L'AP-7 restableix aquesta matinada la circulació cap al sud amb els tres carrils

La gestió del trànsit interurbà entra en una nova fase després de diversos dies de restriccions que han obligat a desplegar mesures excepcionals de coordinació administrativa i control de fluxos.

Recuperació de la capacitat viària després de dies d'afectació

La normalitat operativa s'aconsegueix les tres del matí d'aquest dilluns, quan l'autopista torna a oferir els tres carrils habituals en sentit meridional una vegada conclouen els treballs que han mantingut interromput el pas. La reobertura suposa el tancament d'un episodi que ha condicionat la mobilitat en un dels principals corredors de desplaçament del litoral i de l'eix mediterrani.

Planificació tècnica i cooperació entre administracions

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, explica en declaracions als mitjans que la restitució del servei és possible gràcies a una actuació coordinada amb el Ministeri de Transports. El responsable de l'organisme subratlla que la intervenció no es limita a la finalització de les obres, sinó que forma part d'una planificació més àmplia orientada a preservar la funcionalitat de la xarxa. En aquest context, Lamiel destaca «el treball ingent i constant» desenvolupat durant els últims dies.

Desviaments estratègics per a sostenir la mobilitat

Durant el període d'afectació, Trànsit impulsa una redistribució del trànsit cap a itineraris alternatius com la C-32, la B-24 i l'A-2. Aquesta estratègia permet absorbir una part significativa dels desplaçaments i evitar un col·lapse generalitzat en l'entorn metropolità i en els accessos principals. La valoració de l'organisme és positiva, en considerar que el sistema ha respost de manera eficaç malgrat la pressió acumulada.

Un escenari marcat per incidències simultànies

La situació adquireix un caràcter excepcional per coincidir amb problemes en el funcionament del servei de Rodalies i amb el bloqueig de mercaderies en el Port de Barcelona. Lamiel qualifica el context com «molt singular», en confluir tres factors d'impacte directe sobre la mobilitat i la logística a Catalunya. Aquesta coincidència obliga a reforçar la coordinació entre infraestructures viàries, ferroviàries i portuàries en un curt espai de temps.

Evolució de la sinistralitat en l'inici de 2026

Més enllà de la reobertura, Trànsit situa el focus en les dades d'accidentalitat. El balanç de l'inici de 2026 reflecteix una reducció a la meitat de la sinistralitat mortal en les carreteres catalanes respecte al mateix període de l'any anterior. El director del SCT vincula aquesta evolució tant a les polítiques de control com al comportament dels conductors i agraeix explícitament «la conducció responsable» mantinguda en un context d'alta complexitat circulatòria.

Un nou marc de vigilància permanent

Amb la recuperació de la capacitat, l'autopista entra en una etapa de supervisió intensiva. Els seus 344 quilòmetres passen a considerar una «zona especial de control de velocitat», una catalogació que implica l'aplicació continuada de mesures destinades a atenuar, rebaixar i contenir la sinistralitat. Aquesta estratègia es desplega al costat dels Mossos d'Esquadra de Trànsit mitjançant carros radar i noves fórmules de control que es mantenen actives durant tot l'any 2026.

Seguretat i mobilitat com a eixos prioritaris

El plantejament del Servei Català de Trànsit consolida una visió a mitjà termini en la qual la fluïdesa del trànsit i la reducció d'accidents s'aborden de manera conjunta. La reobertura de la via no marca únicament el final d'unes obres, sinó l'inici d'un període en el qual la vigilància, la planificació i la corresponsabilitat dels usuaris adquireixen un pes central en la gestió diària de la mobilitat.