El Jihadisme té relleu generacional: el 48% dels detinguts són menors de 25 anys

L'Anuari del Terrorisme Jihadista 2025, publicat per l'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme (OIET), reflecteix un punt d'inflexió en el perfil dels detinguts per jihadisme a Espanya. Mentre que, en 2020, la majoria dels detinguts tenia entre 32 i 38 anys, en 2025, el grup predominant és el dels joves entre 18 i 24 anys, que representen el 48% dels arrestos, inclosos tretze menors. 

Aquest canvi generacional posa de manifest com el fenomen jihadista ha evolucionat, amb una creixent presència de joves i adolescents involucrats en activitats extremistes.

La radicalització de joves i menors ha passat de ser un fenomen excepcional a convertir en una tendència cada vegada més comuna. L'informe vincula aquest canvi amb l'augment de la influència del ciberespai en la propagació d'ideologies extremistes. 

Les xarxes socials i les plataformes en línia permeten que els processos de radicalització s'iniciïn a edats més primerenques, sense necessitat de contacte físic o estructures organitzades. La facilitat d'accés a continguts radicalitzadores i la difusió de propaganda a través d'internet han estat claus en aquest fenomen. Al seu torn, el terrorisme jihadista ha deixat de dependre exclusivament de grups organitzats com Al-Qaeda o l'Estat Islàmic, i ara s'alimenta principalment d'individus que actuen de manera autònoma, inspirats per ideologies extremistes.

L'informe subratlla que “la majoria dels joves detinguts per activitats jihadistes a Espanya són conseqüència de l'activitat delictiva desenvolupada en el ciberespai”. En aquest sentit, s'explica que la radicalització digital és un dels factors que han contribuït a l'auge de la "Generació Jihad", un grup que creix en número a causa de la democratització tecnològica i l'accés universal a internet.

El fenomen de la radicalització primerenca està generant inquietud entre els responsables de seguretat i prevenció. Les detencions de menors ja no són una excepció, sinó una realitat estructural per a les forces de seguretat. Els experts adverteixen que aquesta tendència planteja desafiaments inèdits per a les polítiques de seguretat, que han de combinar enfocaments tradicionals amb noves estratègies tecnològiques i educatives per a detectar als joves en risc de radicalització. A més, l'informe destaca la importància de la col·laboració internacional en la lluita contra el terrorisme jihadista, ja que els processos de radicalització no es limiten a un país o regió.

La implicació dels menors i joves en activitats jihadistes ressalta la necessitat urgent de reforçar les polítiques de prevenció, educació i control en línia. El perfil juvenil, que abasta tant a homes com a dones, mostra que les xarxes socials estan exercint un paper cada vegada més rellevant en la radicalització. L'evolució del terrorisme jihadista cap a un model més descentralitzat i autònom posa a prova els mètodes tradicionals de prevenció i subratlla la importància d'adaptar a les noves formes d'extremisme digital.