El Constitucional analitzarà si la falta de pressupostos vulnera la Carta Magna

El Tribunal Constitucional ha obert per primera vegada la porta a examinar si l'absència continuada de projectes de Pressupostos Generals de l'Estat pot constituir una vulneració de la Constitució. El ple de l'òrgan de garanties ha admès a tràmit un conflicte entre òrgans constitucionals promogut pel Senat, que qüestiona l'actuació del Govern després d'encadenar tres exercicis sense presentar nous comptes públics.

La iniciativa part de la Cambra Alta, on el Partit Popular disposa de majoria absoluta. El Senat sosté que l'Executiu ha incomplit el seu deure constitucional de presentar un projecte de pressupostos, una obligació recollida en l'article 134 de la Constitució. El conflicte es refereix als exercicis de 2024, 2025 i 2026, tots ells prorrogats sense que el Govern hagi registrat un nou projecte de llei.

El Constitucional també estudiarà la constitucionalitat de les pròrrogues pressupostàries utilitzades per l'Executiu durant els dos últims anys, un mecanisme previst en la Carta Magna però que, segons el Senat, no pot convertir en una pràctica sistemàtica.

Els articles constitucionals en disputa

L'escrit de la Cambra Alta planteja la possible vulneració de diversos preceptes:

• Article 1.3, que defineix la monarquia parlamentària com a forma política de l'Estat.
• Article 66.2, que atribueix a les Corts Generals l'aprovació dels pressupostos.
• Article 134, que regula l'elaboració i tramitació dels comptes públics.
• Article 99.2, relatiu al funcionament institucional en absència de majories clares.
• Article 23, que garanteix el dret de participació política.

El Senat argumenta que la falta de pressupostos limita la capacitat de control parlamentari i altera l'equilibri institucional previst per la Constitució.

Un precedent que pot marcar doctrina

Mai abans el Tribunal Constitucional havia acceptat estudiar un conflicte entre òrgans constitucionals per una omissió pressupostària del Govern. L'admissió a tràmit no prejutja el fons de l'assumpte, però sí que obre un escenari jurídic inèdit que podria fixar doctrina sobre els límits de les pròrrogues i l'abast de l'obligació governamental de presentar un projecte anual.

El tribunal deurà ara sol·licitar al·legacions a les parts i determinar si la reiteració de pròrrogues constitueix un ús legítim del mecanisme previst en la Constitució o si, per contra, suposa una alteració del funcionament ordinari del sistema parlamentari.

La decisió del Constitucional arriba en un context d'elevada tensió institucional entre l'Executiu i el Senat. El Govern defensa que les pròrrogues han permès mantenir l'estabilitat pressupostària en un escenari polític fragmentat, mentre que la Cambra Alta sosté que la falta de nous comptes limita la capacitat de planificació de l'Estat.

El tribunal iniciarà en les pròximes setmanes la fase d'al·legacions. Una vegada conclosa, el ple haurà de deliberar i emetre una resolució que podria tenir efectes sobre la tramitació de futurs pressupostos i sobre la interpretació del deure constitucional del Govern.