Activistes denuncien a Pilar Rahola per odi després de la seva defensa pública d'Israel

Dos membres de l'Organització Juvenil Socialista (OJS), vinculada al Moviment Socialista a Catalunya, han presentat una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya contra la periodista i analista política Pilar Rahola per presumptes delictes d'incitació a l'odi i complicitat en crims internacionals, derivats dels seus posicionaments públics en defensa de l'Estat d'Israel en el conflicte de Gaza.

La iniciativa judicial es produeix mesos després de l'incident registrat a l'octubre de 2024 a La Garriga, quan els mateixos activistes van llançar pintura vermella sobre Rahola durant una conferència pública. Aquell episodi va donar lloc a un procediment penal encara en fase d'instrucció per presumptes delictes de danys, amenaces i tracte degradant amb agreujant de motivació antisemita.

Una denúncia basada en declaracions públiques sobre Gaza

L'escrit presentat davant el Ministeri Públic recopila diverses intervencions mediàtiques i conferències en les quals Rahola va defensar l'actuació israeliana i va qüestionar la qualificació jurídica de genocidi respecte a l'ofensiva militar en la Franja de Gaza. Els denunciants sostenen que aquestes afirmacions contribuirien, al seu judici, a generar hostilitat cap a la població palestina.

Entre els arguments recollits figura una conferència celebrada en 2024 en la qual la periodista va ironitzar sobre xifres de víctimes menors d'edat, així com declaracions posteriors en les quals defensava que Israel hauria tingut capacitat militar per a destruir completament Gaza si aquesta hagués estat la seva intenció. També s'inclouen crítiques formulades per Rahola contra responsables internacionals que sí han utilitzat el terme genocidi per a descriure la situació.

Des del punt de vista jurídic internacional, la qualificació de genocidi continua sent objecte de debat institucional. Cap organisme judicial internacional ha declarat formalment que les operacions militars israelianes a Gaza constitueixin genocidi, qüestió que roman sota anàlisi en instàncies com la Cort Internacional de Justícia i altres fòrums multilaterals.

Un encreuament d'accions judicials entre activisme i llibertat d'expressió

La denúncia presentada pels activistes s'interpreta en l'entorn judicial com una resposta directa al procediment obert contra ells per l'atac amb pintura ocorregut en 2024. En aquella acció, els manifestants van justificar la seva protesta com una denúncia simbòlica contra el suport públic de Rahola al Govern israelià.

La querella impulsada llavors per la periodista, juntament amb l'entitat organitzadora de l'acte i l'Ajuntament de La Garriga, sosté que l'agressió buscava humiliar-la públicament per motius ideològics i religiosos. E lprocediment podria implicar penes de presó i sancions econòmiques si finalment prospera l'acusació.

El nou front judicial introdueix així un conflicte creuat entre activisme polític i límits legals de la llibertat d'expressió, especialment sensible en el context del conflicte d'Orient Pròxim i la seva projecció en el debat públic europeu.

Els denunciants també incorporen referències a la trajectòria internacional de Rahola i a la seva participació en organitzacions vinculades a la lluita contra l'antisemitisme i al suport institucional a Israel, elements que, segons la seva argumentació, evidenciarien una posició política activa més enllà del comentari periodístic.