El jutge processa al exalcalde de Cadiz Kichi per presumpta prevaricació administrativa

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Cadiz ha acordat el processament del exalcalde José María González, conegut com Kichi, per la seva presumpta implicació en un delicte de prevaricació administrativa i revelació de secrets relacionat amb l'actuació d'un assessor vinculat a la seva formació política durant la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament. La resolució judicial posa fi a la fase de recerca i obre la porta a la celebració de judici oral.

L'acte de procediment abreujat afecta també a diversos membres de l'antic equip de govern municipal, entre ells responsables de l'àrea de Personal i del gabinet d'Alcaldia, en considerar el magistrat que existeixen indicis suficients per a analitzar en seu judicial decisions adoptades durant el mandat municipal entre 2018 i 2019.

Un assessor sense vincle legal en processos municipals

La causa té el seu origen en una denúncia sindical que qüestionava la participació d'un assessor del grup municipal Per Cadiz Sí que Es Pot en tasques pròpies de l'administració local abans de incorporar formalment a la plantilla municipal com a tècnic de l'administració general.

Segons la resolució judicial, l'assessor hauria intervingut en expedients de contractació pública sense ostentar condició de funcionari, personal laboral o eventual, actuant sota instruccions polítiques i amb suport directe de l'equip de govern. El jutge sosté, amb caràcter provisional, que se li va permetre ocupar dependències municipals, accedir a comunicacions internes i participar en reunions tècniques, arribant fins i tot a traslladar directrius a funcionaris responsables de la tramitació administrativa.

L'acte descriu una situació en la qual l'assessor es va integrar de facto en l'estructura municipal malgrat mancar d'habilitació jurídica per a això, influint en procediments administratius que, per llei, corresponen exclusivament a empleats públics amb competències reconegudes.

La recerca considera que aquestes actuacions van poder condicionar la independència dels funcionaris de carrera, els qui haurien rebut indicacions considerades d'obligat compliment degut al suport polític del qual gaudia el col·laborador.

El tancament de la instrucció i el possible judici

Amb el processament acordat, el jutjat trasllada ara les actuacions al Ministeri Fiscal i a les acusacions personades —entre elles organitzacions sindicals i representants polítics de l'oposició— perquè, en el termini legal establert, sol·licitin l'obertura de judici oral, formulin acusació formal o interessin l'arxiu del procediment.

Aquest tràmit marca una fase decisiva del procés penal, ja que serà la Fiscalia qui determini si els indicis recollits durant la instrucció justifiquen la celebració de vista pública davant un tribunal.

Des de l'entorn del exalcalde s'ha defensat reiteradament que el cas respon a una estratègia de judicialización de l'activitat política municipal. Durant els seus dos mandats al capdavant del consistori gadità, l'equip de govern va sostenir que diverses denúncies presentades contra la seva gestió van ser arxivades sense conseqüències penals, enquadrant l'actual causa dins d'aquest mateix context de confrontació política i jurídica.

Impacte institucional i precedents administratius

El procediment reobre el debat sobre els límits entre l'activitat política dels grups municipals i el funcionament tècnic de l'administració pública, especialment en ajuntaments on assessors externs col·laboren amb càrrecs electes sense integrar formalment en l'estructura funcionarial.

En termes jurídics, el delicte de prevaricació administrativa es vincula a l'adopció de resolucions o decisions injustes sabent la seva il·legalitat, mentre que la revelació de secrets afecta a l'accés indegut a informació reservada de caràcter administratiu.

El futur judicial de González i de la resta d'investigats dependrà ara de la decisió de les acusacions i de l'eventual assenyalament de judici oral, que permetrà esclarir si la participació de l'assessor va respondre a una pràctica política habitual o va constituir una vulneració conscient del marc legal que regula la funció pública municipal.