Entitats catalanes demanen no exigir el padró per a regularitzar davant consistoris que posen "traves"

La Xarxa d'Entitats pel Padró ha considerat que el padró no pot ser requisit per a la regularització de persones migrades aprovada pel Govern perquè assegura que hi ha ajuntaments que posen "traves" a l'empadronament de les persones que viuen en els seus municipis.

En un comunicat  assegura que "desenes d'ajuntaments a Catalunya no garanteixen el compliment del tràmit d'empadronament i vulneren així una obligació tant per a l'administració pública local, com per a la ciutadania".

Afirma que la regularització "posa de manifest la necessitat de comptar amb registres de padró que reflecteixin la realitat" dels pobles i ciutats, i recorda que la funció del padró és saber qui viu en els municipis perquè els ens locals puguin dimensionar els seus recursos i equipaments.

"El padró no atorga drets, és la porta d'accés als drets que el nostre ordenament jurídic reconeix a totes les persones. Negar o posar traves a l'empadronament és vulnerar els drets humans, perquè impedeix o dificulta l'accés a la salut, a l'educació o als serveis socials", afegeix.

La Xarxa d'Entitats pel Padró --formada per Affac, Càritas Catalunya, ECAS, Lafede, Confavc i altres entitats-- reclama complir la normativa que regula l'empadronament com a registre administratiu per a conèixer la població dels municipis, i recorda que "la prioritat ha de ser el compliment dels drets".