professora de batxillerat, va reconèixer que en 2004 es va obrir un compte a Andorra per iniciativa del seu marit. Des d'aquesta posició es van transferir 105.000 euros a un compte vinculat a Jordi Pujol Ferrusola. Juanola va afirmar desconèixer els detalls i va assegurar que no va intervenir en la gestió.

El seu espòs, Xavier Plana, sí que va admetre una relació personal i empresarial amb el fill de l'expresident. Va declarar haver rebut en 1997 un préstec personal de set milions de pessetes i haver mantingut vincles mercantils amb societats relacionades amb Pujol Ferrusola, inclosa la signatura Iniciatives Màrqueting i Inversions. Part dels pagaments derivats de projectes empresarials van acabar, segons la documentació incorporada a la causa, en comptes andorrans del mateix Pujol Ferrusola.

Un altre testimoniatge rellevant va ser el de Catalina Jurado, vídua i antiga empresària del sector del moble. Va relatar que, després de necessitar liquiditat per a afrontar pagaments laborals, un gestor bancari li va indicar que havia de transferir sis milions de pessetes a un compte titularitat de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès. Posteriorment, va rebre a Barcelona els diners en efectiu a través d'una intermediària. Segons l'escrit d'acusació, aquest tipus de mecanismes hauria permès introduir fons en comptes andorrans eludint els controls sobre sortida de capitals des d'Espanya.

La Fiscalia sosté que aquests moviments formarien part d'una operativa estructurada per a canalitzar diners a través de tercers i posicions financeres a l'estranger. El judici continua desgranant una arquitectura de comptes creuats, préstecs i compensacions la legalitat de les quals és ara objecte d'examen judicial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA