Catalunya impulsa la seva primera política pública de pau després d'un procés participatiu històric

El tancament del procés marca una fita en la construcció de consensos ciutadans i en la integració de la societat catalana en la definició d'estratègies de pau i convivència.

Un procés ciutadà sense precedents

Durant els últims dos anys, Catalunya ha desenvolupat un projecte pioner per a definir la seva primera política pública de pau, coordinat pel Fòrum Català per la Pau. El procés ha implicat activament a més de 500 persones i una centena d'entitats, els qui han participat en 36 sessions territorials, generant un total de 913 propostes.

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, valora els resultats assenyalant que “reflecteixen la pluralitat de la societat catalana i la diversitat d'enfocaments sobre la pau”. L'abast d'aquesta participació demostra la consolidació d'una cultura de diàleg i col·laboració entorn de la resolució de conflictes i la promoció de drets humans.

Temàtiques estratègiques per a la pau

Les propostes recollides abasten àmbits clau com la prevenció de conflictes, la lluita contra la violència, la seguretat ciutadana, la protecció dels drets humans i la promoció de valors democràtics. A més, els debats han permès identificar desafiaments locals i globals, destacant la importància d'integrar polítiques mediambientals i educatives en la construcció de societats pacífiques.

La presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Mar Benseny, ressalta que “el procés ha estat una oportunitat perquè la ciutadania participi activament en la definició dels instruments que garantiran la convivència i la cohesió social a Catalunya”.

Tallers temàtics i participació activa

L'acte de clausura del procés va incloure tallers especialitzats que van abordar problemàtiques emergents com els discursos d'odi, la desinformació, el racisme estructural i la crisi climàtica. Aquestes sessions han permès complementar les propostes ciutadanes amb anàlisis tècniques i solucions innovadores, oferint un diagnòstic integral dels reptes de la pau en el context contemporani.

Segons els organitzadors, aquestes activitats també han fomentat la participació intergeneracional, amb joves, experts i representants d'organitzacions de la societat civil treballant de manera conjunta per a garantir un enfocament inclusiu i representatiu.

Cap a l'aprovació parlamentària

Després de la finalització del procés, el Consell Català de Foment per la Pau lliura al Govern el document amb les propostes resultants. El pla ara serà revisat abans de la seva presentació en el Parlament de Catalunya, on s'espera que es debati i aprovi com la primera política pública formal de pau de la regió.

El Fòrum subratlla que aquest procés no sols estableix un marc d'actuació institucional, sinó que també enforteix la cultura democràtica i la participació ciutadana, consolidant a Catalunya com a referent en polítiques de pau inclusives i sostenibles.

Una fita en la construcció de la pau

El projecte marca un precedent en l'articulació d'estratègies de convivència que integren la visió de la ciutadania i l'experiència institucional. Els responsables destaquen que la política de pau resultant serà un instrument per a guiar l'acció del Govern en matèria de drets humans, prevenció de conflictes i educació per a la pau durant els pròxims anys.

“Aquesta política reflecteix un compromís col·lectiu amb la construcció d'una societat més justa, segura i participativa, on la veu de la ciutadania es converteix en protagonista de les decisions estratègiques”, conclouen des del Fòrum Català per la Pau.