Quart Cinturó: L'Audiència Nacional decidirà el futur del tram Terrassa-Castellar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC) ha acordat traslladar a l'Audiència Nacional el recurs contenciós administratiu presentat contra el conveni signat entre l'Estat i la Generalitat per a impulsar el tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Castellar del Vallès. La decisió respon a una petició de l'Advocacia de l'Estat, que va qüestionar la competència de l'alt tribunal català per a jutjar un acord en el qual intervé un ministeri amb atribucions estatals.

Un conflicte competencial que desplaça el cas a Madrid

El procediment es va iniciar arran del recurs promogut per la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), plataforma que des de fa dècades agrupa entitats veïnals i ambientals contràries a aquesta infraestructura viària. El conveni impugnat estableix la col·laboració entre el Ministeri de Transports i la Generalitat per a desenvolupar un nou tram de la B‑40, una via concebuda per a millorar la connectivitat transversal al Vallès.

L'Advocacia de l'Estat va defensar que el TSJC no havia d'assumir el cas perquè un dels signants —el Ministeri de Transports— actua en el marc de competències estatals. La Fiscalia va recolzar aquesta interpretació, la qual cosa va portar el tribunal català a estimar la petició i remetre l'expedient a l'Audiència Nacional, òrgan competent per a revisar actes administratius en els quals intervenen autoritats de l'Estat.

La plataforma crítica la decisió i qüestiona la posició del TSJC

La CCQC, representada per l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Naturalesa (ADENC), lamenta que el TSJC hagi renunciat a jutjar el fons de l'assumpte. L'entitat sosté que el Ministeri de Transports fonamenta el projecte del Quart Cinturó en previsions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, dos instruments de planificació d'àmbit català sobre els quals la Generalitat exerceix competències exclusives, tal com recull l'Estatut d'Autonomia.

Des d'aquesta perspectiva, la plataforma considera que el TSJC, com a màxim òrgan judicial a Catalunya, havia d'assumir el litigi. En la seva valoració, la decisió de traslladar el cas a Madrid reflecteix una “feblesa institucional” i projecta la imatge d'un tribunal que actua com una instància subordinada en lloc d'exercir plenament les seves atribucions territorials.

Un projecte històricament controvertit

El Quart Cinturó —o B‑40— és una infraestructura llargament debatuda al Vallès. Concebuda per a descongestionar la xarxa viària metropolitana i millorar la mobilitat interurbana, ha generat oposició pel seu impacte territorial i ambiental. Les discrepàncies entre administracions, així com la falta de consens polític i social, han marcat el seu desenvolupament des dels anys noranta.

El tram entre Terrassa i Castellar del Vallès forma part dels segments pendents d'execució. El seu avanç depèn de convenis de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat, la qual cosa ha situat el projecte en un terreny on conflueixen competències compartides i sensibilitats locals.

Pròxims passos en el procés judicial

Amb el trasllat de l'expedient, serà l'Audiència Nacional qui determini la validesa del conveni i, en última instància, si el procediment administratiu seguit per a impulsar el tram del Quart Cinturó s'ajusta al marc competencial vigent. El tribunal haurà d'analitzar tant la participació del Ministeri de Transports com l'encaix jurídic dels instruments de planificació territorial citats en l'acord.

La resolució que adopti l'Audiència Nacional marcarà el futur immediat del projecte i podria influir en la forma en què s'articulen futures col·laboracions entre administracions en matèria d'infraestructures estratègiques.