El Suprem veu delicte a negar-se a estar en una mesa electoral en pandèmia al·legant poder contagiar-se

El Tribunal Suprem ha condemnat a 1.050 euros de multa un home com a responsable del delicte de denegació d'auxili electoral per negar-se a formar part d'una mesa electoral a les eleccions autonòmiques de Catalunya del 14 de febrer del 2021, en plena pandèmia del coronavirus, al·legant que es podria contagiar.

Segons una sentència, el Suprem ha estimat un recurs de la Fiscalia contra l'absolució acordada per l'Audiència Provincial de Barcelona , que havia corregit la sentència condemnatòria d'un jutjat penal.

El jutjat que el va condemnar a aquesta multa en primera instància va rebutjar aplicar-lo eximent o atenuant al considerar provat que el dia de les eleccions va ser designat com a vocal segon en una mesa electoral a la capital catalana i es va negar a exercir.

Els magistrats del Suprem assenyalen que, malgrat ser advertit que si no complia la seva comesa sense causa justificada podria incórrer en delicte, l'home va comparèixer a les 8.00 hores al col·legi electoral, però es va oposar "a formar part adduint el risc existent per a ell i la seva família pel virus cóvid-19".

I afegeixen que ja li havia estat "rebutjada aquesta mateixa excusa per la Junta Electoral" i que ha estat "degudament informat de la seva obligació i de les conseqüències del seu incompliment pels agents de Mossos d'Esquadra allà presents". Davant la negativa, expliquen, "la constitució de la taula es va demorar més d'una hora" i va haver de ser substituït per un suplent.

L'home va recórrer aquesta condemna i l'Audiència de Barcelona li va donar la raó, absolent-lo en entendre que concorria l'eximent completa d'estat de necessitat.

Va al·legar que existia el risc de contagiar-se i poder transmetre el virus a persones vulnerables que amb ell convivien, en concret la seva mare, de seixanta-quatre anys, encara que va admetre --subratlla el TS-- que anava a treballar cada dia i que anava al supermercat amb regularitat.

Però la Fiscalia va recórrer l'absolució en considerar que l'Audiència Provincial va apreciar l'eximent de responsabilitat criminal "sense cap fonamentació fàctica ni jurídica, sense referències jurisprudencials i amb una motivació que no té totalment rigor jurídic".

UNA PERSONA DE 64 ANYS NO ÉS D'AVANÇADA EDAT

Atenent el recurs del Ministeri Públic, el Suprem aixeca l'absolució i el condemna perquè "es donen tots els requisits per a l'aparició del delicte de denegació d'auxili electoral", ja que "va presentar excusa que li va ser denegada, pel fet que no va documentar ni va justificar les raons que el van portar a formular-la".

La Sala Penal subratlla que "res s'indica que permeti apreciar la circumstància eximent d'estat de necessitat". "L'acusat valora com un mal propi el risc de contagi. Però aquesta és una valoració individual. La societat no ho considera com un mal que s'hagi d'evitar sacrificant altres béns jurídics, no considerava com un mal la celebració de les eleccions", abunda, per afegir que les institucions van mantenir la cita amb les urnes.

I indica que "l'existència de contagi del virus ja havia estat valorada", "no era una situació que afectés el condemnat individualment sinó la societat en general" i "el risc havia estat minimitzat per les mesures adoptades per la Generalitat".

A més, els magistrats incideixen que l'home no va al·legar ni va indicar que les persones que hi convivien fossin dependents de les seves cures , "la qual cosa és difícil si s'acudeix a treballar diàriament amb normalitat".

"De manera que el possible risc de contagi podria haver-se eliminat per altres mitjans, mantenint la separació a la casa durant uns dies, fins a comprovar amb els tests que es venien a les farmàcies que no s'estava contagiat o mantenir la separació durant el contagi, com van haver de fer molts ciutadans que van resultar afectats per la pandèmia", precisa.

El Suprem considera que l'home "va faltar als deures cívics per als quals va ser cridat, i si bé va utilitzar en principi la via establerta per realitzar les seves al·legacions, i va presentar excusa, aquesta no li va ser admesa i va recórrer a les vies de fet per evitar allò que no volia fer, que era concórrer a les eleccions exercint el càrrec de vocal".

Finalment, el magistrat ponent de la sentència, Juan Ramón Berdugo, rebutja que algú amb l'edat de la mare del recurrent pugui ser qualificada de molt gran: "Cal considerar actualment una persona de 64 anys, persona d'edat avançada, no es compadeix amb una realitat descriptiva de les persones que ens trobem en aquesta franja d'edat".