SOS a l'educació catalana: doble crisi a la pública i la concertada

L’educació a Catalunya travessa un dels seus moments més delicats dels últims anys. Si no fos prou amb la pronunciada vaga del sector públic, ara és el concertat qui ha elevat el to per donar peu a la tempesta perfecta a les aules catalanes. El missatge des de tots dos costats és clar: el sistema necessita i exigeix una reforma estructural urgent que garanteixi finançament suficient, condicions laborals dignes i recursos adequats per atendre una realitat cada cop més complexa a les aules.

A les mobilitzacions i amenaces de vaga previstes a l’escola pública s’hi suma ara el “cop a la taula” de l’escola concertada, que ha anunciat una recollida de signatures per denunciar el que qualifiquen d’“asfíxia econòmica”. El Govern s’enfronta així a un doble front que posa en evidència les debilitats del model actual.

La concertada alerta d’una “asfíxia” que compromet la seva supervivència

Les escoles concertades han volgut assenyalar una greu manca de recursos que posa en perill la vida d’aquests centres a curt termini. Adverteixen que la seva viabilitat està en risc a causa d’una infrafinançament crònica que, asseguren, incompleix els compromisos recollits a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Per primera vegada, famílies, patronals i sindicats del sector s’han unit en una iniciativa conjunta per reclamar que la Proposició de llei de garanties de finançament del sistema educatiu català, actualment en tramitació al Parlament, inclogui explícitament un finançament suficient per garantir la gratuïtat real del concertat.

La secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, ha subratllat que en els últims anys ha augmentat la diversitat i la complexitat social a les aules concertades, però sense que això s’hagi traduït en un increment proporcional de recursos. Entre 2020 i 2024, el pressupost de la Conselleria d’Educació va créixer en 2.139 milions d’euros, però el 89% d’aquest augment es va destinar a l’escola pública i només el 12% al concertat.

Segons les dades aportades pel sector, serien necessaris 400 milions d’euros addicionals per assegurar la gratuïtat del sistema concertat. El departament gestiona actualment un pressupost proper als 7.500 milions d’euros, que ha crescut en 1.775 milions en els últims anys, però únicament un 10% d’aquest increment ha anat dirigit al concertat.

Més docents i equiparació salarial

Les demandes del sector no es limiten al finançament global. Reivindiquen també un augment de plantilla que permeti equiparar els recursos humans amb els de l’escola pública. Segons Enrique Gallego, secretari general de la Federació d’Educació de USOC, el concertat manté pràcticament la mateixa estructura de personal des de fa més de 30 anys, malgrat que la realitat social i educativa ha canviat completament.

El càlcul que traslladen és contundent: farien falta 3.300 docents més per situar la plantilla en proporció al sector públic. A més, exigeixen la homologació salarial i de condicions laborals, ja que consideren que la bretxa actual genera desigualtats dins del propi sistema educatiu català.

Un altre punt de fricció és la renovació de concerts. Des del concertat insisteixen que no demanen mantenir línies sense alumnat, però sí poder absorbir la denominada “matrícula viva”, és a dir, aquells alumnes que s’incorporen fora del període ordinari, per evitar la saturació de l’escola pública i garantir una distribució equilibrada.

L’escola pública també al límit

El malestar no és exclusiu del concertat. És àmpliament conegut que l’educació pública catalana viu el seu propi conflicte, amb mobilitzacions convocades i l’amenaça de vaga si no s’assoleixen acords en les properes setmanes.

Les organitzacions docents reclamen una millora salarial, però també una transformació més profunda. Exigeixen una inversió estructural que permeti afrontar amb garanties els reptes de l’escola inclusiva, reforçant tant els recursos humans com els materials.

Entre les mesures prioritàries hi figura una reducció ambiciosa de ràtios: un màxim de 15 alumnes per aula a primària i 20 a secundària. Consideren que aquesta mesura és clau per millorar la qualitat educativa, facilitar l’atenció personalitzada i respondre a la creixent diversitat de l’alumnat.

Un sistema tensionat des de tots dos costats

La fotografia actual reflecteix un sistema que, malgrat l’augment pressupostari dels últims anys, continua generant tensions internes. El concertat denuncia falta d’equitat en la distribució de recursos; la pública reclama més inversió estructural i millors condicions laborals. Tots dos sectors coincideixen en un punt essencial: la necessitat de garantir un mínim del 6% del PIB per a educació, tal com es debat al Parlament, i d’establir mecanismes que assegurin un finançament estable i suficient.

El repte per al Govern no és menor. Més enllà de resoldre conflictes individuals, haurà de replantejar el model educatiu per garantir sostenibilitat, equitat i qualitat. L’educació catalana, sostenen docents i gestors, no pot continuar funcionant sota la pressió constant de la insuficiència de recursos.

Reinventar l’educació per recuperar garanties

El missatge que emergeix des de les aules és clar: el sistema necessita estabilitat, planificació i finançament suficient. Sense això, adverteixen, es corre el risc de deteriorar la qualitat educativa i augmentar les desigualtats.

L’educació no és només una partida pressupostària; és la base sobre la qual es construeix el futur social i econòmic del territori. El debat ja no gira únicament al voltant de xifres, sinó d’un model que ha d’adaptar-se a noves realitats sense deixar enrere cap alumne ni cap centre.