Dormir a Catalunya serà més car: així serà l'impacte de la taxa turística que alerta a hotels i restaurants

Catalunya es prepara per a una pujada històrica de la taxa turística després de l'aprovació en el Parlament del projecte de llei pactat per PSC, Esquerra Republicana i Comuns. La mesura entrarà en vigor a partir de l'1 d'abril, coincidint amb la campanya de Setmana Santa, i suposarà un increment significatiu de l'import que hauran d'abonar els visitants per cada nit d'estada en qualsevol allotjament turístic.

La reforma no sols incrementa la tarifa actual, sinó que obre la porta al fet que els ajuntaments apliquin un recàrrec municipal de fins a 4 euros addicionals —una possibilitat que fins ara només tenia Barcelona—. En el cas de la capital catalana, aquest recàrrec podrà escalar progressivament fins als 8 euros en 2029.

Quant es pagarà per nit?

L'impacte serà especialment notable a Barcelona. En un hotel de cinc estrelles, la taxa autonòmica passarà dels actuals 3,50 euros a 7 euros per nit, doblegant així l'import. Si se suma el recàrrec municipal previst per a 2026, establert en 5 euros, l'import total ascendirà a 12 euros per persona i nit en aquesta categoria a la Ciutat Comtal.

Amb aquesta actualització, Barcelona se situarà al costat de París i Amsterdam entre les ciutats europees amb una de les recaptacions més altes per taxes turístiques, consolidant un model que prioritza la contribució econòmica del visitant.

En la resta de Catalunya l'increment serà progressiu i no tan visible com en la capital. A partir d'abril de 2026, la taxa en hotels de cinc estrelles o càmpings de luxe serà de 4,50 euros, i l'abril de 2027 aconseguirà els 6 euros, duplicant la tarifa vigent de 3 euros.

L'impacte positiu: més ingressos per a polítiques públiques

Des del punt de vista estrictament financer, la mesura podria traduir en un augment notable d'ingressos. Segons les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, en 2024 es van registrar al voltant de 30 milions de pernoctacions, amb una estada mitjana de tres nits.

Prenent aquestes xifres com a referència i aplicant la nova estructura tarifària, les estimacions apunten a un increment de recaptació d'aproximadament un 20%, la qual cosa podria situar els ingressos en una forqueta de 165 a 170 milions d'euros en 2026. La xifra superaria àmpliament els 140 milions que l'Ajuntament de Barcelona va ingressar en 2024 per aquest concepte.

Quant a la destinació dels fons, l'acord polític estableix que el 25% de la recaptació autonòmica es destinarà a polítiques d'habitatge impulsades per la Generalitat, mentre que el 75% restant nodrirà el Fons per al Foment del Turisme. Per part seva, els recàrrecs municipals podran invertir segons el criteri de cada ajuntament.

El risc: competitivitat i elasticitat de la demanda

No obstant això, l'altra cara de la moneda genera inquietud en el sector. Les patronals hoteleres i de restauració adverteixen que l'increment pot afectar la competitivitat de la destinació, especialment en grups sensibles al preu.

El turisme familiar i nacional és el més vulnerable. Per exemple, una família de quatre membres que passi quatre nits en un hotel de quatre estrelles podria assumir fins a 100 euros addicionals només en taxes. Aquest sobrecost pot influir en decisions com reduir l'estada mitjana o triar altres destinacions.

Encara que Barcelona es considera una destinació relativament “inelàstica”, és a dir, menys sensible a les variacions en el nombre de turistes, el sector adverteix que existeix un llindar crític. Si les pernoctacions descendissin entre un 3% i un 5% per efecte de l'encariment, l'impacte indirecte en restauració, comerç i oci podria suposar una pèrdua estimada de fins a 200 milions d'euros, neutralitzant part del benefici recaptatori.

La postura del sector: preocupació i rebuig

El Gremi d’Hotels de Barcelona i diverses associacions de l'àmbit turístic i de la restauració han expressat el seu rebuig a la mesura, qualificant-la d'improvisada i excessivament recaptatòria. Consideren que no s'han tingut en compte les seves reivindicacions i alerten que l'augment pot erosionar la competitivitat enfront d'altres destinacions europees.

L'hostaleria serà la més afectada de manera directa, en convertir en la pràctica en l'agent recaptador de l'impost. No obstant això, la restauració també observa amb preocupació el possible efecte en la reducció de la despesa mitjana del visitant, ja que qualsevol ajust en el pressupost del viatge pot repercutir en el consum en bars i restaurants.

Qualitat enfront de quantitat: el debat de fons

Més enllà de la polèmica immediata, la pujada de la taxa turística reflecteix un debat de fons sobre el model turístic de Catalunya. L'aposta institucional sembla orientada cap a un enfocament de “qualitat sobre quantitat”, prioritzant visitants amb una elevada capacitat de despesa i reduint la pressió del turisme massiu.

La qüestió clau serà comprovar si l'equilibri entre més recaptació i manteniment de la competitivitat se sosté en el temps. L'èxit o fracàs de la mesura dependrà no sols de les xifres comptables, sinó de la capacitat de mantenir l'atractiu de la destinació sense penalitzar en excés l'experiència del visitant.