El mapa de l'absentisme laboral situa a Navarra, Catalunya i Euskadi al capdavant

L'anàlisi constata un augment sostingut dels episodis en el conjunt de l'Estat, identifica a diverses comunitats amb creixements acumulats molt intensos i planteja reformes estructurals per a reforçar el control i la gestió del sistema.

El debat sobre l'impacte econòmic i social de les baixes laborals torna al primer pla després de la publicació d'un estudi exhaustiu que radiografia l'evolució de la incapacitat temporal en els últims set anys i que situa a determinades autonomies en posicions destacades per volum i durada.

Incidència dispar segons el territori

La Comunitat Foral de Navarra, Catalunya i el País Basc encapçalen en 2024 les taxes d'incidència d'incapacitat temporal per contingències comunes, amb 52,2, 49,1 i 42,6 casos per cada 1.000 afiliacions respectivament. Aquestes dades procedeixen de l'última anàlisi elaborada per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que examina l'evolució des de 2017 fins a l'actualitat.

En el conjunt nacional, la taxa d'incidència se situa en 33,9 casos per cada 1.000 afiliats, una xifra que supera àmpliament els 21,4 casos registrats en 2017. L'increment acumulat reflecteix una tendència a l'alça sostinguda en el temps.

Canàries i Cantàbria destaquen com les comunitats amb major creixement acumulat, amb augments del 71,4% i del 66,6% respectivament. En l'extrem contrari, Andalusia (26,3), Aragó (31,2), Galícia (24,4), el Principat d'Astúries (25,5) i Extremadura (18,7) mantenen nivells inferiors a la mitjana estatal en 2024.

Navarra i Aragó són, a més, les regions amb menor creixement acumulat des de 2017, amb increments del 40,8% i del 41,8% respectivament en la incidència de la incapacitat temporal.

Més episodis, estabilitat en les contingències professionals

En termes absoluts, el nombre d'episodis de contingències comunes passa de 4,7 milions en 2017 a gairebé 8,6 milions en 2024. Aquest augment contrasta amb l'estabilitat de les contingències professionals, que es mantenen entorn de 700.000 episodis anuals.

Catalunya registra el volum més gran d'episodis en 2024, amb 2,22 milions, seguida per la Comunitat de Madrid amb 1,52 milions i per Andalusia amb 1,08 milions. Aquestes xifres reflecteixen el pes demogràfic i laboral d'aquests territoris dins del conjunt de l'Estat.

Durada mitjana a l'alça i diferències marcades

La durada mitjana de les baixes també experimenta un creixement. En l'àmbit nacional, passa de 40 dies en 2017 a 45,9 dies en 2024, segons l'anàlisi dirigida per Cristina Herrero.

Extremadura, Galícia i el Principat d'Astúries destaquen per registrar les durades mitjanes més altes en 2024, amb 88,6, 82,8 i 73,3 dies respectivament. Aquestes comunitats presenten increments acumulats superiors a la mitjana nacional, del 36%, 26,2% i 24,1%.

Per sobre de la mitjana estatal, encara que amb increments més moderats, se situen Castella i Lleó (61,8 dies), la Comunitat Valenciana (61,5), Cantàbria (56,9), Andalusia (55,8) i Canàries (55,1).

Navarra i Aragó mostren una situació singular: registren durades inferiors a la mitjana, amb 31,3 i 48,4 dies respectivament, però presenten creixements acumulats superiors a la mitjana nacional, del 23,6% i del 27,2%.

Les propostes per a reforçar el sistema

Davant aquest escenari, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal proposa desenvolupar un sistema d'informació integrat i reforçar les capacitats de l'Institut Nacional de la Seguretat Social per a millorar la supervisió dels processos.

L'organisme planteja millorar la col·laboració amb els metges d'atenció primària, promoure més implicació de les grans empreses en la gestió responsable de la prestació i en la millora de la salut laboral, i abordar l'avaluació de les llistes d'espera sanitàries.

Així mateix, suggereix que, si l'Institut Nacional de la Seguretat Social detecta indicis de possible absentisme, s'activi un sistema d'alerta primerenca i s'acudeixi a la inspecció “amb el metge de família, el treballador i l'empresa”. També insta a valorar l'impacte de l'automatisme en la tramitació electrònica de les baixes, recordant que a Alemanya un canvi similar va provocar un augment dels processos.

L'informe situa així el focus en la necessitat d'equilibrar la protecció dels treballadors amb la sostenibilitat del sistema, en un context en el qual les xifres continuen creixent i les diferències territorials es mantenen molt marcades.