Jordi Pujol va mantenir un compte a Andorra durant la seva etapa com a president català

El judici en l'Audiència Nacional contra la família Pujol ha incorporat un element d'alt impacte polític i històric: l'existència d'un compte bancari a Andorra a nom de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol mentre exercia el càrrec durant els anys noranta. La informació va ser exposada durant la declaració d'un inspector cap especialitzat en recerca patrimonial, responsable de l'anàlisi financera de l'entramat econòmic familiar.

El testimoniatge policial situa l'obertura del compte el 21 de setembre de 1990, en ple mandat institucional de Pujol. La documentació bancària incorporada al procediment acredita que el titular formal era el llavors cap de l'Executiu català, mentre que l'operativa quedava en mans del seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, autoritzat com a fiduciari per a gestionar els fons dipositats.

Segons la reconstrucció policial presentada davant el tribunal, el compte va arribar a albergar més de 300 milions de pessetes, configurar com un instrument financer independent de la resta d'estructures bancàries atribuïdes a l'entorn familiar.

Una estructura financera paral·lela al relat de l'herència

Durant anys, la defensa pública de l'expresident va sostenir que els fons a l'estranger procedien d'una suposada herència familiar atribuïda al seu pare, Florenci Pujol. No obstant això, l'anàlisi patrimonial exposada en seu judicial qüestiona aquesta versió.

Els investigadors consideren que els moviments detectats no guarden coherència temporal ni operativa amb un repartiment hereditari, ja que els comptes internacionals es van obrir dècades després de la defunció del supòsit causant i presentaven transferències periòdiques entre diferents membres del nucli familiar.

La recerca descriu una estructura organitzada de distribució de fons, en la qual diversos fills figuraven com a beneficiaris i en la qual també apareixia Marta Ferrusola. El control operatiu requeia, segons l'informe policial, principalment en Jordi Pujol Ferrusola i el seu entorn directe, amb transferències simultànies entre comptes situats en diferents jurisdiccions financeres.

Un dels elements més rellevants assenyalats davant el tribunal apunta a l'origen dels diners: operacions canalitzades des de societats instrumentals radicades a Panamà i transferides posteriorment a entitats suïsses i andorranes, un patró habitual en recerques per blanqueig de capitals.

Sospites de comissions vinculades a adjudicacions públiques

La declaració policial va reforçar a més la hipòtesi central de l'acusació: el presumpte cobrament de comissions il·legals vinculades a contractes públics adjudicats per l'Administració catalana durant els anys en què Jordi Pujol presidia la Generalitat.

La reconstrucció financera identifica moviments superiors a quatre milions d'euros transferits des de comptes andorrans cap a Suïssa, associats a operacions empresarials gestionades pel fill major de l'expresident. Entre elles figura la intermediació en transaccions immobiliàries i concessions relacionades amb infraestructures.

Els investigadors també van detectar l'ús de comptes oberts a nom de tercers sense coneixement dels seus titulars, emprades com a canals de trànsit per a ocultar l'origen dels diners abans de la seva concentració final en comptes controlats per Pujol Ferrusola.

L'agenda personal confiscada a l'empresari afegeix un altre element rellevant: reunions mantingudes en els anys noranta amb alts càrrecs del Govern i representants de grans constructores que simultàniament obtenien contractes públics milionaris. Aquestes coincidències temporals constitueixen, segons la recerca, indicis d'una possible connexió entre activitat institucional i flux econòmic privat.

Impacto polític i fase decisiva del judici

La revelació d'un compte actiu durant l'exercici presidencial introdueix un factor especialment sensible en el procés judicial, en situar els fets en el nucli mateix del poder institucional català de l'època. La figura de Jordi Pujol, que va governar Catalunya entre 1980 i 2003 i va ser clau en la consolidació autonòmica després de la Transició, queda així novament sota escrutini judicial.

El procediment analitza una presumpta organització familiar dedicada a l'ocultació de patrimoni i al blanqueig internacional de capitals, amb estimacions policials que situen en almenys 29 milions d'euros els fons que Jordi Pujol Ferrusola encara podria mantenir fora d'Espanya.

El judici continuarà en les pròximes setmanes amb noves declaracions pericials i documentals destinades a determinar l'origen dels fons i l'eventual responsabilitat penal dels acusats. La fase probatòria resulta determinant abans que el tribunal entre en la valoració final dels fets i la possible obertura del tràmit de conclusions.